En Darwin i el futur del Sàhara Occidental

Avui adjunto un escrit que he enviat a DIARI DE SABADELL per tal de contestar un altre de Joan Saumoy, que recull tots els arguments dels marroquins i de totes aquelles persones i organitzacions que no volen complir la legalitat internacional i les ressolucions de la ONU que reconeixen el dret dels sahrauís a l'autodeterminació

Un amic, m’ha enviat un article publicat a DIARI DE SABADELL, l’autor en Joan Saumoy, m’ha fet reflexionar, ja que al veure que estava escrit sota el títol “El futur del Sàhara Occidental” l’he llegit amb molt d’interès.
El problema és que m’ha portat cap altres debats, com els que van enfrontar a darwinistes i creacionistes o el que va enfrontar Galileu amb els que defensaven que la Terra era el centre de l’Univers. Arribat a aquest punt, potser algú pensarà, que te que veure el futur del Sàhara Occidental amb en Darwin, els creacionistes o amb en Galileu?
La resposta és fàcil, com en Darwin o en Galileu, els sahrauís s’enfronten amb persones i organitzacions que defensen posicions discordants a les que ells defensen, postures que tènen dret a defensar (faltaria més, estem a Europa, on la llibertat d’opinió és un dret). El problema està en que volen donar valor absolut a les seves opinions, en ignorar la veritat per intentar afavorir certs interessos o a certes organitzacions.
Quan en Darwin i els darwinistes defensaven i defensen l’evolució de les espècies, els creacionistes, deien : “quina tonteria, parlar d’evolució, el nostre món va ser creat fa 6000 anys”. Plantejada així i sense tenir cap coneixement, l’afirmació és aplastant, 6000 anys en l’evolució de les espècies no significaria res, però a la que apliques la lògica i els coneixements cientìfics saps que la Terra te molts més que 6000 anys i que les espècies han tingut temps per evolucionar. El problema dels creacionistes com el d’en Joan Saumoy, va més enllà, és voler imposar el seu punt de vista dotant-lo d’una lògica filosòfica i social, amagant que serveixen a uns interessos creats i a una organització, l’eglésia en el cas dels creacionistes, i ja ens explicarà a qui, en el cas de Joan Saumoy.
En Joan Saumoy, oblida allò que li molesta, quan explica la seva postura. Oblida que la ONU va reconèixer el dret a l’autodeterminació dels sahrauís molts anys abans que el 1973. Oblida, que les condicions del cens les va proposar la ONU i van ser acceptades tant pel Marroc com pels sahrauís. Ignora amb coneixement, que si els nens i els joves sahrauís que viuen als Campaments de Tindouf no tenen futur no és culpa del Frente Polisario sino de qui incompleix repetidament els acords, el Regne del Marroc.
En Joan Saumoy, fa una crítica absurda a la constitució de la R.A.S.D., ja que cal recordar que el govern dels sahrauís està en l’exili i per tant, no pot aplicar-la, perque li manca un element bàsic, el seu territori. És una crítica absurda, perque oblida (o potser millor ignora) que els governs en l’exili de la República Espanyola o de la Generalitat Catalana, no van derogar mai la Constitució o l’Estatut, però a manca de territori, no podien elaborar i aplicar lleis. Segons en Joan Saumoy, va ser antidemocràtic, que el President Tarradellas, no organitzés mai unes eleccions? O potser, va ser fruit de la seva situació, en l’exili?
També critica que l’Islam sigui la religió de l’estat sahrauí, per seguidament convidar als sahrauís a acceptar una autonomia dins d’un regne dominat de forma quasi absoluta per un rei, que te com a carta de presentació ser descendent de Mahoma i que aprofita aquest fet, per tractar als marroquins com a súbdits, no com a ciutadans. Potser és més democràtic ser descendent de Mahoma que escriure una constitució?.
El respecte als drets individuals comença per respectar la decisió dels individus i en el cas del Sàhara Occidental, comença en reconèixer el dret dels sahrauís a decidir el seu futur i aquest futur, per ser democràtic, passa pel referèndum d’autodeterminació.
Cal recordar, que en cap Campament de Refugiats del mon, es viu en llibertat, ni tan sols en els sahrauís. Però si una cosa que comparteixen TOTS els refugiats del mon, es haver estat obligats a deixar la seva terra. En el cas dels sahrauís, és prou conegut que van ser obligats a marxar perseguits per l’aviació marroquina, que els bombardejava amb napalm i per l’exèrcit d’aquest mateix país, que rematava a qui trobava viu.
Potser cal recordar, que com tots els camps de refugiats, els de Tindouf, son controlats per la ONU, a través de la MINURSO, el PAM i l’ACNHUR i segur que aquestes agències, mai permetrien retencions ilegals com les que apunta en Joan Saumoy, que tampoc denuncia AMNISTIA INTERNACIONAL.
En Joan Saumoy, en canvi, ignora, els més de 500 desapareguts, els morts de la causa sahrauí en els Territoris Ocupats, les tortures als joves estudiants sahrauís o la marginació laboral i social que pateixen els sahrauís en la seva terra. Potser, segons en Joan Saumoy, els sahrauís no tenen dret a pensar que independents viurien millor?
Denunciar el suposat sistema de partit únic, com ho fa el mateix Joan Saumoy, és ignorar una realitat política prou rica i crítica amb la situació en la que viuen els sahrauís. Qualsevol especialista en temes africans i del mon àrab li explicaria, que tot i les dificultats en que es viu l’exili sahrauí, les posicions crítiques son acceptades. Potser el que vol denunciar en Joan Saumoy, es que ell defensaria altres postures que son absolutament marginals, entre els sahrauís.
En Joan Saumoy, es situaria amb els que volien enviar a la foguera a en Galileu Galilei, perque aquest posava en dubte, tot un sistema de valors. L’església, preferia conservar l’ordre a que la veritat transformés l’Europa de la seva època. Potser la posició dels sahrauís és incòmoda per aquells que no entenen que no es poden canviar relacions econòmiques per drets humans.
En Galileu, estava disposat a explicar i a discutir amb els seus crítics, amb raonaments científics, allò que ell havia estudiat tota una vida. Massa coincidències amb la realitat actual des sahrauís, on en Joan Saumoy, vol convertir les víctimes en culpables i els botxins en víctimes, ignorant que els drets democràtics individuals comencen amb la llibertat d’expressió, tan a Sabadell com a El Aaiun

La foto és dels companys d'ESTEL NEGRE (Balears)