EL LLARG CONFLICTE EN UNA ZONA ESTRATEGICA. El Sahara i la legalitat internacional

4/7/2007 EL LLARG CONFLICTE EN UNA ZONA ESTRATÈGICA // EMBOIRIK AHMED
El Sàhara i la legalitat internacional
• Totes les resolucions de les Nacions Unides avalen el dret d'autodeterminació sahrauí

EMBOIRIK Ahmed*
Entre el 18 i el 19 de juny passat es va portar a terme la primera ronda de negociacions directes, sota els auspicis de l'ONU, entre el Front Polisario i el Govern marroquí, en aplicació de la resolució 1754 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que insta les dues parts a buscar una solució negociada respectant el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Durant els últims anys, el conflicte sahrauí ha passat per llargues etapes de bloqueig i d'estancament que, si con-
tinuen, podrien tancar el camí a una solució pacífica, amb el consegüent perill per a l'estabilitat d'una regió que està situada a l'antesala d'Europa.
El Sàhara Occidental ha estat una preocupació constant per als organismes internacionals des d'inicis dels anys 60. Des de l'any 1963, està inscrit a la llista de territoris no autònoms del comitè de descolonització de Nacions Unides. Aquest procés va quedar interromput per la invasió marroquina del 1975, fet que va impossibilitar la resolució 1514 de l'Assemblea General de l'ONU, relativa a la concessió de la independència als països i pobles colonitzats.

EL TRIBUNAL Internacional de Justícia va determinar amb una considerable claredat que el material i la informació que li van proporcionar no estableixen l'existència de cap vincle de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental i el regne del Marroc. Per tant, no es va comprovar l'existència de llaços jurídics que puguin modificar l'aplicació de la resolució 1514 i, en particular, es feia possible l'aplicació del principi d'autodeterminació mitjançant l'expressió lliure i autèntica dels pobladors del territori.
El gener del 2001, el consell jurídic de l'ONU, en el seu veredicte consultiu, va determinar que Espanya no posseïa la sobirania sobre el territori del Sàhara Occidental, sinó l'administració d'aquest. Per tant, l'acord de Madrid, que va repartir el territori entre el Marroc i Mauritània, no permetia el traspàs de sobirania entre els firmants i, en conseqüència, l'estatus del Sàhara Occidental com a territori no autònom no quedava afectat.
El pla d'arranjament firmat pel Front Polisario i el Marroc, i avalat pel Consell de Seguretat en les seves resolucions 658 (1990) i 690 (1991), els acords de Houston firmats per les dues parts l'any 1997 --amb el suport del Consell de Seguretat de l'ONU--, així com el pla de pau per a l'autodeterminació del poble del Sàhara Occidental, el pla Baker, que va ser aprovat per la resolució 1495 (del 2003), estableixen la celebra-
ció d'un referèndum d'autodeterminació.

L'ONU manté una missió (Minurso) en el territori, ha gastat més de 700 milions de dòlars en el seu manteniment, ha designat diversos representants especials... i malgrat tot s'ha vist incapaç de complir la seva tasca. L'obstacle principal que ha fet fracassar aquests esforços ha estat la intransigència del Marroc i l'incompliment dels seus compromisos internacionals.
La situació als territoris ocupats del Sàhara adquireix caràcter dramàtic per la violació sistemàti-
ca dels drets humans dels ciutadans sahrauís, a qui s'impedeix expressar lliurement i pacíficament el seu rebuig a l'ocupació. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, Freedom House i Organització Mundial contra la Tortura, i el comissionat de l'ONU per als drets humans han constatat aquesta realitat. La mort de dos defensors dels drets humans i la repressió que hi ha hagut contra els estudiants sahrauís a les universitats marroquines, en què la jove Sultana Jaya va perdre l'ull dret a causa d'una brutal pallissa, són el millor reflex d'aquesta política irracional.
Dins aquest nou procés negociador, la proposta de la potència ocupant consisteix a intentar legitimar l'ocupació il.legal del nostre país, proposant una autonomia en el marc de la sobirania marroquina.
La proposta sahrauí, en concordança amb la legalitat internacional, advoca per la celebració d'un referèndum per mitjà del qual la població sahrauí pugui elegir lliurement el seu destí. La proposta contempla que en un Sàhara independent estaran garantits tots els drets democràtics dels ciutadans marroquins que decideixin establir-se en el territori.
A Espanya la causa sahrauí ha gaudit en tot moment d'un afecte i una solidaritat dignes d'admiració, i que el nostre poble agrairà eternament. Des de l'inici d'aquest procés hem comptat amb el suport i la simpatia d'aquesta ciutadania, que, amb la seva actitud i entrega, ha fet més suportable aquest calvari imposat a unes dones i homes que somien amb la llibertat .

LES REGLES democràtiques o són universals o es converteixen en una coartada que obeeix solament a interessos conjunturals que la majoria de les vegades són poc honestos i comporten conseqüències lamentables.
Considerar poc realista l'aplicació de la legalitat internacional en el cas de Sàhara Occidental no solament és una irresponsabilitat i un alineament amb la política marroquina, sinó que significa bloquejar la millor opció per buscar una solució justa, definitiva i amb el menor cost polític i social per als pobles de la regió.

*Delegat del Front Polisario a Catalunya