Diumenge 29 de juliol, vaig tenir un curiós final de Festa Major, de les Santes. Després d'estar la setmana anterior anant amunt i avall amb els gegants, els focs, balls, sopars, ... el final de la festa va ser d'allò més curiós i edificant. Més que res perque a més de gaudir, com feia dies que no hio feia, vaig connectar amb la meva faceta d'historiador.
A les 7 de la tarda amb l'Albert Nieto, el gran pianista mataroní, amb vaig poder submergir per la Ibèria d'Albèniz, que en el seu dia també seria reivindicada pel noucentisme, tant a nivell estètic com a ideològic. La música d'Àlbèniz, va ser reivindicada per un noucentisme que a més d'estar molt afeblit en el flanc de la música, també reivindicava, per aquelles dates, ara fa 100 anys, una Espanya diversa, culturalment molt rica i políticament descentralitzada.
Evidentment, mentre em passava tot això pel cap, al temps, gaudia de la interpretació de peces com a MALLORCA, SEVILLA, EL PUERTO, o EL ALBAICÍN, que ens poden traslladar, més enllà dels tòpics, per una Ibèria, terra de convivència de cultures, de riquesa popular, el que hauria de ser un exemple de lligam lliure entre pobles ... d'aquella Espanya que hauria de reconeixer una Catalunya lliure i aquesta poder-se sentir a gust dins d'una Espanya dels pobles.
Al vespre, al teatre, em vaig trobar amb una excel·lent "NORA. La Casa del les Nines" d'IBSEN, una obra que va ser central en la configuració de l'Europa contemporània, en la consolidació d'una cultura laica i igualitària en la que la dona, cada cop més, aniria prenent el protagonisme social que li correspon. Amb Nora, també em vaig traslladar a finals de S.XIX i a principis del XX, quan la societat europea i més tard la catalana i l'espanyola, lluitaven per la separació de poders, per la democratització, pel trànsit de subdits a ciutadans i ciutadanes. Era l'època en que la representació de les obres d'IBSEN, eren veritables posicionaments polítics, era quan anar al teatre, a una obra o l'altra, et situava en un dels dos mons ideològics que llavors lluitaven. Un per sobreviure, l'altre per fer-se lloc, aquest, el del republicanisme, el socialisme i el sindicalisme, per crear una societat moderna, per crear les bases de la societat laica, aquella que avui ens fa reconeixer que tots tenim deures i obligacions, però sobretot, i això era nou llavors, DRETS i a tenir OPINIÓ.
Aquesta és la llarga lluita, d'aquells que fa més de 100 anys, s'atrevien a anar al teatre a veure IBSEN, a reivindicar que la societat, el poble i els sentiments, havien de tenir un lloc en el mon cultural i en la política. Eren aquells que s'enfrontaven a una societat ELITISTA, que pensava que tot, fins i tot l'art, havia d'estar al seu servei.
Potser, avui encara, ens cal més IBSEN
dimarts, de juliol 31, 2007
dilluns, de juliol 23, 2007
El-Aiza i na Houda a la Manifestacio en solidaritat del Poble Sahraui del 15 de juliol
2 fotos precioses, per un bon dia per la solidaritat del poble sahrauí. Aquí teniu l'El-Aiza i na Houda, dues nenes que estan aprenent que vol dir lluitar pel seu pais. Aquí les teniu a la Manifestació del dia 15 ... per cert, ben acompanyades
Les fotos de na Antònia Pons (un dia em va voler convèncer que no en sabia de fer fotos ... vistos els resultats, crec que no l'hem de creu-re)
Sortida de la 13ª Caravana Solidaria amb el Sahara
Des de ACAPS s'ha enviat el següent escrit resum de l'acte de sortida de la 13ª Caravana
Dissabte 21 de juliol, a les 5 de la tarda, es va celebrar l’acte institucional que donava sortida a la 13ª Caravana Solidària amb el Sàhara.
Un acte que demostra la implicació de les institucions catalanes amb la causa sahrauí i la força de tot un moviment de solidaritat que ha estat capaç de recollir 260 TN d’aliments al llarg de tot Catalunya, amb la participació directa de les seccions d’ACAPS, d’associacions solidàries amb el Sàhara de tot Catalunya i amb el recolzament de la Delegació del Frente Polisario.
En l’acte institucional cal destacar el recolzament del Parlament de Catalunya, de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i de l’Intergrup Pau al Sàhara.
També cal agrair les col·laboracions de l’ACAPS d’Olesa de Montserrat, que va aportar la HAIMA, de les Diablesses de Vilassar de Dalt, que van fer una actuació molt lluïda per tal de cloure l’acte junt als Diables de l’H. També cal citar la bona disposició de l’empresa JOVETRANS, que es va oferir a portar 2 trailers.
En l’Acte institucional van participar
ANTONI GUIRAO, en nom de l’ACAPS, que va destacar la força del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya i el desig de continuar treballant en el camp de la Cooperació en projectes com la CARAVANA SOLIDÀRIA, TARBIES i el de VACANCES EN PAU, entre d’altres, però també per recolzar la lluita del poble sahrauí per tal d’aconseguir la independència del seu país, el SÀHARA OCCIDENTAL
EMBOIRIK AHMED, Delegat del Frente Polisario a Catalunya, va destacar la importància de la solidaritat catalana en el manteniment de la causa sahrauí i va incidir en el fet de que s’estan vivint moments diplomàtics marcats per les negociacions entre el Regne del Marroc i la R.A.S.D., que haurien de contribuir a una sortida justa i marcada per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i per la independència
RAFAEL LUNA, membre de la Mesa del Parlament, va incidir en el llarg recorregut de la Solidaritat amb el Poble Sahrauí i en l’arrelament d’aquesta en les institucions catalanes. Una solidaritat que pensa que cal continuar desenvolupant fins aconseguir una sortida justa per al poble sahrauí
També estaven present en la presidència de l’acte, NÚRIA SALAMÉ, presidenta d’ACAPS, ANDREU FELIP, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i les diputades de l’Intergup del Sàhara Occidental, Anna Figueras (GP CiU), Mila Arcarons (GP PSC-CpC), Anna Simó (GP ERC) i Dolors Camats (GP ICV-EA).
