AVUI reprodueixo un escrit d'una dona sahrauí que viu entre nosaltres, a l'exili. És una dona desconeguda per la majoria dels que participem del moviment solidari amb el Sàhara, però per això no és menys important.
Els sahrauís a l'exili, també pateixen la situació injusta del seu poble, són maltractats per unes lleis que no els ajuden en cap de les situacions. Com he explicat en d'altres ocasions, fins i tot s'els nega allò que es reconeix a d'altres immigrants i exiliats polítics que vénen del 3er. mon.
LA DONA SAHRAUÍ (Majuba Mohamed Salem)
Abans de la guerra, la dona sahrauí era una dona com qualsevol altra, de qualsevol lloc del mon.
Quan va començar la guerra, va néixer la nova dona sahrauí. La dona es va posar al costat de l'home, com una més, treballant per al seu poble
Va ser la dona qui va tirar endavant a la família, educant els fills i devetllant-se per ells. La dona es va encarregar de fer coves per amagar-hi a la família i protegir-la dels bombardeigs.
També va ser la dona qui estava als hospitals fent-se càrrec dels ferits de guerra. Les dones, amb els seus fusells feien guardia, protegint els seus..
En l'àmbit educatiu, les dones un cop havien fet les feines de la llar, feien, també de mestres.
Elaboraven les "haimes" amb els trossos de roba que anaven trobant
Van començar, també, a fer pous d'aigua i blocs de sorra i fang per construir les cases.
La dona es va fer càrrec de tots els àmbits, familiar, educatiu, social, administratiu, ...
El més important és que la dona sahrauí va saber fer un bon treball en equip, entre totes, van aixecar els Campaments de Refugiats de Tindouf, vetllant per tenir una bona estructura organitzativa.
Va treballar per tenir recursos, sobretot, a nivell sanitari i educatiu.
La dona sahrauí avui, encara que hi hagi un "alto el foc" continuarà lluitant per una sola causa:
Tornar a casa seva, tornar a la seva terra, tornar al seu país.
El clam que volem fer des d'aquí, es poder tornar a ser una dona, com la de qualsevol altre lloc, amb una terra per viure
Volem que la dona catalana i tot el poble de Catalunya continui recolzant la lluita del poble sahrauí i estigui amb nosaltres quan tornem al nostre Sàhara
La foto de l'amiga Sultana, de Paco Delgado (Sitges)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada