Dissabte, 14 de juny, "EL PERIÓDICO DE CATALUNYA" publicava un article de Luis Alejandre (General) en el que crec que és un exercici d'honestedat que trobo a faltar en la majoria dels polítics del nostre país.
Com explica el general Luis Alejandre, la propera instal·lació d'una base dels Estats Units a Tan Tan, ciutat habitada per sahrauís i situada entre Ifni i Tarfaia, es pot interpretar com un cop de ma al Marroc, en la seva ocupació il·legal del Sàhara Occidental.
La base dels Estats Units, situada, a més, a escasa distància de les Canàries, tindrà la seu de l'AFRICOM, amb el que la potència americana vol controlar el tràfic marítim (la ruta del petroli que va d'Aràbia a Europa) els moviments d'AL QAEDA a la zona, i perque no, donarà suport a un rei propi del S. XIX, dèspota amb el seu poble, violador del dret internacional al Sàhara Occidental.
Hem de creure, com explica el propi Luis Alejandre, que el govern d'Espanya està al dia de la situació creada, de les intencions dels Estats Units i del seu suport al Marroc. Cal pensar doncs, que no són gratuits els últims actes favorables a les tesis marroquines o la política de marejar la perdiu que s'està utilitzant amb els sahrauís aquests últims temps.
El més lamentable de tot, és que aquest Occident que ha intervingut en multitud de llocs en nom de la democràcia i de la llibertat, al Magrib, en canvi, ignora aquests principis, potser en nom de la lluita contra uns suposats terroristes, que segons diuen poden estar en qualsevol racó d'Algèria, Mali o Mauritània o pel control de la circulació d'un recurs natural tan central com el petroli. Hem de lamentar, en aquest moment, que algú pugui pensar o justificar que es pot saltar un dret tan central com son els DRETS HUMANS o els DRETS DELS POBLES, en nom del control d'unes rutes comercials.
Des del moviment de solidaritat amb el poble sahrauí seguirem insistint en que no hi ha cap raó per ignorar els drets dels pobles i en particular, el dret reconegut per la ONU, del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur, a decidir la seva supevivència i la seva independència. A organitzar-se en pau, com ho ha fet els útlims anys, acceptant, a desgrat, l'exili a Tindouf d'una part dels sahrauís i aguantant com els sahrauís que habiten l'interior del Sàhara Occidental, les tortures, les detencions arbitràries, o veure com són jutjats sense cap garantia processal ... el seu delicte: creure que algun dia seran lliures.
Potser, cal insistir més en les accions al carrer, demostrar que el moviment solidari pot tenir la força suficient com per forçar els nostres polítics a tenir una posició més activa i favorable a la democràcia, al dret del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur.
És lamentable el suport que reben altres causes, quan des de Catalunya i Espanya, no sabem donar suport a una causa justa, una causa que vam deixar abandonada ja fa 33 anys i de la que encara en som responsables tots plegats ... o és que caldrà demanar els Jocs Olímpics per a Rabat o per a Marraquesh, per tal de que el mon conegui que hi ha un petit poble, disposat a resistir els atacs del gran imperi i la injustìcia indiscriminada, d'un rei dèspota?
SAHARA LLIURE
Com explica el general Luis Alejandre, la propera instal·lació d'una base dels Estats Units a Tan Tan, ciutat habitada per sahrauís i situada entre Ifni i Tarfaia, es pot interpretar com un cop de ma al Marroc, en la seva ocupació il·legal del Sàhara Occidental.
La base dels Estats Units, situada, a més, a escasa distància de les Canàries, tindrà la seu de l'AFRICOM, amb el que la potència americana vol controlar el tràfic marítim (la ruta del petroli que va d'Aràbia a Europa) els moviments d'AL QAEDA a la zona, i perque no, donarà suport a un rei propi del S. XIX, dèspota amb el seu poble, violador del dret internacional al Sàhara Occidental.
Hem de creure, com explica el propi Luis Alejandre, que el govern d'Espanya està al dia de la situació creada, de les intencions dels Estats Units i del seu suport al Marroc. Cal pensar doncs, que no són gratuits els últims actes favorables a les tesis marroquines o la política de marejar la perdiu que s'està utilitzant amb els sahrauís aquests últims temps.
El més lamentable de tot, és que aquest Occident que ha intervingut en multitud de llocs en nom de la democràcia i de la llibertat, al Magrib, en canvi, ignora aquests principis, potser en nom de la lluita contra uns suposats terroristes, que segons diuen poden estar en qualsevol racó d'Algèria, Mali o Mauritània o pel control de la circulació d'un recurs natural tan central com el petroli. Hem de lamentar, en aquest moment, que algú pugui pensar o justificar que es pot saltar un dret tan central com son els DRETS HUMANS o els DRETS DELS POBLES, en nom del control d'unes rutes comercials.
Des del moviment de solidaritat amb el poble sahrauí seguirem insistint en que no hi ha cap raó per ignorar els drets dels pobles i en particular, el dret reconegut per la ONU, del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur, a decidir la seva supevivència i la seva independència. A organitzar-se en pau, com ho ha fet els útlims anys, acceptant, a desgrat, l'exili a Tindouf d'una part dels sahrauís i aguantant com els sahrauís que habiten l'interior del Sàhara Occidental, les tortures, les detencions arbitràries, o veure com són jutjats sense cap garantia processal ... el seu delicte: creure que algun dia seran lliures.
Potser, cal insistir més en les accions al carrer, demostrar que el moviment solidari pot tenir la força suficient com per forçar els nostres polítics a tenir una posició més activa i favorable a la democràcia, al dret del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur.
És lamentable el suport que reben altres causes, quan des de Catalunya i Espanya, no sabem donar suport a una causa justa, una causa que vam deixar abandonada ja fa 33 anys i de la que encara en som responsables tots plegats ... o és que caldrà demanar els Jocs Olímpics per a Rabat o per a Marraquesh, per tal de que el mon conegui que hi ha un petit poble, disposat a resistir els atacs del gran imperi i la injustìcia indiscriminada, d'un rei dèspota?
SAHARA LLIURE
3 comentaris:
Toni, un post molt brillant amb el qual hi estic totalment d'acord.
Espero que et trobis recuperat i et desitjo que et sigui lleu el final de curs.
Finalment un favor: podries donar l'enllaç d'aquest article?
Una forta abraçada.
Hola Toni.
Estoy de acuerdo con tu comentario y con lo expresado en el artículo de El Periódico.
Parece que la historia se repite, y como digo muchas veces: La guerra de Troya, no fue por el amor hacia Elena, o por un arrebato de celos. Fue por dominar el control de una ruta comercial.
Cambian los personajes y la época, pero las excusas son las mismas. Y ello da mas peso a lo hoy se denomina real politic.
No obstante, David venció a Goliat. Si ocurrió una vez, ¿porque no puede suceder de nuevo?.
Yo, como muchos, estoy con David.
Un saludo y espero vernos pronto.
sitgeSmara
Publica un comentari a l'entrada