Un estudiante saharaui de la Universidad de Agadir, muere tras ser agredido por dos coches

La muerte de Alkoumani Faisal Alhousien provoca nuevas movilizaciones de estudiantes saharauis en las universidades marroquíes

Santa Cruz de Tenerife.- El estudiante saharaui de la Facultad de Derecho de la Universidad de Agadir -sur de Marruecos-, Alkoumani Faisal Alhousien, de 20 años y natural de la capital del Sahara Occidental, El Aaiún, falleció en la noche de ayer, 26 de noviembre, después de que fuera atropellado por dos coches de forma consecutiva delante de la puerta de la residencia universitaria en la que vivía, informan activistas de derechos humanos en la zona.
 Según relataron los testigos presenciales, el primer vehículo, que no tenía marcas de identificación, se dio a la fuga después de la salvaje agresión parándose posteriormente el segundo para comprobar el resultado fatal de su acción.
 La policía acudió al lugar y desplegó un cordón defensivo ante la presencia de grupos de estudiantes saharauis que se acercaron al escenario del accidente saliendo de sus habitaciones y del recinto residencial cuando escucharon los gritos de la víctima y de los viandantes que se encontraban en la zona.
 Alkoumani Faisal Alhousien se mantuvo con vida más de veinte minutos antes de que falleciera sin recibir ningún auxilio médico, según denuncian sus compañeros. Al llegar la ambulancia, el cuerpo de la víctima ya se encontraba cadáver.
Sólo una hora más tarde, las fuerzas policiales marroquíes retiraron sus restos del pavimento en el que reposaban. Enseguida que se conoció la noticia y los estudiantes saharauis de Marrakech y Rabat secundaron las protestas ya iniciadas por sus compañeros saharauis en Agadir y anunciaron movilizaciones. (SCSC)

Bones notícies des de Sitges

Avui, aquesta nit he rebut una trucada que m'ha fet molta il·lusió, del meu amic Paco. Fruit del seu treball, l'Ajuntament de Sitges ha decidit subvencionar el projecte de TARBIES.

Aquest és un projecte que incideix directament sobre el benestar dels sahrauís que habiten als Campaments de Tindouf, sobretot a aquella població que pot patir més la siutació de precarietat que viuen els refugiats.

Hi ha qui pot pensar que és molt important treballar i rebre subvencions de les grans institucions, però cada dia estic més convençut que el més important son les petites accions, aquelles que fan les persones allà on estan.

Crec que si a cada ciutat o poble de Catalunya puguessim arribar amb el treball individual, els nostres projectes podríen ajudar molt més a millorar les condicions de vida dels sahrauís, dels nostres volguts sahrauís dels Campaments de Tindouf.

Cliqueu sobre la imatge i podreu llegir la notícia que publicava EL ECO DE SITGES, el 23 de novembre.

SOPAR SOLIDARI AMB EL SÀHARA A MONTBUI

HAMADA. Itàlia amb el poble sahrauí (2)

HAMADA. Itàlia amb el poble sahrauí

Mariem Hassan en II Festival 3 Culturas en Frigiliana

amb CHAIAA a Madrid

Abans de marxar un altre cop cap a Barcelona, vaig tenir la sort de tornar a coincidir amb na CHAIAA i en MOUOLUD.

Em va tornar a recordar la seva dolçor als Campaments, la seva voluntat d'acollida. Espero trobar-la de nou.

Fotos amb activistes sahrauís

Si, ara amb en BRAHIM DAHANE, el president de l'AVSDH i amb na SULTANA KHAYA.

És tot un honor poder estar al seu costat. Segurament molt pocs de nosaltres podríem aguantar el que ells han aguantat.

Segurament pocs de nosaltres continuaríem en la lluita com ho fan ells

10 N. Les meves primeres fotos amb na Sultana Khaya

Tot i haver compartit molts de moments amb na Sultana Khaya, no tenia cap foto amb ella, sembla increïble.

Na Sultana, converteix tota la seva força interior en una aureola que mostra tota la seva força.

És la força de les grans lluitadores sahrauís i de totes aquelles persones que tenen molt clar les seves idees.

Va ser a Madrid, on me les van fer i va ser el meu amic JOSE, qui les va fer. Qui millor? Amb qui millor?