dijous, de juliol 12, 2007
dimecres, de juliol 11, 2007
El 15 de Juliol Manifestació per la Llibertat del Poble Sahrauí a Barcelona. CAL PARTICIPAR-HI
Diumenge al matí cal anar a la Manifestació per la Llibertat del Poble Sahrauí, on hem de demostrar la nostra força com a moviment solidari amb el poble sahrauí. No sols haurien de venir els nens i nenes sahrauís amb les seves famílies, sino tothom qui consideri que encara hi han causes per les que val la pena lluitar.La lluita del poble sahrauí per la seva llibertat i la independència és una d'aquestes causes. La seva, no és una lluita romàntica ni una excusa per portar uns infants cada estiu. La seva és la lluita d'un poble que creu que val la pena mantenir la seva identitat, la seva cultura, la seva dignitat.
Els / les que creiem en la causa del poble sahrauí ens trobarem a la:
MANIFESTACIÓ PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ
Diumenge 15 de juliol
a la PLAÇA CATALUNYA de Barcelona, a 2/4 d'11 del matíQuan acabem la Mani, anirem cap a l'Hospitalet de Llobregat perque tothom pugui gaudir dels nens i nenes i de tots aquells companys que compartim el projecte VACANCES EN PAU i la SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ
US HI ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, de juliol 09, 2007
Amigos de ARTifariti. L'art, la lluita i la sostenibilitat
Sabeu que l'art, és una de les meves debilitats i més quan les propostes sobre art coincideixen amb el que crec que ha de ser.
Avui, quan l'art s'ha convertit, amb molt honroses excepcions, una mercaderia més, en aquest mon occidental nostre, cal recordar que els més importants moviments artístics han tingut sempre un fort component ideològic.
A ningú se li pot escapar el component nacionalista i contemporani, compromès en la modernització de les respectives societats del noucentisme o de Marinetti i del seu futurisme. Tampoc hauríem d'oblidar el compromís polític dels autors que agrupats sota el cubisme o després del surrealisme o de l'expressionisme, com en el cas de Picasso, Braque, Juan Gris, Paul Klee, André Breton, Buñuel, Louis Aragon, Tristan Tzara i d'altres, estaven vinculats al moviment obrer, al Partit Comunista ... a la tradició de tots aquells que tenim preocupacions socials.
Aquesta preocupació social, no pot ser oblidada pel moviment d'alliberament sahrauí, aquesta és la idea d'ARTIFARITI. Aquesta és la idea d'aquells que creiem en un mon més solidari, en un mon MÉS SOSTENIBLE.
Us haureu d'acostumar a la paraula SOSTENIBLE, perque en la seva arrel, està la veritable SOLIDARITAT. No podem oblidar que el respecte a la nostra Terra, al Medi Ambient, té arrels socials i econòmiques. Com l'art ... com la llibertat de les persones i dels pobles ...
Us deixo amb els plantejaments d'ARTIFARITI
“Amigos de ARTifariti” apoya la idea del arte como lenguaje-herramienta para reivindicar el respeto a los derechos humanos y, en especial, al derecho de las personas y los pueblos a su tierra, su cultura, sus raíces y su libertad. Nace a raíz de los I Encuentros de Arte en los Territorios Liberados del Sahara Occidental que reunirá a artistas de diversas partes del mundo para desarrollar una experiencia creativa in situ en un lugar llamado Tifariti. Esta convocatoria pretende ser la semilla de otras actividades culturales que apuesten por creadores implicados en los problemas sociales y generen un espacio donde formas y mensajes convivan y se retroalimenten y donde, validando la relación del arte con el público, la comunicación transcienda el hecho artístico en sí mismo. Tifariti es una pequeña aldea situada en el Sahara Liberado. Durante la colonización española fue un pequeño poblado alrededor de un acuartelamiento militar.
Un muro de arena de 2.700 km de largo, con puestos militares cada 4 km, separa los territorios ocupados por Marruecos de la zona liberada por el Frente Polisario. Por el lado saharaui, el ejército marroquí ha sembrado un campo minado de mil metros de anchura a lo largo del muro, una línea de muerte dibujada por 3 millones de minas. A 50 km del muro está Tifariti, escenario de grandes batallas entre los ejércitos marroquí y saharaui hasta que quedó en manos del Polisario. Fue bombardeada por la aviación marroquí el mismo día de la entrada en vigor del alto el fuego de 1991 y constituye un símbolo de la resistencia saharaui frente a la colonización marroquí. Hoy el pueblo saharaui apuesta por la cultura como herramienta, como arma para defender su causa.
Tifariti se encuentra localizada en una meseta desértica y pedregosa, donde comienza hacia el interior la Hamada, con poca vegetación, aunque bajo la superficie existen algunas bolsas naturales de agua. El paisaje de toda la zona es de una gran belleza, con un clima más suave que en otros lugares del desierto y dibujado por pequeñas colinas y rocas sueltas de impresionante tamaño y belleza. En épocas de lluvia el suelo se cubre de flores y trufas. Por temporadas, en los alrededores de Tifariti, se asientan las jaimas de los nómadas. En el pasado fue una sabana africana de la que queda huella en las pinturas rupestres conservadas en el complejo arqueológico de Erqueyez.
El arte regresa hoy a Tifariti para reivindicar la dignidad de los pueblos frente a los muros de la vergüenza. Tomando el relevo a otros habitantes de la zona que en el Neolítico plasmaron en pinturas testimonios de su historia, su forma de vida, sus miedos, inquietudes y sueños, quiere a través del Arte lanzar al mundo un mensaje en defensa de los derechos humanos. ARTIFARITI pretende ser un desafío, un acto cultural reivindicativo como los que se desarrollaron frente a otros muros de la vergüenza (Berlín, Palestina…). Una ciudad marcada por la guerra quiere resurgir como símbolo de esperanza para los saharauis y para otros pueblos que reivindican dignidad.
