Els tuareg tanbé busquen la seva llibertat i com a poble del desert que són, també tenen una sensibilitat especial per la cultura, per la música ... els Tinariwen, són músics, però també gent implicada en la lluita del seu poble
dimarts, de juny 24, 2008
dilluns, de juny 23, 2008
EL CÓNSUL General de ESPAÑA en AGADIR, IMPIDE A MOHAMMED DADACH IR A UNA CONFERENCIA DE JURISTAS A CELEBRAR EN LAS PALMAS
Son d'aquelles coses que no entendrem mai des del moviment solidari amb el Sàhara. Un cosa és que que tinguem clar que no hi ha una voluntat política per recolzar la causa sahrauí, al menys de forma oberta i clara per part de les institucions i l'altra és que no e deixi participar en unes jornades de juristes a MOHAMED DADDACH, una persona que ha estat 25 anys tancada en les presons marroquines per creure i protagonitzar la lluita PACÍFICA, per la llibertat i la independència del poble sahrauí.
No entenen com una persona implicada en la defensa dels drets humans i que ha estat reconeguda internacionalment en aquest sentit, pugui veure com un consul espanyol, li pugui impedir anara a explicar la seva experiència a les Illes Canàries.
No ens aturarem en la denúncia d'aquests fets, de la mateixa manera que els sahrauís no deixaran de lluitar per ser ecoltats i perque finalment, es faci el referèndum d'autodeterminació, al que ténen dret ... per molt que els estrategues dels govern d'Espanya, prefereixin tenir-nos callats
España impide al "Mandela norteafricano", Mohamed Daddach, participar en la Conferencia de Juristas por el Sahara de Las Palmas
El activista saharaui de DD.HH. estuvo preso en cárceles marroquíes durante 25 años, estuvo condenado a muerte y es presidente del Comité Saharaui de Apoyo al Derecho de Autodeterminación (CSSASO).
Agadir.- El cónsul general de España en Agadir (Marruecos), José María Rodríguez Coso, rechazó hoy la solicitud de visado del antiguo preso político, presidente del Comité Saharaui de Apoyo al Derecho de Autodeterminación (CSSASO) y Premio RAFTO de Derechos Humanos en 2002, Sidi Mohamed Daddach, para viajar a Las Palmas, según comunicó el vicepresidente de CSSASO y activista saharaui de Derechos Humanos H´mad Hammad al Servicio de Comuniación Saharaui en Canarias (SCSC).
Daddach, de 51 años, conocido como el Mandela norteafricano al ser el preso político que más tiempo ha permanecido en las cárceles marroquíes de forma ininterrumpida, más de 25 años, tenía prevista su participación en la Conferencia Internacional de Juristas por el Sahara que se celebrará en las Palmas de Gran Canaria los próximos 27 y 28 de junio,
Ya el martes pasado, día 17, Daddach fue "golpeado, insultado y agredido" en la capital del Sahara por las fuerzas de seguridad marroquíes después de haber acudido a dar la bienvenida al también preso político saharaui y activista de Derechos Humanos Brahim Sabbar, liberado el mismo martes después de dos años de prisión. El cónsul español no dio razón alguna ni administrativa ni legal para rechazar su petición.
El represaliado político saharaui más conocido internacionalmente, Daddach, fue arrestado en primera instancia en 1976 cuando pretendía huir de la zona controlada por Marruecos para unirse al Frente Polisario. Las tropas marroquíes ametrallaron el vehículo en el que viajaba hiriéndole y matando a uno de sus compañeros.
El militante saharaui fue enrolado a la fuerza en el Ejército marroquí pero en agosto de 1979 decidió repetir el intento de fuga y fue de nuevo capturado. El 7 de abril de 1980 un tribunal militar le condenaba a muerte por "alta traición", pena que sólo le fue conmutada por prisión perpetua en 1994.
Recluido en la cárcel de Kenitra durante más de 25 años, Daddach se convirtió, como Mandela en Sudáfrica, en un emblema para la causa saharaui. "Este hombre se ha convertido en un símbolo del combate por la libertad», afirmaba su propia madre desde Tinduf (Argelia), donde se encuentra refugiada.
La campaña internacional por su liberación comenzó en 1997 y se intensificó en los últimos meses de 2001 contando con la participación de organizaciones de tanto pretigio como Amnistía Internacional. El propio Daddach protagonizó varias huelgas de hambre intermitentes que pronto secundaron casi una veintena compañeros presos para protestar por las condiciones de su detención.
En octubre de 2001, se hizo público un comunicado que fue atribuido al mismo Daddach en el que éste reivindicaba su puesta en libertad, al tiempo que pedía al secretario general de la ONU , Kofi Annan, "la aplicación firme e inmediata del plan de paz y la organización de un referéndum". Finalmente, fue liberado a principios noviembre de 2001.
La Conferencia Internacional de Juristas por el Sahara que se celebrará en Las Palmas el 27 y 28 de junio se centrará en el estudio del status jurídico del territorio no autónomo del Sahara Occidental; en los Recursos Naturales del Sahara Occidental y la situación jurídica de la explotación de los mismos, analizando desde la legalidad internacional la legitimidad o la carencia de la misma que revisten tales acciones de explotación por terceras potencias.
Igualmente se dedicará un amplio espacio a las violaciones de los derechos humanos de la población saharaui en los territorios ocupados por Marruecos, y a la querella por el genocidio contra el pueblo saharaui durante los últimos treinta tres años, que bajo el principio de justicia universal se tramita en la Audiencia Nacional de España.
Y, en último lugar, es objeto de esta Conferencia visibilizar y denunciar la judicialización del conflicto y de la resistencia pacífica manifestada por la población saharaui residente del Territorio No Autónomo del Sahara Occidental que ha seguido la potencia ocupante del mismo.
Para el desarrollo de las ponencias se preveía contar con la intervención de expertos juristas internacionales, y con la presencia de activistas saharauis defensores de derechos humanos, que han sido y son represaliados, y víctimas de torturas y desapariciones, entre los que destacaba Mohamed Daddach. (SCSC)
No entenen com una persona implicada en la defensa dels drets humans i que ha estat reconeguda internacionalment en aquest sentit, pugui veure com un consul espanyol, li pugui impedir anara a explicar la seva experiència a les Illes Canàries.
No ens aturarem en la denúncia d'aquests fets, de la mateixa manera que els sahrauís no deixaran de lluitar per ser ecoltats i perque finalment, es faci el referèndum d'autodeterminació, al que ténen dret ... per molt que els estrategues dels govern d'Espanya, prefereixin tenir-nos callats
España impide al "Mandela norteafricano", Mohamed Daddach, participar en la Conferencia de Juristas por el Sahara de Las Palmas
El activista saharaui de DD.HH. estuvo preso en cárceles marroquíes durante 25 años, estuvo condenado a muerte y es presidente del Comité Saharaui de Apoyo al Derecho de Autodeterminación (CSSASO).
Agadir.- El cónsul general de España en Agadir (Marruecos), José María Rodríguez Coso, rechazó hoy la solicitud de visado del antiguo preso político, presidente del Comité Saharaui de Apoyo al Derecho de Autodeterminación (CSSASO) y Premio RAFTO de Derechos Humanos en 2002, Sidi Mohamed Daddach, para viajar a Las Palmas, según comunicó el vicepresidente de CSSASO y activista saharaui de Derechos Humanos H´mad Hammad al Servicio de Comuniación Saharaui en Canarias (SCSC).
Daddach, de 51 años, conocido como el Mandela norteafricano al ser el preso político que más tiempo ha permanecido en las cárceles marroquíes de forma ininterrumpida, más de 25 años, tenía prevista su participación en la Conferencia Internacional de Juristas por el Sahara que se celebrará en las Palmas de Gran Canaria los próximos 27 y 28 de junio,
Ya el martes pasado, día 17, Daddach fue "golpeado, insultado y agredido" en la capital del Sahara por las fuerzas de seguridad marroquíes después de haber acudido a dar la bienvenida al también preso político saharaui y activista de Derechos Humanos Brahim Sabbar, liberado el mismo martes después de dos años de prisión. El cónsul español no dio razón alguna ni administrativa ni legal para rechazar su petición.