PER ALS AMICS D'ANDARRUA

Els i les amigues de la batukada ANDARRUA, ens van donar tota una llicó. Després d¡aguantar un viatge que sols aguantem els més compromesos de la causa sahrauí, allà, a Madrid, van mobilitzar tot allò que es volia moure.

Amb el seu ritme, vam ballar tots i la megafonia de la manifestació, no va tenir altre remei que seguir el seu ritme ... es nota que a Mataró hi ha molta marxa

MOLTES GRÀCIES A ANDARRUA

(gràcies Ana, per les fotos)

Moments personals de la Manifestació

No podia ser d'altra manera. Amb la gent sahrauí sempre hi han sorpreses, sempre hi ha algun moment en el que t'emociones.

No podia ser d'altra manera, a Madrid, també.

Emoció, va ser la que vaig tenir quan em vaig retrobar amb na CHAIAA, una noia que em va acollir a casa seva, al Campament 27 de Febrer, amb la seva mare, quan vaig a Tifariti, el febrer passat.

Primer, no la vaig conèixer ... tant de sahrauís, al meu voltant i no la vaig saber conèixer ... i em va saber molt de greu. Segurament a ella aquesta situació li va suposar cert desconcert.

Després, vaig sentir molta alegria. Vaig poder estar una estona amb ella i el seu fill petit, en Mouloud.

Na Chaiaa, encara no parla castellà i ara viu a Albacete i la veritat m'agradaria mantenir el contacte amb ella.

Moltes vegades encara recordo amb quanta hospitalitat vam ser rebuts per ella i per la seva mare, amb quanta afectuositat vam ser tractats per en Mouloud (un marrec de tot just 2 anys) i na Hassina (de la que en podeu trobar una foto en el lateral del meu blog). La veritat, em van fer sentir com a casa.

Si algú te notícies d'ella o d'on viu li agrairia que em fes arribar la seva adreça ... sé que és difícil, però per provar ...

Alguns moments de la Manifestació pel Dret a l'Autodeterminació del Poble Sahrauí. Madrid, 10 de novembre 2007

Aquestes imatges, son un recull de moments que m'ha transmès l'amic Paco Delgado, de Sitges.

Aquest recull de fotos son el testimoni de totes aquelles persones que creiem i lluitem per la independència del poble sahrauí. Aquest any, la manifestació convocada per la CEAS, posava el seu accent en la denúncia a les violacions constants als drets humans, que pateixen els activistes sahrauís al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. D'aquí la impotància de la participació de Sultana Khaya, Hamad Hamad o Brahim Dahane i de la participació dels milers de sahrauís, espanyols i catalans que vam anar a Madrid.

Falten moltes fotos de molta gent. Les aniré penjant a mesura que ens vagin arribant. Aquest és un primer tast.

Cal que la lluita continui

A l'entorn del catalanisme

Fa dies que anem veient la proliferació d’idees i plataformes sobiranistes, d’intencions de refundar el catalanisme o propostes de mobilitzar la ciutadania al voltant dels maltractes i les ineficàcies que estem rebent de l’estat.

Són fets i propostes lògiques en un moviment, el catalanista, que des de fa més de 100 anys, protagonitza, d’una forma o de l’altra, la vida política d’una nació, la catalana, que tot i no tenir estat, sempre ha aspirat a tenir-lo i que en tot cas, l’ha simulat amb tota una xarxa institucional, que sempre ha treballat com ho fan els estat, pel manteniment d’una cultura i la cohesió social que permet sobreviure als pobles.

No és una tasca fàcil, la del catalanisme i la de la cultura catalana: sobreviure en un mon de cultures i pobles molt consolidats, per una banda, i al procés de globalització, que enforteix les propostes més dinàmiques, normalment, les que tenen més mitjans, per l'altra.

A l’hora de plantejar propostes de futur es troben a faltar aquelles que realment han de fer front la situació actual de la societat catalana, de la nació catalana. Cal dir-ho molt clar, estem en un moment delicat. A diferència d’altres moments claus, ara estem mancats d’un projecte polític global que enganxi, que doni solucions reals als problemes que planteja la supervivència d’una petita nació sense estat.