Avui, quan l'art s'ha convertit, amb molt honroses excepcions, una mercaderia més, en aquest mon occidental nostre, cal recordar que els més importants moviments artístics han tingut sempre un fort component ideològic.
A ningú se li pot escapar el component nacionalista i contemporani, compromès en la modernització de les respectives societats del noucentisme o de Marinetti i del seu futurisme. Tampoc hauríem d'oblidar el compromís polític dels autors que agrupats sota el cubisme o després del surrealisme o de l'expressionisme, com en el cas de Picasso, Braque, Juan Gris, Paul Klee, André Breton, Buñuel, Louis Aragon, Tristan Tzara i d'altres, estaven vinculats al moviment obrer, al Partit Comunista ... a la tradició de tots aquells que tenim preocupacions socials.
Aquesta preocupació social, no pot ser oblidada pel moviment d'alliberament sahrauí, aquesta és la idea d'ARTIFARITI. Aquesta és la idea d'aquells que creiem en un mon més solidari, en un mon MÉS SOSTENIBLE.
Us haureu d'acostumar a la paraula SOSTENIBLE, perque en la seva arrel, està la veritable SOLIDARITAT. No podem oblidar que el respecte a la nostra Terra, al Medi Ambient, té arrels socials i econòmiques. Com l'art ... com la llibertat de les persones i dels pobles ...
Us deixo amb els plantejaments d'ARTIFARITI
“Amigos de ARTifariti” apoya la idea del arte como lenguaje-herramienta para reivindicar el respeto a los derechos humanos y, en especial, al derecho de las personas y los pueblos a su tierra, su cultura, sus raíces y su libertad. Nace a raíz de los I Encuentros de Arte en los Territorios Liberados del Sahara Occidental que reunirá a artistas de diversas partes del mundo para desarrollar una experiencia creativa in situ en un lugar llamado Tifariti. Esta convocatoria pretende ser la semilla de otras actividades culturales que apuesten por creadores implicados en los problemas sociales y generen un espacio donde formas y mensajes convivan y se retroalimenten y donde, validando la relación del arte con el público, la comunicación transcienda el hecho artístico en sí mismo. Tifariti es una pequeña aldea situada en el Sahara Liberado. Durante la colonización española fue un pequeño poblado alrededor de un acuartelamiento militar.
Un muro de arena de 2.700 km de largo, con puestos militares cada 4 km, separa los territorios ocupados por Marruecos de la zona liberada por el Frente Polisario. Por el lado saharaui, el ejército marroquí ha sembrado un campo minado de mil metros de anchura a lo largo del muro, una línea de muerte dibujada por 3 millones de minas. A 50 km del muro está Tifariti, escenario de grandes batallas entre los ejércitos marroquí y saharaui hasta que quedó en manos del Polisario. Fue bombardeada por la aviación marroquí el mismo día de la entrada en vigor del alto el fuego de 1991 y constituye un símbolo de la resistencia saharaui frente a la colonización marroquí. Hoy el pueblo saharaui apuesta por la cultura como herramienta, como arma para defender su causa.
Tifariti se encuentra localizada en una meseta desértica y pedregosa, donde comienza hacia el interior la Hamada, con poca vegetación, aunque bajo la superficie existen algunas bolsas naturales de agua. El paisaje de toda la zona es de una gran belleza, con un clima más suave que en otros lugares del desierto y dibujado por pequeñas colinas y rocas sueltas de impresionante tamaño y belleza. En épocas de lluvia el suelo se cubre de flores y trufas. Por temporadas, en los alrededores de Tifariti, se asientan las jaimas de los nómadas. En el pasado fue una sabana africana de la que queda huella en las pinturas rupestres conservadas en el complejo arqueológico de Erqueyez.
El arte regresa hoy a Tifariti para reivindicar la dignidad de los pueblos frente a los muros de la vergüenza. Tomando el relevo a otros habitantes de la zona que en el Neolítico plasmaron en pinturas testimonios de su historia, su forma de vida, sus miedos, inquietudes y sueños, quiere a través del Arte lanzar al mundo un mensaje en defensa de los derechos humanos. ARTIFARITI pretende ser un desafío, un acto cultural reivindicativo como los que se desarrollaron frente a otros muros de la vergüenza (Berlín, Palestina…). Una ciudad marcada por la guerra quiere resurgir como símbolo de esperanza para los saharauis y para otros pueblos que reivindican dignidad.
BOLETÍN DE ALTA
Esta plataforma, que no tiene carácter jurídico, apoya los contenidos descritos en el documento previo “AMIGOS DE ARTIFARITI”. Si se decidiera transformarla en asociación o fundación, se comunicará previamente a los amigos inscritos. Para formar parte de la plataforma, pinchar el siguiente enlace y seguir instrucciones. Los datos recogidos en este boletín son confidenciales y sólo podrán ser utilizados para el envío de información relacionada con la plataforma “AMIGOS DE ARTIFARITI”. Sólo se autoriza a difundir el nombre de los amigos, a título de apoyo, en actos relacionados con dicha convocatoria.
PULSAR ESTE ENLACE, RELLENAR EL FORMULARIO, GUARDAR Y ENVIAR:
Si no accedes al formulario a través del enlace, rellena estos datos en una hoja de word y envíala a artifariti2007@yahoo.es
Datos personales
Apellidos:
Nombre:
Dirección:
Población:
C.P.:
Edad:
N.I.F.:
Teléfono:
Edad:
N.I.F.:
Teléfono:
Email:
Datos profesionales
Titulación:
Actividad profesional:
Empresa o entidad:
Dirección:
Población:
C.P.:
Teléfono:
Datos profesionales
Titulación:
Actividad profesional:
Empresa o entidad:
Dirección:
Población:
C.P.:
Teléfono:
Email:
diumenge, de juliol 08, 2007
Detrás de la Cisterna
El pequeño oasis de la wilaya de Dajla era una parada obligatoria para la cisterna que iba todos los viernes en dirección hacia la familia que estaba a unos quince kilómetros del campamento, tenían una camella lechera y unas ovejas. Había caído la lluvia y querían aprovechar para sus animales la hierba que creció con el agua y pasar unos meses allí.