El represaliado político saharaui más conocido internacionalmente, Daddach, fue arrestado en primera instancia en 1976 cuando pretendía huir de la zona controlada por Marruecos para unirse al Frente Polisario. Las tropas marroquíes ametrallaron el vehículo en el que viajaba hiriéndole y matando a uno de sus compañeros.
El militante saharaui fue enrolado a la fuerza en el Ejército marroquí pero en agosto de 1979 decidió repetir el intento de fuga y fue de nuevo capturado. El 7 de abril de 1980 un tribunal militar le condenaba a muerte por "alta traición", pena que sólo le fue conmutada por prisión perpetua en 1994.
Recluido en la cárcel de Kenitra durante más de 25 años, Daddach se convirtió, como Mandela en Sudáfrica, en un emblema para la causa saharaui. "Este hombre se ha convertido en un símbolo del combate por la libertad», afirmaba su propia madre desde Tinduf (Argelia), donde se encuentra refugiada.
La campaña internacional por su liberación comenzó en 1997 y se intensificó en los últimos meses de 2001 contando con la participación de organizaciones de tanto pretigio como Amnistía Internacional. El propio Daddach protagonizó varias huelgas de hambre intermitentes que pronto secundaron casi una veintena compañeros presos para protestar por las condiciones de su detención.
En octubre de 2001, se hizo público un comunicado que fue atribuido al mismo Daddach en el que éste reivindicaba su puesta en libertad, al tiempo que pedía al secretario general de la ONU , Kofi Annan, "la aplicación firme e inmediata del plan de paz y la organización de un referéndum". Finalmente, fue liberado a principios noviembre de 2001.
La Conferencia Internacional de Juristas por el Sahara que se celebrará en Las Palmas el 27 y 28 de junio se centrará en el estudio del status jurídico del territorio no autónomo del Sahara Occidental; en los Recursos Naturales del Sahara Occidental y la situación jurídica de la explotación de los mismos, analizando desde la legalidad internacional la legitimidad o la carencia de la misma que revisten tales acciones de explotación por terceras potencias.
Igualmente se dedicará un amplio espacio a las violaciones de los derechos humanos de la población saharaui en los territorios ocupados por Marruecos, y a la querella por el genocidio contra el pueblo saharaui durante los últimos treinta tres años, que bajo el principio de justicia universal se tramita en la Audiencia Nacional de España.
Y, en último lugar, es objeto de esta Conferencia visibilizar y denunciar la judicialización del conflicto y de la resistencia pacífica manifestada por la población saharaui residente del Territorio No Autónomo del Sahara Occidental que ha seguido la potencia ocupante del mismo.
Para el desarrollo de las ponencias se preveía contar con la intervención de expertos juristas internacionales, y con la presencia de activistas saharauis defensores de derechos humanos, que han sido y son represaliados, y víctimas de torturas y desapariciones, entre los que destacaba Mohamed Daddach. (SCSC)
dilluns, de juny 16, 2008
GEOESTRATÈGIA O GEOESTAFA? PER UNA GEOLLIBERTAT, PER UN SAHARA LLIURE
Dissabte, 14 de juny, "EL PERIÓDICO DE CATALUNYA" publicava un article de Luis Alejandre (General) en el que crec que és un exercici d'honestedat que trobo a faltar en la majoria dels polítics del nostre país.
Com explica el general Luis Alejandre, la propera instal·lació d'una base dels Estats Units a Tan Tan, ciutat habitada per sahrauís i situada entre Ifni i Tarfaia, es pot interpretar com un cop de ma al Marroc, en la seva ocupació il·legal del Sàhara Occidental.
La base dels Estats Units, situada, a més, a escasa distància de les Canàries, tindrà la seu de l'AFRICOM, amb el que la potència americana vol controlar el tràfic marítim (la ruta del petroli que va d'Aràbia a Europa) els moviments d'AL QAEDA a la zona, i perque no, donarà suport a un rei propi del S. XIX, dèspota amb el seu poble, violador del dret internacional al Sàhara Occidental.