A l’època dels Prat de la Riba, Cambó, Coromines i d’altres, es va fer front a temes tant importants com la normalització de la llengua catalana (essencial per la supervivència de les llengües) o el bastiment d’un esquema institucional. Es va fer tot allò que feia possible la supervivència d’una cultura, sense mitjans però amb la voluntat de treballar amb les eines de cultures que llavors ja tenien el recolzament de l’estat … aquesta voluntat, aquesta estructura és la que bàsicament ens ha arribat fins quasi avui

A l’època de la Generalitat Republicana, les eines i les institucions van obtenir allò que els hi mancava, recursos i el recolzament de l’acció política. Poser els recursos eren molt migrats, però la voluntat institucional, era la d’incidir socialment.

Tant en una època com en l’altra, es va acumular prou-ta vitalitat com per impulsar la cultura i la nació catalana. Socialment el català i la voluntat de recuperar les institucions tenia prou força com per lluitar contra totes les adversitats, i socialment, la voluntat de ser català s’imposava. Algú ens dirà que en condicions no mancades de dificultats, es veritat, però la societat estava disposada a assumir els reptes que suposava mantenir la pròpia identitat.

Avui, els reptes son diferents. Catalunya i el catalanisme, han de fer front a molts reptes que no es poden resoldre en el marc dels partidismes. La gran virtut dels catalanismes d’èpoques anteriors, es que es sumaven esforços i encara que fos des de perspectives polítiques i socials molt diferents, el treball acabava essent dirigit en una mateixa direcció. Podem veure, amb el sols esforç d’obrir qualsevol llibre d’història, com a socialistes, comunistes, liberals o els nacionalistes més fervorosos coincidien en el treball de construcció d’una identitat.

Ara quan proliferen plataformes sobiranistes o propostes refundacionistes, aquestes no aconsegueixen trencar els diferents marcs partidistes. Quan tenim un marc polític favorable, amb unes competències com mai abans havíem tingut, això no serveix per aturar la visible aturada del sentiment català i veiem, també, com aquest cada cop té més dificultats per expandir-se cap a les noves comunitats que s’estan establint a casa nostra.

El catalanisme, cal que basteixi un projecte polític adaptat a les necessitats de la nova societat global, que sigui atractiu als nou vinguts, tal com ha estat fins fa poc i que sigui també atractiu a aquells i aquelles que som i ens sentim catalans.

Un projecte, el catalanista, que traspasi les fronteres partidistes i que sigui sensible a totes les sensibilitats polítiques i socials. Cal recuperar aquella voluntat de defensa de la identitat, però sense caure (aquesta ha estat molt de temps la gran virtut del catalanisme) en l’argumentari identitari tradicionalista, sino en aquell que vincula la pertanyensa a una comunitat a la lliure voluntat individual.

Un catalanisme que al temps s’ha de mostrar involucrat amb els problemes globals, que no pot ignorar temes com el canvi climàtic o les situacions injustes que es desenvolupen arreu del mon.

Que ha de fer front, als temes centrals que preocupen a la societat catalana del S. XXI.

Potser, algun dia, si aquest projecte es consolida, haurà de definir quin és el seu horitzó polític i si aquest ha de ser el que es planteja des del sobiranisme. PARLEM-NE

CALENDARIO SAHARAUI 2007-2008

Desde la Asociación de Amigos del Pueblo Saharaui se lanza por segundo año un calendario saharaui de mesa, este año dedicado al Sahara Ocupado.

Con él se quiere divulgar la resistencia pacífica saharaui en los territorios ocupados por Marruecos en el Sahara Occidental:

- informar de lo que está ocurriendo
- romper el bloqueo informativo
- recaudar fondos para poder ayudar a los heridos por la violación de los derechos humanos y encarcelados por manifestarse pacíficamente

Las imágenes muestran la situación actual en los territorios ocupados y el texto está extraido de poemas de la Generación de la Amistad Saharaui.

El calendario se compone de 15 meses (octubre 2007-diciembre 2008)
Cuesta 9 €.