El pequeño Bahia ajeno a todos los acontecimientos tenía que seguir estudiando en la escuela primaria y para ello debía de quedarse con la vecina, pero a mi hermano le resultaba muy difícil separase de su madre y sus abuelos, mientras su padre estaba en el frente de guerra con los guerrilleros.
A medida que iban pasando los días a mi hermano le aconsejaban siempre quedarse a estudiar con nuestra vecina en la daira de Um Draiga pero el pequeño Bahia tenía una relación inseparable con su abuelo. El abuelo le contaba muchas historias sobre España, la historia de las cortes españolas de aquel entonces, la historia de las tropas nómadas y otros tantos relatos sobre la badia, el pequeño estaba definitivamente apegado a su abuelo lo echaba de menos siempre y la relación era tan estrecha que resultaba prácticamente imposible su separación.
Llegó mi padre de la segunda región militar e intentó primero hablar a solas con mi hermano para convencerle de que debía llenar su tiempo jugando al escondite, a hacer coches de latas de aceite o a dibujar gigantes en medio de la arena. El pequeño Bahia estaba apegado a la voz de su abuelo, a su mirada, al olor de su turbante y a ratos cuando quería dormir la siesta se metía con su diminuto cuerpo en su darra.
Mi abuelo y hermano eran inseparables los dos y cada uno por separado les unía una relación muy estrecha, porque mi hermano era una especie de niño prodigio tenía la capacidad de memorizar todas las historias de avestruces, gacelas, gazzi e imaginarias criaturas que se paseaban en el desierto de noche; él las aprendía de memoria y en sus ratos libres las iba contando a sus amigos de colegio.
Cuando estaba con sus amigos empezaba a narrar en voz alta el cuento de Budarra aquel personaje fantasma que no existía y que los padres se inventaban para meter miedo a los niños para que ninguno se atreviera a salir por la noche de la jaima; pero la voz soberbia de mi hermano acompañada del silencio del desierto hacia la historia creíble y despertaba cierto temor y curiosidad en los niños. Budarra empezaba sus andanzas a partir de la diez de la noche e iba de campamento en campamento ofreciendo caramelos falsos y el niño que aceptaba coger el caramelo lo llevaba encima de su burro y lo escondía debajo de la arena.
Imposible era aquella situación de separación, pero era necesaria porque mi familia, como todas las familias saharauis, siempre persiguió las nubes y el agua, jamás aceptó las aglomeraciones humanas de las grandes ciudades, siempre encontró su felicidad en la inmensidad del espacio infinito y el silencio del desierto, estas circunstancias le daban cierta estabilidad emocional a mis padres y abuelos.
Mi hermano tenía que estudiar en el colegio de la wilaya, lo que implicaba convencerle prometiéndole ir todos los viernes y pasar un día con la familia; finalmente accedió y aceptó quedarse a estudiar y solo venir un día a la semana.
Todos los viernes cuando acababa las clases iba al pequeño oasis de Dajla donde la cisterna llenaba su depósito, allí era donde lo recogían; pero un día el conductor que le traía agua a la familia estuvo esperándolo hasta las seis de la tarde, el niño no llegaba y al hombre se le hacía tarde y tenía que distribuir agua en otros lugares del campamento, entonces decidió marcharse. Cinco minutos después llegó mi hermano y decidió correr detrás de las huellas de la cisterna pensando que la podía alcanzar. Sin agua y en medio del implacable calor del desierto apenas pudo correr dos kilómetros, empezaron a flaquear las piernas y la deshidratación iba invadiendo su cuerpo. Cuando vio la primera acacia decidió acostarse bajo su sombra y esperar, pero la espera se hizo eterna y el rescate no llegó a tiempo. Dos días después de una larga búsqueda entre vecinos y autoridades de la wilaya empezaron a preguntar hasta que llegaron a su mejor amigo que se sentaba con él en la misma mesa, les indicó que había ido al oasis para irse con la cisterna hacia la familia; encontraron sus huellas corriendo a mucha velocidad y fueron tras ellas hasta la acacia donde encontraron su cuerpo sin vida.
Debajo de la sombra de aquella acacia estaba él con su cuerpo, sus ojos negros y un pequeño turbante debajo de su cabeza que le sirvió de cojín; no quería morir en aquel desierto lejano y triste, tenía mucha fe en la vida y a ella se agarró hasta el último instante. Cuando mi abuelo lo supo se quedó sin voz, mi abuela estuvo llorando durante muchos años y a mi me lo ocultaron seis años seguidos.
Mi hermano perdió la vida corriendo hacía la vida, intentaba hacer del milagro realidad persiguiendo los relatos e historias de su abuelo en medio del espejismo, quería escuchar una nueva historia ponerle su voz de narrador y en la mitad de las dunas reunir a su alrededor a todos los niños y hacerles soñar con un nuevo héroe, un héroe que quería con su voz devolverles la ilusión perdida en la infancia.
Ali Salem Iselmu, Generación de la Amistad
-----------------------------------------------------------
Poemario por un Sahara Libre
Bahia y Conx
http://poemariosahara.blogspot.com/
Poemario por un Sahara Libre
Bahia y Conx
http://poemariosahara.blogspot.com/
NOSALTRES TAMBÉ SOM SAHRAUÍS. Manifestació el proper 15 de juliol a Barcelona
Ahir la FANDAS va convocar una manifestació a Sevilla en solidaritat amb el poble sahrauí. Va ser un gran èxit. Encara no tenim números però la solidaritat amb el poble sahrauí andalusa va participar massivament a la manifestació.Diumenge que ve, el 15 de juliol a 2/4 d'11, està convocada una manifestació en solidaritat amb el poble sahrauí a Barcelona. Cal que la solidaritat catalana amb el poble sahrauí es mobilitzi massivament, també, cal que la manifestació de diumenge sigui un gran èxit i que faci pensar a més d'un. Sobretot a aquells i aquelles que de forma hipòcrita es queden a casa, quan el que cal és recolzar la causa sahrauí en un moment tant difícil com el que està passant.
Cal que tothom tingui clar que els sahrauís tenen el recolzament de la societat civil catalana.