Hem de creure, com explica el propi Luis Alejandre, que el govern d'Espanya està al dia de la situació creada, de les intencions dels Estats Units i del seu suport al Marroc. Cal pensar doncs, que no són gratuits els últims actes favorables a les tesis marroquines o la política de marejar la perdiu que s'està utilitzant amb els sahrauís aquests últims temps.
El més lamentable de tot, és que aquest Occident que ha intervingut en multitud de llocs en nom de la democràcia i de la llibertat, al Magrib, en canvi, ignora aquests principis, potser en nom de la lluita contra uns suposats terroristes, que segons diuen poden estar en qualsevol racó d'Algèria, Mali o Mauritània o pel control de la circulació d'un recurs natural tan central com el petroli. Hem de lamentar, en aquest moment, que algú pugui pensar o justificar que es pot saltar un dret tan central com son els DRETS HUMANS o els DRETS DELS POBLES, en nom del control d'unes rutes comercials.
Des del moviment de solidaritat amb el poble sahrauí seguirem insistint en que no hi ha cap raó per ignorar els drets dels pobles i en particular, el dret reconegut per la ONU, del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur, a decidir la seva supevivència i la seva independència. A organitzar-se en pau, com ho ha fet els útlims anys, acceptant, a desgrat, l'exili a Tindouf d'una part dels sahrauís i aguantant com els sahrauís que habiten l'interior del Sàhara Occidental, les tortures, les detencions arbitràries, o veure com són jutjats sense cap garantia processal ... el seu delicte: creure que algun dia seran lliures.
Potser, cal insistir més en les accions al carrer, demostrar que el moviment solidari pot tenir la força suficient com per forçar els nostres polítics a tenir una posició més activa i favorable a la democràcia, al dret del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur.
És lamentable el suport que reben altres causes, quan des de Catalunya i Espanya, no sabem donar suport a una causa justa, una causa que vam deixar abandonada ja fa 33 anys i de la que encara en som responsables tots plegats ... o és que caldrà demanar els Jocs Olímpics per a Rabat o per a Marraquesh, per tal de que el mon conegui que hi ha un petit poble, disposat a resistir els atacs del gran imperi i la injustìcia indiscriminada, d'un rei dèspota?
SAHARA LLIURE
Com explica el general Luis Alejandre, la propera instal·lació d'una base dels Estats Units a Tan Tan, ciutat habitada per sahrauís i situada entre Ifni i Tarfaia, es pot interpretar com un cop de ma al Marroc, en la seva ocupació il·legal del Sàhara Occidental.
La base dels Estats Units, situada, a més, a escasa distància de les Canàries, tindrà la seu de l'AFRICOM, amb el que la potència americana vol controlar el tràfic marítim (la ruta del petroli que va d'Aràbia a Europa) els moviments d'AL QAEDA a la zona, i perque no, donarà suport a un rei propi del S. XIX, dèspota amb el seu poble, violador del dret internacional al Sàhara Occidental.
Hem de creure, com explica el propi Luis Alejandre, que el govern d'Espanya està al dia de la situació creada, de les intencions dels Estats Units i del seu suport al Marroc. Cal pensar doncs, que no són gratuits els últims actes favorables a les tesis marroquines o la política de marejar la perdiu que s'està utilitzant amb els sahrauís aquests últims temps.
El més lamentable de tot, és que aquest Occident que ha intervingut en multitud de llocs en nom de la democràcia i de la llibertat, al Magrib, en canvi, ignora aquests principis, potser en nom de la lluita contra uns suposats terroristes, que segons diuen poden estar en qualsevol racó d'Algèria, Mali o Mauritània o pel control de la circulació d'un recurs natural tan central com el petroli. Hem de lamentar, en aquest moment, que algú pugui pensar o justificar que es pot saltar un dret tan central com son els DRETS HUMANS o els DRETS DELS POBLES, en nom del control d'unes rutes comercials.
Des del moviment de solidaritat amb el poble sahrauí seguirem insistint en que no hi ha cap raó per ignorar els drets dels pobles i en particular, el dret reconegut per la ONU, del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur, a decidir la seva supevivència i la seva independència. A organitzar-se en pau, com ho ha fet els útlims anys, acceptant, a desgrat, l'exili a Tindouf d'una part dels sahrauís i aguantant com els sahrauís que habiten l'interior del Sàhara Occidental, les tortures, les detencions arbitràries, o veure com són jutjats sense cap garantia processal ... el seu delicte: creure que algun dia seran lliures.
