divendres, de gener 06, 2012

Carta a Vicenç Fisas: el realisme al Sahara no passa per acceptar les condicions de l'agressor


Aquest matí (del 5 de gener) un amic m’ha fet arribar la noticia que vostè, en Vicenç Fisas, havia publicat un article a “EL PAIS” sobre el tema del Sàhara i en aquell moment ha pensat, per fi llegiré un article seriós sobre aquest tema en una mitjà de gran tirada com és aquest diari.
Li he de dir i li he de reconèixer que el to i les formes son exquisides, però també li he dir que m’ha decebut molt el contingut. I he de confessar que en primer lloc li he trobat poc rigor històric i un poc rigor en el tractament de les informacions, però sobretot, un arrenglerament sense condicions amb les tesis del Regne del Marroc.
Manca de rigor per quan vostè parla de que el Marroc va fer fugir la mitat de la població, quan la intenció del Marroc practicar un genocidi, encerclant els barris saharauis, per tal de que no pogués sortir-ne cap (per sort molts van poder marxar i van evitar, indirectament, la mort dels que es van haver de quedar, el seu premi, l’exili).
Poc rigor, per quan vostè no parla dels més de 150.000 soldats marroquins destinats al Sàhara Occidental i ni tan sols cita les més de 5.000.000 de mines antipersona plantades al desert pels mateixos marroquins (per cert una gran part d’elles de fabricació espanyola) ni tan sols de la voluntat marroquina de mantenir separades les famílies entorpint tot el que ha pogut, el retrobament dels sahrauís i utilitzant aquest fet per pressionar els refugiats polítics dels Campaments de Tinduf.
Poc rigor, quan vostè no diu enlloc que el Sàhara Occidental, oficialment, és un territori administrat per la ONU i és un territori, considerat per aquesta institució com a “per descolonitzar”. Vol un reconeixement més explícit del dret a l’autodeterminació? També oblida les moltes resolucions aprovades per l’Assemblea de la ONU, que reconeixen aquest dret.
No diu res del reconeixement de l’O.U.A. de la  República Sahrauí, fet que va provocar un veritable terratrèmol polític dins del món africà per la sortida d’un país tan important com és el Marroc, espero que vostè no sigui dels que consideren els africans, com a poc seriosos o com a protagonistes de polítiques de quarta categoria.  no sigui dels que consideren els africansemol .
giats polhrauseparades les fams (per cert una gran part d'
Una altra cosa que em sorprèn molt, és que en el seu fil argumental posa constantment “la pilota” en el camp dels sahrauís, considerant-los implícitament com a culpables de la situació i es dedica a justificar el Marroc. La veritat, no m’esperava de vostè que justifiqués de forma tan clara l’agressor i no entenc que el realisme passi per acceptar allò que imposa el que agredeix (s’imagina que aquest fil argumental l’apliquéssim en d’altres esferes de la nostra vida o en les relacions personals o de gènere?). M’imagino i estic segur que vostè estaria amb mi i la raó no la buscaria en cap cas en les tesis dels agressors.
Sé que la solució és molt complicada, però el que no es cert es que els sahrauís no s’hagin mogut de les seves posicions. En el 2n Pla Baker i fins avui en dia, han acceptat conviure amb el Marroc, acceptant un període transitori d’autonomia, a canvi, sempre han demanat el reconeixement al dret a l’autodeterminació i el dret dels refugiats polítics a retornar a la seva terra sense cap mena de repressió ni de marginació. Senyor Fisas, és el Marroc el que ha boicotejat insistentment les negociacions, ja que mai ha acceptat el dret d’autodeterminació dels sahrauís i sobretot sabent que ells són els que en realitat tenen “la paella pel mànec”. Fins i tot, els marroquins han vetat les seves pròpies propostes quan aquestes eren acceptades pels sahrauís.
Un altre tema que no entenc del seu article és que no denunciï explícitament no sols els fets explicats anteriorment, sinó que a més no digui res de la violació dels dret humans practicats des del mateix moment de l’ocupació i fins avui en dia. No sé si sap que mentre EL PAIS publicava el seu article, detenien l’activista HASSANA ELWALI, el seu delicte, renovar la seva tarja d’identitat marroquina. No sé si sap que de forma arbitrària, es jutjaran davant de un tribunal militar, a un grup de sahrauís que van participar en les mobilitzacions de fa una any, al Campament de Gdeim Izik, a les afores d’El Aaiun ocupat, el seu delicte: denunciar la seva   situació social i la marginació dels sahrauís, als quals se’ls impedeix treballar a l’administració i a formar-se de forma adequada.
És curiós que cada vegada més i a pesar dels impediments, arribin al Campaments de Refugiats de Tindouf, joves provinents dels Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, fugint de la cruel repressió practicada per l’exercit marroquí.
Em sorprèn molt que critiqui el fet de que Mohamed Abdelaziz es mantingui en el poder després de 35 anys i no tingui ni una sola paraula de crítica pel tirà rei del Marroc, que no sols acumula poder econòmic sinó que a més es considera cap religiós i pol ACAPS﷽﷽﷽﷽ presidenta de la Federaciceptades pels sahrauetat les seves prelefoni al 687 76 18 65
s humans, per la libertat d'ític i evidentment no és escollit per ningú. Almenys Mohamed Abdelaziz, posa el seu càrrec a disposició en els congressos del Frente Polisario (que com a tal és una força política molt diversa en el seu interior). Possiblement ens posaríem d’acord en la necessitat d’emprendre reformes i renovacions, però també estarà amb mi que tot plegat ho facilitaria un entorn lliure i democràtic, que és molt complicat de trobar quan et mantenen fora de la teva terra, en campaments de refugiats cada vegada en condicions més precàries.
Per fi, em sorprèn molt quan no afirma de forma contundent que la pau ha de venir acompanyada pel respecte dels drets humans, per la llibertat d’expressió i el respecte dels drets dels pobles. Aquest crec que hauria de ser el fil argumental d’un article que parli del Sàhara Occidental, buscant una sortida (molt complexa però necessària).
Si vol, podem parlar més profundament de tot plegat, sols cal que contesti a aquest mail o em telefoni
Moltes gràcies per la seva atenció.

El saluda atentament,


TONI GUIRAO

1 comentari:

Antònia Pons Valldosera ha dit...

Toni, et felicito per la carta. Jo també li faré arribar la meva resposta en el sentit de que la pau sense justícia ni respecte pels DDHH no es una pau veritable. I també li recomanaré que viatgi als Campaments on hi trobarà homes i dones lliures, cosa que em sembla que li anirà de primera.