La gent de l'ACAPS, es trobarà a la Plaça de Catalunya. Anem-hi tots i totes plegats. Demostrem que estem treballant per la causa, que estem amb els sahrauís, que molts de nosaltres TAMBÉ SOM SAHRAUÍS
dijous, de juliol 05, 2007
EL LLARG CONFLICTE EN UNA ZONA ESTRATEGICA. El Sahara i la legalitat internacional
4/7/2007 EL LLARG CONFLICTE EN UNA ZONA ESTRATÈGICA // EMBOIRIK AHMED
El Sàhara i la legalitat internacional
• Totes les resolucions de les Nacions Unides avalen el dret d'autodeterminació sahrauí
EMBOIRIK Ahmed*
Entre el 18 i el 19 de juny passat es va portar a terme la primera ronda de negociacions directes, sota els auspicis de l'ONU, entre el Front Polisario i el Govern marroquí, en aplicació de la resolució 1754 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que insta les dues parts a buscar una solució negociada respectant el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Durant els últims anys, el conflicte sahrauí ha passat per llargues etapes de bloqueig i d'estancament que, si con-
tinuen, podrien tancar el camí a una solució pacífica, amb el consegüent perill per a l'estabilitat d'una regió que està situada a l'antesala d'Europa.
El Sàhara Occidental ha estat una preocupació constant per als organismes internacionals des d'inicis dels anys 60. Des de l'any 1963, està inscrit a la llista de territoris no autònoms del comitè de descolonització de Nacions Unides. Aquest procés va quedar interromput per la invasió marroquina del 1975, fet que va impossibilitar la resolució 1514 de l'Assemblea General de l'ONU, relativa a la concessió de la independència als països i pobles colonitzats.
EL TRIBUNAL Internacional de Justícia va determinar amb una considerable claredat que el material i la informació que li van proporcionar no estableixen l'existència de cap vincle de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental i el regne del Marroc. Per tant, no es va comprovar l'existència de llaços jurídics que puguin modificar l'aplicació de la resolució 1514 i, en particular, es feia possible l'aplicació del principi d'autodeterminació mitjançant l'expressió lliure i autèntica dels pobladors del territori.
El gener del 2001, el consell jurídic de l'ONU, en el seu veredicte consultiu, va determinar que Espanya no posseïa la sobirania sobre el territori del Sàhara Occidental, sinó l'administració d'aquest. Per tant, l'acord de Madrid, que va repartir el territori entre el Marroc i Mauritània, no permetia el traspàs de sobirania entre els firmants i, en conseqüència, l'estatus del Sàhara Occidental com a territori no autònom no quedava afectat.
El pla d'arranjament firmat pel Front Polisario i el Marroc, i avalat pel Consell de Seguretat en les seves resolucions 658 (1990) i 690 (1991), els acords de Houston firmats per les dues parts l'any 1997 --amb el suport del Consell de Seguretat de l'ONU--, així com el pla de pau per a l'autodeterminació del poble del Sàhara Occidental, el pla Baker, que va ser aprovat per la resolució 1495 (del 2003), estableixen la celebra-
ció d'un referèndum d'autodeterminació.
L'ONU manté una missió (Minurso) en el territori, ha gastat més de 700 milions de dòlars en el seu manteniment, ha designat diversos representants especials... i malgrat tot s'ha vist incapaç de complir la seva tasca. L'obstacle principal que ha fet fracassar aquests esforços ha estat la intransigència del Marroc i l'incompliment dels seus compromisos internacionals.
La situació als territoris ocupats del Sàhara adquireix caràcter dramàtic per la violació sistemàti-
ca dels drets humans dels ciutadans sahrauís, a qui s'impedeix expressar lliurement i pacíficament el seu rebuig a l'ocupació. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, Freedom House i Organització Mundial contra la Tortura, i el comissionat de l'ONU per als drets humans han constatat aquesta realitat. La mort de dos defensors dels drets humans i la repressió que hi ha hagut contra els estudiants sahrauís a les universitats marroquines, en què la jove Sultana Jaya va perdre l'ull dret a causa d'una brutal pallissa, són el millor reflex d'aquesta política irracional.
Dins aquest nou procés negociador, la proposta de la potència ocupant consisteix a intentar legitimar l'ocupació il.legal del nostre país, proposant una autonomia en el marc de la sobirania marroquina.
La proposta sahrauí, en concordança amb la legalitat internacional, advoca per la celebració d'un referèndum per mitjà del qual la població sahrauí pugui elegir lliurement el seu destí. La proposta contempla que en un Sàhara independent estaran garantits tots els drets democràtics dels ciutadans marroquins que decideixin establir-se en el territori.
A Espanya la causa sahrauí ha gaudit en tot moment d'un afecte i una solidaritat dignes d'admiració, i que el nostre poble agrairà eternament. Des de l'inici d'aquest procés hem comptat amb el suport i la simpatia d'aquesta ciutadania, que, amb la seva actitud i entrega, ha fet més suportable aquest calvari imposat a unes dones i homes que somien amb la llibertat .
LES REGLES democràtiques o són universals o es converteixen en una coartada que obeeix solament a interessos conjunturals que la majoria de les vegades són poc honestos i comporten conseqüències lamentables.
Considerar poc realista l'aplicació de la legalitat internacional en el cas de Sàhara Occidental no solament és una irresponsabilitat i un alineament amb la política marroquina, sinó que significa bloquejar la millor opció per buscar una solució justa, definitiva i amb el menor cost polític i social per als pobles de la regió.
*Delegat del Front Polisario a Catalunya
dimecres, de juliol 04, 2007
Manifestació 15 de juliol de 2007: LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ
Convocatòria Manifestació 15 de juliol 2007
“LIBERTAD PARA EL POBLE SAHARAUI”
Estimats
Un any més els nostres infants sahrauís han estat acollits per famílies catalanes i podran gaudir durant els mesos d’estiu d’un entorn totalment diferent al que viuen durant la resta de l’any en els camps de refugiats a d’inhòspit desert d’Alger.