Potser, cal insistir més en les accions al carrer, demostrar que el moviment solidari pot tenir la força suficient com per forçar els nostres polítics a tenir una posició més activa i favorable a la democràcia, al dret del poble sahrauí a decidir sobre el seu futur.
És lamentable el suport que reben altres causes, quan des de Catalunya i Espanya, no sabem donar suport a una causa justa, una causa que vam deixar abandonada ja fa 33 anys i de la que encara en som responsables tots plegats ... o és que caldrà demanar els Jocs Olímpics per a Rabat o per a Marraquesh, per tal de que el mon conegui que hi ha un petit poble, disposat a resistir els atacs del gran imperi i la injustìcia indiscriminada, d'un rei dèspota?
SAHARA LLIURE
dissabte, de juny 14, 2008
post 401. La música
Pocs coneixeu una de les meves passions i en aquest cas, la meva per la música.La veritat, és que després de ja més de 400 posts, potser és bo afegir un toc personal al blog més enllà del mon dels sahrauís que tantes alegries però que també tantes angoixes em produeix.
Avui, us parlo de la música (que de moment sols em dona alegries) i que com podeu veure en la imatge lateral, no sols inclou la sahrauí, amb la que passo tantes estones.
Contra el que li va passar a molta gent de la meva generació, vaig passar de la guerra ROLLINGS / BEATLES i em vaig dedicar a escoltar els PINK FLOYD, amb els que he gaudit moltes hores de bona música i de bons moments. Però com em passa en tot a la vida, cal evolucionar.
Més endavant vaig conèixer al que crec què és el millor músic del S.XX, en MILES DAVIS, primer em va introduïr al mon del jazz i després, escoltant els últims discs de la seva vida, a la música del carrer, d'aquí el meu interès pel HIP HOP o el RAP, encara que dins d'aquests sempre busco aquelles arrels jazzístiques del gran mestre, potser per això no em canso d'escoltar moltes de les peces de JURASSIC 5 o GURU / JAZZMATAZZ. Dins del jazz també he escoltat moltes hores de WEATHER REPORT o de CHIK COREA. Els primer, per a mi la millor bnda de música que ha existit i antecedent d'aquesta barreja de Jazz i Música electrònica que tan m'agrada i de la que us parlaré més endavant.
L'altre gran referent, musical, en BOB MARLEY, la música jamaicana, el ritme en l'estat més pur. Llàstima que no ens durés més temps. encara avui em diverteixo molt escoltant els 3 BIRTHS o mèmociono escoltant el NO WOMAN NO CRY ... encara que la meva cançó secreta és el REBEL MUSIC (potser per la meva rebeldia vital, és un dels grans himnes, una cançó amb la que em sento identificat). A manca de Marley, avui tenim LUCIANO, un altres gran músic jamaicà
Estic escribint aquest post, escoltant el RETROSPECTIVE de LAURENT GARNIER. Sé que escoltar aquest músic capdavanter en la música electrònica, a vegades pot ser difícil, ja que no sempre és fàcil connectar amb la música electrònica. Però també us he de dir que ha escrit moltes de les millors cançons de finals de S.XX i de principis del XXI. Escoltant-lo et pots sentir transportat al millors dels mons. En el mon de l'elexctrònica amb sentit, i amb ell, sols puc citar a JEFF MILLS, JAZZANOVA ...
Un altre dia us parlaré de JAMIROQUAI, ORISHAS, ERIKAH BADOU o de U2
divendres, de juny 06, 2008
ACAPS, PROPOSTES DE FUTUR. El meu post 400
Dedico el post 400 al meu blog i després de dies de no escriure a l'ACAPS i a la renovació que es va produïr el passat dissabte en l'assemblea d'aquesta entitat.
Com tots i totes sabeu, quan es renova, sempre hi ha qui o el que, que queda pel camí, aquesta vegada no podia ser d'altra manera.