Colabora con el proyecto haciendo los pedidos a carmenginer@gmail.com al móvil: 605626101


Hay una gota

Hay una gota de rabia
quemándonos las gargantas

La sangre corre a borbotones
salpicando los rostros y los pies descalzos,
los nidos y las escrituras.
por una palabra, sencilla y profunda,
la bandera en el aire,
la sangre corre a borbotones.

Hay un grito de rabia
que anuncia la tormenta,
y el miedo estalla
entre las manos de los verdugos.

El fuego se ha extendido
desbordando los cuerpos,
los atados versos dóciles,
y el culto a los retratos estúpidos.

Y aunque se han secado las fuentes
de la húmeda paciencia,
aún nos queda
una gota de rabia
quemándonos las gargantas.

Limam Boicha, (Aaiun gritando lo que se siente)

Roda de Premsa el 6N. Presentació de la Manifestació a Madrid del 10N en Solidaritat amb el Poble Sahrauí

L’Estat Espanyol, és històrica i políticament, responsable de la colonització que ha patit el poble del Sàhara Occidental, a l’haver ocupat i explotat els seus recursos més d’un segle. Aquesta responsabilitat no va acabar el 14 de novembre de 1975, quan es van signar els Acords Tripartits de Madrid que van representar, l’incompliment de tots els seus compromisos i el lliurament del territori i dels seus habitants al Marroc i Mauritània

Els diferents governs de la democràcia, no han assumit, ni han complert el seu compromís històric amb el Poble Sahrauí, i s’allunyen, cada cop més de la seva responsabilitat nacional i internacional en l’actual situació del conflicte. L’Estat Espanyol, té una assignatura pendent i un deute històric, moral i polític amb el Poble sahrauí; no podem parlar de llibertat, justícia o democràcia al nostre País, fins aconseguir posar fi, a tants anys de patiments d’aquest poble, i tancar un procés de descolonització que vam deixar sense tancar.

L’Ejercit del Marroc, continua, avui, ocupant un territori que va envair per la força. El Marroc, es nega a complir les resolucions aprovades per la ONU i pretén, senzillament, anexionar-se el Sàhara. I el nostre govern, parla de “diplomàcia activa” mentre contribueix a mantenir l’ocupació ilegal del territori, amb la venda d’armes i la signatura de tractacs de pesca i convenis preferents amb el Marroc, que afecten al Sàhara ocupat

Amb motiu de les properes Eleccions Generals, que es celebraran el mes de març, volem fer arribar als diferents Partits, la nostra preocupació per la greu situació que travessa el conflicte del Sàhara Occidental, i en particular la permanent violació dels Drets Humans de la població civil, a les zones ocupades, on els ciutadans sahrauís reivindiquen que s’organitzi un REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ al Sàhara Occidental i reclamant la INDEPENDÈNCIA, així com també, l’alliberament dels presos polítics i dels desapareguts sahrauís.

Des del moviment de solidaritat, instem al Govern d’Espanya, a implicar-se més, en la defensa dels legítims drets dels sahrauís, defenent el Dret a l’Autodeterminació i la Independència del Poble Sahrauí, sense maniobres. Som molts els ciutadans i ciutadanes a Catalunya i Espanya, que podem arribar a fixar les nostres posicions electorals, fixant-nos en temes que com el sahrauí, poden ser considerats en els programes electorals com a menors, i que afecten a diferents temes de la política nacional o internacional, però que porten una forta càrrega ètica i moral, i que poden marcar la diferència entre les diferents opcions en les properes eleccions, essent aquest, a vegades, l’únic argument i paper que s’ens deixa tenir en aquestes circumstàncies.

Per altra banda, veiem amb satisfacció la decisió del jutge Baltasar Garzón, diligències prèvies i obrir un procés per genocidi contra els responsables marroquins de l’intent de genocidi que pateix el poble sahrauí i de la política repressiva que pateix al Sàhara Occidental ocupat, que a pesar de la seva duresa, no ha aconseguit callar la veu del activistes que lluiten per l’AUTODETERMINACIÓ i la INDEPENDÈNCIA del Sàhara Occidental

ACAPS Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí

Adherida a

CEAS-Sahara COORDINADORA ESTATAL DE ASOCIACIONES SOLIDARIAS CON EL SAHARA Por la Descolonización y la Independencia del Sáhara