El poble sahrauí, només tenim que paraules d’agraïment per l’acolliment que el poble de Catalunya dispensa als nostres fills. Tant perquè és una oportunitat única per veure i viure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres escolars (rius, muntanyes, el mar, ...etc), per la possibilitat que tenen de rebre una atenció mèdica i una alimentació equilibrada, però també perquè ens permet donar a conèixer la dramàtica situació en que el nostre Poble viu des de fa més 30 anys.
Coincidint amb l’estada dels infants a Catalunya, i considerant que són els millors ambaixadors del nostre país, aquesta delegació acompanyada pel moviment solidari a Catalunya ha organitzat una manifestació per reivindicar el Dret a l´Autodeterminació i Independència del Poble Sahrauí, que haurà de permetre que aquests infants i llurs famílies puguin retornar a la seva terra i puguin viure en pau i llibertat.
Enguany, la nostra mobilització adquireix una especial rellevància, coincidint amb l’inici de les converses entre el Front Polisari i el Marroc a Nova York en el marc de la petició que la resolució 1754, de les Nacions Unides, va fer de que les dues parts entaulessin negociacions de bona fe sense condicions prèvies, tenint en compte els fets dels últims mesos i amb la mirada posada a aconseguir una solució política justa, duradora i mútuament acceptable que els condueixi a la lliure determinació del Poble Sahrauí del Sàhara Occidental.
La greu situació en que es viu als campaments de refugiats des de fa més de 30 anys, junt amb el permanent estat de setge al que es veu sotmès el territori del Sàhara Occidental, on la ciutadania sahrauí indefensa està exposada de forma quotidiana a flagrants violacions dels seus drets més elementals fa que sigui necessari i urgent un missatge fort i clar per demanar la implicació activa del Govern Espanyol en la immediata aplicació del Pla de Pau per a la Lliure Autodeterminació del Sàhara Occidental.
Per tot això, el proper diumenge 15 de juliol, els infants sahrauís, les famílies acollidores, el moviment solidari, membres d’organitzacions polítiques, sindicats, sahrauís residents a Catalunya i representants institucionals ens manifestarem a Barcelona.
Aprofitem l’avinentesa per a convidar-lo a encapçalar la marxa, en uns moments en què el poble sahrauí ens necessita a tots i a totes, més que mai. Per a nosaltres seria molt important poder comptar amb la seva inestimable presència.
Cordialment,
Emboirik Ahmed Abdelahi
Delegat Front Polisari a Catalunya
GRAN MANIFESTACIÓ DE SUPORT AL POBLE SAHRAUÍ
Diumenge, 15 de juliol, a les 10.30 hores, cruïlla Rda Sant Pere amb Passeig de Gràcia (davant El Corte Inglés).
El recorregut de la manifestació serà per Via Laietana fins a Plaça Palau, davant de la Subdelegació de Govern, on a les 12.00 hores, es llegirà un manifest. Acte seguit ens dirigirem al Parc Can Boixeras de l’Hospitalet de Llobregat per la festa central. Mtro linea 1-estacio Just Oliveras .
Participen :
Terres de l’Ebre amb el Poble Saharuí (TEPS) - Lembarki (Palafrugell) - Sant Martí amb el Sàhara - Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent (AASTP) - - Lloret amb el Sàhara - Cornellà amb el Poble Sahrauí - Famílies Acollidores d’infants Sahrauís de Blanes - Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) - Pirineus amb el Sàhara - Associació d’Amics del Poble Sahrauí Hammada (Tarragona) - Associació de Famílies Solidaries amb nens Saharauis d’Hospitalet de Llobregat - Camins Solidaris de Sant Joan Despí - Sabadell Acull Infants Sahrauís - Associació Solidaria Malgrat amb el Sàhara - Plataforma Cívica Molins de Rei amb el Sàhara - Sant Cugat amb el Poble Sahrauí - Yalah, Solidaris amb el POBLE Sahrauí. Sant Adrià de Besòs- Arenys de munt amb el sahara- Plataforma de ajuda al sahara de Castelldefels- Xiroi Anoia- Familias acollidoras de nens Saharauis de BLANES, Baix penedes Amb EL SAHARA
“LIBERTAD PARA EL POBLE SAHARAUI”
Estimats
Un any més els nostres infants sahrauís han estat acollits per famílies catalanes i podran gaudir durant els mesos d’estiu d’un entorn totalment diferent al que viuen durant la resta de l’any en els camps de refugiats a d’inhòspit desert d’Alger.
El poble sahrauí, només tenim que paraules d’agraïment per l’acolliment que el poble de Catalunya dispensa als nostres fills. Tant perquè és una oportunitat única per veure i viure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres escolars (rius, muntanyes, el mar, ...etc), per la possibilitat que tenen de rebre una atenció mèdica i una alimentació equilibrada, però també perquè ens permet donar a conèixer la dramàtica situació en que el nostre Poble viu des de fa més 30 anys.
Coincidint amb l’estada dels infants a Catalunya, i considerant que són els millors ambaixadors del nostre país, aquesta delegació acompanyada pel moviment solidari a Catalunya ha organitzat una manifestació per reivindicar el Dret a l´Autodeterminació i Independència del Poble Sahrauí, que haurà de permetre que aquests infants i llurs famílies puguin retornar a la seva terra i puguin viure en pau i llibertat.
Enguany, la nostra mobilització adquireix una especial rellevància, coincidint amb l’inici de les converses entre el Front Polisari i el Marroc a Nova York en el marc de la petició que la resolució 1754, de les Nacions Unides, va fer de que les dues parts entaulessin negociacions de bona fe sense condicions prèvies, tenint en compte els fets dels últims mesos i amb la mirada posada a aconseguir una solució política justa, duradora i mútuament acceptable que els condueixi a la lliure determinació del Poble Sahrauí del Sàhara Occidental.
La greu situació en que es viu als campaments de refugiats des de fa més de 30 anys, junt amb el permanent estat de setge al que es veu sotmès el territori del Sàhara Occidental, on la ciutadania sahrauí indefensa està exposada de forma quotidiana a flagrants violacions dels seus drets més elementals fa que sigui necessari i urgent un missatge fort i clar per demanar la implicació activa del Govern Espanyol en la immediata aplicació del Pla de Pau per a la Lliure Autodeterminació del Sàhara Occidental.
