Hi ha poca gent que sàpiga la meva debilitat especial per la Hassina.
Si regireu pel meu blog veureu que ja parlo d'ella, ja fa dies.
Avui he arribat dels Campaments i potser algú pensarà que estic molt sensible i es veritat.
Sols voldria que miressiu els ulls de la Hassina, captats pel meu amic Paco (no per la seva màquina, que és prou bona per si) i els que la vau conèixer segur que recordareu l'alegria d'aquesta nena ... ara quasi una noia ... una noia, ... si parlessiu amb ella.
Amb una memòria fotogràfica ... mai he conegut a ningú amb la capacitat de recordar els detalls i descriure'ls com ho fa ella ... és sorprenent i arriba on ha d'arribar.
Sé que no és una nena fàcil, sobretot per aquelles persones que pensen que els nens i nenes sols han de fer el que volem nosaltres. La Hassina, és de les persones que fan treballar, fan pensar i a mi m'agrada això ... la seva voluntat de donar a conèixer la seva ànsia de llibertat, m'agrada i no sé si ella ho sap. Potser per aquesta voluntat de donar-se a conèixer, d'expressar els seus sentiments no va aconseguir repetir família cap estiu dels que va estar entre nosaltres ... i quan va aconseguir una família que la volia tenir un altre estiu ... va i no pot venir
També sabeu que penso que el millor del Sàhara està a casa meva, la Fatimetou, però la Hassina no fa més que recordar-me allò que més aprecio en les persones ... la sinceritat, l'estimació i allò que més aprecio en els sahrauís, l'ànsia de llibertat.
Els ulls tristos de la Hassina, son els dels sahrauís, saben, que és la llibertat i recorden quan van ser lliures, però sobretot, saben on trobar-la, encara que estigui lluny: La seva tristor, demostra que saben on està i al temps la seva inquietud per voler-la retrobar.
La Hassina i els sahrauís, cal que sàpiguen que estaré amb ella ... amb ells, ... en la seva lluita.
Em preocupa, que la Hassina no ho sàpiga del cert o del tot, però és així. Estaré al seu costat sempre que pugui i seré quasi tant feliç com ella, quan ho aconsegueixi ... que sigui molt aviat.
Ja veieu, els sentiments, a vegades son difícils de controlar. Algú pensarà que he oblidat el meu compromís polític amb la llibertat dels sahrauís ... no és cert ... la mirada de la Hassina m'acosta a la lluita per la llibertat dels sahrauís i al temps m'acosta a ella
2 comentaris:
Bravo por tu comentario.
Espero que muy pronto puedas mostrar una foto de Hassina con el brillo de la alegría e ilusión en sus ojos.
Cada vez que regresamos, y los dejamos allí, se nos hace mas duro.
Cada vez somos mas saharauis.
Sitgesmara
Aquest ha estat el meu primer cop als campaments, i estic d'acord amb tú sobre la bellesa de la mirada de la Hassina. Es la mirada que he vist en homes i en dones quan sels hi anava la vista cap a l'immnesitat del seu desert. He tornat amb el Sahara al cor i el meu cor s'ha quedat en part allà amb ells.
Publica un comentari a l'entrada