Per tot això, el proper diumenge 15 de juliol, els infants sahrauís, les famílies acollidores, el moviment solidari, membres d’organitzacions polítiques, sindicats, sahrauís residents a Catalunya i representants institucionals ens manifestarem a Barcelona.
Aprofitem l’avinentesa per a convidar-lo a encapçalar la marxa, en uns moments en què el poble sahrauí ens necessita a tots i a totes, més que mai. Per a nosaltres seria molt important poder comptar amb la seva inestimable presència.
Cordialment,
Emboirik Ahmed Abdelahi
Delegat Front Polisari a Catalunya
GRAN MANIFESTACIÓ DE SUPORT AL POBLE SAHRAUÍ
Diumenge, 15 de juliol, a les 10.30 hores, cruïlla Rda Sant Pere amb Passeig de Gràcia (davant El Corte Inglés).
El recorregut de la manifestació serà per Via Laietana fins a Plaça Palau, davant de la Subdelegació de Govern, on a les 12.00 hores, es llegirà un manifest. Acte seguit ens dirigirem al Parc Can Boixeras de l’Hospitalet de Llobregat per la festa central. Mtro linea 1-estacio Just Oliveras .
Participen :
Terres de l’Ebre amb el Poble Saharuí (TEPS) - Lembarki (Palafrugell) - Sant Martí amb el Sàhara - Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent (AASTP) - - Lloret amb el Sàhara - Cornellà amb el Poble Sahrauí - Famílies Acollidores d’infants Sahrauís de Blanes - Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) - Pirineus amb el Sàhara - Associació d’Amics del Poble Sahrauí Hammada (Tarragona) - Associació de Famílies Solidaries amb nens Saharauis d’Hospitalet de Llobregat - Camins Solidaris de Sant Joan Despí - Sabadell Acull Infants Sahrauís - Associació Solidaria Malgrat amb el Sàhara - Plataforma Cívica Molins de Rei amb el Sàhara - Sant Cugat amb el Poble Sahrauí - Yalah, Solidaris amb el POBLE Sahrauí. Sant Adrià de Besòs- Arenys de munt amb el sahara- Plataforma de ajuda al sahara de Castelldefels- Xiroi Anoia- Familias acollidoras de nens Saharauis de BLANES, Baix penedes Amb EL SAHARA
dilluns, de juliol 02, 2007
AZIZA BRAHIM a FIESTIZAJE 2007 a Villafranca del Bierzo
Si, l'AZIZA BRAHIM, té feina aquest estiu, Si abans us parlava de la seva participació a la REFUGEE WEEK, també la podem trobar al FIESTIZAJE 2007, el 20, 21 i 22 de juliol.
És una bona oportunitat, per gaudir de la seva música
AZIZA BRAHIM a la REFUGEE WEEK de Londres
AZIZA BRAHIM, aprofitant una invitació de SANBLAST, ha participat en el Festival CELEBRATING SANCTUARY, emmarcat dins de la REFUGEE WEEK de Londres. Ha estat una nova oportunitat per tal de donar a conèixer la cultura sahrauí a Europa i el mon. La cultura d'un petit poble, el nostre poble, aquell que ens estimem tant com la nostra terra. És important que el mon conegui les cançons del desert, la veu de la gent que després de 31 anys d'exili, encara creu en la llibertat.
La gent que creiem en la solidaritat, en la llibertat dels sahrauís, també cal que donem a conèixer la cultura de la gent que estima la llibertat. La cultura i la llibertat, sovint van junts. La cultura, sempre ha estat i serà un element de cohesió social ... tot allò que uneix i crea aquelles complicitats, de les que sols en som capaços els que ens sentim membres d'una societat, d'un grup.
Us deixo amb les reflexions de la mateixa AZIZA, en el seu blog:
17 de Junio de 2007. Y llegó el momento. En la gran Babel del siglo XXI, el objetivo de mi visita es dar a conocer la situación de mi pueblo a través de la música. Gracias a Sandblast, voy a actuar en el Celebrating Sanctuary. Este festival, enmarcado dentro de la Semana del Refugiado (Refugee Week), homenajea a las comunidades de refugiados que pueblan Londres así como su enorme contribución a la vida cultural de la capital. En mi caso, no soy residente aquí, y la contribución a la cultura londinense de la cultura saharaui es prácticamente nula (salvo los eventos que organiza Sandblast). Pero el hecho de poder representar a mi pueblo en estas tierras, me da la posibilidad de acercar la realidad saharaui a los londinenses, para los cuales el conflicto del Sáhara Occidental es totalmente desconocido.
Llegamos al South Bank a media mañana, después de haber recorrido el centro de la ciudad entre un caos circulatorio aparentemente inusual. En el trayecto descubro una ciudad en ebullición cultural. En cualquiera de las plazas que circundamos, vemos algún evento o festival. Al salir del coche, me encuentro con un paseo al borde del famoso río Támesis. Cientos de puestos de organizaciones, de degustaciones gastronómicas de todo el mundo, así como cinco escenarios, representan a los refugiados que viven en UK. El puesto de Sandblast se convierte en una pequeña ventana a los campamentos y en mi pequeña jaima al borde del río. Para el concierto de hoy me acompañará Luzmira, con la que comencé a tocar en mi anterior visita. También estarán Henry y Susheela, dos músicos de Nueva Zelanda y Fidji respectivamente. Henry me conoció hace cuatro meses y visitó por primera vez los campamentos este año. Tengo el honor de haberle servido de fuente de inspiración, y me ha dedicado una canción, que habla de la situación de mi pueblo a través de mi vida.
Hemos tenido suerte con el tiempo y la lluvia no amenaza por el momento. El ambiente está muy animado, y la soledad de una refugiada saharaui en UK se desvanece gracias a todos los refugiados que se cruzan en el camino al escenario. El escenario central abre este año con Emunah, un grupo de inclasificable estilo, a caballo entre el hip hop, el drum'n'bass y la música tradicional de Oriente Medio. Curiosamente el grupo está formado por palestinos, judíos, pakistaníes y rusos. En sus versos hablan de la difícil lucha del pueblo palestino por su independencia y la convivencia con el pueblo judío.
Mientras Emunah actúa, Luzmira y yo estamos en el camerino con el típico cosquilleo previo a subir al escenario. A las tres de la tarde nos toca. Después subirán Speeches, Destroyers (una impresionante banda de 15 músicos delirantes afincados en Birminghan), Maryam Mursal (el plato fuerte del festival, la epopeya de una madre atravesando el cuerno de África para salvar a sus 5 hijos, la voz de Somalia en el exilio), Ayak Tracks y Dam... Será todo un placer el participar en este festival.
Por fin, la presentación, y ¡adelante! Comenzamos nuestro repertorio con una improvisación de origen venezolano, que rebauticé "Encuentro", y que musicalmente bebe de un baile denominado seis figurao. Y de Venezuela al Sahara, con "La promesa". Tengo que reconocer que la experiencia musical con Luzmira significa algo más que un encuentro de artistas. Se encuentran dos culturas, dos países, con muchos más puntos de vista en común que diferencias. El repertorio continúa con "La tierra derrama lágrimas", "Romance en la lejanía", "Ya Mulana", "Gaita de tambora", y una nueva canción, llamada"Himno", que resume la situación de mi pueblo. En este momento se unen a nosotras Henry y Susheela para tocar "Naam li Salam" (Sí a la paz). La verdad es que esta canción fue toda una sorpresa para mí. Uno de los momentos más bellos del concierto, ya que sus versos en inglés me acercó aún más al público asistente...
Después de nuestra actuación, se suceden las entrevistas (Openair, BBC World), las felicitaciones del público asistente, de otros músicos... Se me acercó en todo el revuelo una mujer de Somalia felicitándome y preguntando de dónde era. Estuve hablando con ella por un tiempo, y más tarde descubrí que era Maryam Mursal. Nunca pensé que llegaría a recibir sus cumplidos...
El festival continuó durante el resto del día, regresamos al puesto de Sandblast, que estaba bastante animado, y vimos otras actuaciones y puestos en una preciosa y gris tarde de domingo en Londres. Lo más bonito de todo, es que al menos alguien más conoce quienes somos los saharauis y fue gracias a la música.
Llegamos al South Bank a media mañana, después de haber recorrido el centro de la ciudad entre un caos circulatorio aparentemente inusual. En el trayecto descubro una ciudad en ebullición cultural. En cualquiera de las plazas que circundamos, vemos algún evento o festival. Al salir del coche, me encuentro con un paseo al borde del famoso río Támesis. Cientos de puestos de organizaciones, de degustaciones gastronómicas de todo el mundo, así como cinco escenarios, representan a los refugiados que viven en UK. El puesto de Sandblast se convierte en una pequeña ventana a los campamentos y en mi pequeña jaima al borde del río. Para el concierto de hoy me acompañará Luzmira, con la que comencé a tocar en mi anterior visita. También estarán Henry y Susheela, dos músicos de Nueva Zelanda y Fidji respectivamente. Henry me conoció hace cuatro meses y visitó por primera vez los campamentos este año. Tengo el honor de haberle servido de fuente de inspiración, y me ha dedicado una canción, que habla de la situación de mi pueblo a través de mi vida.
Hemos tenido suerte con el tiempo y la lluvia no amenaza por el momento. El ambiente está muy animado, y la soledad de una refugiada saharaui en UK se desvanece gracias a todos los refugiados que se cruzan en el camino al escenario. El escenario central abre este año con Emunah, un grupo de inclasificable estilo, a caballo entre el hip hop, el drum'n'bass y la música tradicional de Oriente Medio. Curiosamente el grupo está formado por palestinos, judíos, pakistaníes y rusos. En sus versos hablan de la difícil lucha del pueblo palestino por su independencia y la convivencia con el pueblo judío.
Mientras Emunah actúa, Luzmira y yo estamos en el camerino con el típico cosquilleo previo a subir al escenario. A las tres de la tarde nos toca. Después subirán Speeches, Destroyers (una impresionante banda de 15 músicos delirantes afincados en Birminghan), Maryam Mursal (el plato fuerte del festival, la epopeya de una madre atravesando el cuerno de África para salvar a sus 5 hijos, la voz de Somalia en el exilio), Ayak Tracks y Dam... Será todo un placer el participar en este festival.
Por fin, la presentación, y ¡adelante! Comenzamos nuestro repertorio con una improvisación de origen venezolano, que rebauticé "Encuentro", y que musicalmente bebe de un baile denominado seis figurao. Y de Venezuela al Sahara, con "La promesa". Tengo que reconocer que la experiencia musical con Luzmira significa algo más que un encuentro de artistas. Se encuentran dos culturas, dos países, con muchos más puntos de vista en común que diferencias. El repertorio continúa con "La tierra derrama lágrimas", "Romance en la lejanía", "Ya Mulana", "Gaita de tambora", y una nueva canción, llamada"Himno", que resume la situación de mi pueblo. En este momento se unen a nosotras Henry y Susheela para tocar "Naam li Salam" (Sí a la paz). La verdad es que esta canción fue toda una sorpresa para mí. Uno de los momentos más bellos del concierto, ya que sus versos en inglés me acercó aún más al público asistente...
Después de nuestra actuación, se suceden las entrevistas (Openair, BBC World), las felicitaciones del público asistente, de otros músicos... Se me acercó en todo el revuelo una mujer de Somalia felicitándome y preguntando de dónde era. Estuve hablando con ella por un tiempo, y más tarde descubrí que era Maryam Mursal. Nunca pensé que llegaría a recibir sus cumplidos...
El festival continuó durante el resto del día, regresamos al puesto de Sandblast, que estaba bastante animado, y vimos otras actuaciones y puestos en una preciosa y gris tarde de domingo en Londres. Lo más bonito de todo, es que al menos alguien más conoce quienes somos los saharauis y fue gracias a la música.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)