També i qui em coneix sabrà que no crec en que les renovacions hagin de significar cap mena de rejoveniment en les edats. La renovació ha de significar que qui encapçala un nou projecte ha de tenir molta il·lusió per tirar endavant. Crec que en aquest sentit puc compartir moltes coses amb les persones que formen la nova permanent de l'ACAPS. Es veritat que hi ha hagut un rejoveniment i també es veritat que caldrà incorporar més persones al treball diari de la nostra associació ... cal treballar en els projectes, en tenir un paper polític més actiu.
Us reprodueixo les propostes de futur d'aquesta nova ACAPS
PROPOSTES DE FUTUR
Justament aquest any celebrem els 25 anys de la fundació d’ACAPS, al llarg d’aquest temps l’associació ha dedicat la majoria dels seus esforços a projectes dirigits als camps de refugiats.
El temps i les noves tecnologies ens han permès establir contactes en les zones ocupades, on com tots sabem els més elementals drets humans, son violats sistemàticament, això ens porta a una reflexió seriosa i entendre que el problema del Sàhara és un problema polític i que per tant o hi han solucions polítiques o no hi hauran solucions.
ACAPS, com entitat representant de la solidaritat amb aquest poble i per tant defensora dels seus legítims drets, ha de ser també portanveu dels represaliats del Sahara Occidental ocupat ... de la seva gent....de LA INTIFADA.... és per això que volem ser la seva veu a Catalunya. Volem que la veu dels sahrauís es senti al carrer, però també al PARLAMENT DE CATALUNYA. Volem una ACAPS reivindicativa i comprometa amb un poble, el sahrauí, que vol viure lliure i independent.
Això no vol dir que oblidem la nostra vessant com a ONG compromessa amb la solidaritat i la cooperació que desenvolupi projectes com el de TARBIES, que col·labori gestinant-ne de tan importants com la CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SAHARA i pugui ser la base pels que es puguin desenvolupar a nivell local, que promogui els agermanaments.
Volem una ACAPS, forta, àgil i unida, amb objectius clars, que pugui actuar tant donant coneixement dels esdeveniments que pasen dia a dia al Sàhara Occidental com donar sortida a les nostres inquietuts.
Cal treballar per millorar la nostra coordinació. Cal donar a les seccions i als socis, raons per mantenir un moviment de solidaritat amb el poble sahrauí foro i unit. Cal promoure, la col·laboració entre les seccions per poder compartir proyectes i experiències.
Aqiuesta forma de treballar ens permetrà tenir una visió més real del teixit asosciatiu que representa l’ACAPS, Aixa com també ens permetrà potenciar la nostra capacitat de desposta sempre que sigui necesari.
Ens proposem crear un banc de recursos interns que ens permeti optimitzar els nostres esforços i moure’ns amb les garanties suficients per poder tirar endavant projectes, actes etc...
Avançar amb la relació en les diferents Administracions per tal de situar en el lloc que li correspon a l’ACAPS. La nostra seriositat en el treball i el desenvolupament de la nostra tasca solidària, també ens permetrà més reivindicatius en les exigències i podrem demanar una resposta més compromesa a les nostres institucions.
Al mateix temps hem de ser capaços de establir el lideratge necessàri per crear un bon clima de treball entre les diferents entitats i .associacions... Cal crear una potent zarza solidària amb les ONGs generalistes, però també amb les que volen treballar específicament amb els sahrauís
Volem treballar amb la Delegació del Front Polisario respectant els rols de cadascun, fent-nos presents, en aquelles iniciatives que és portin a terme en el camp de la solidaritat amb el poble sahrauí.
Treballar per que ACAPS tingui el seu espai en tots els projectes i iniciatives solidàries, donar a totes les nostres seccions la cobertura i els materials necessaris per poder desenvolupar la tasca amb més facilitat, i garanties d’èxit.
Volem seguir mantenint la presència de l’ACAPS i el nostre paper de lideratge i participar en la coordinació del moviment solidari a nivell d’Espanya..
Per assolir tot això ens queda molta feina a fer, en som molt conscients, en primer lloc hi ha tot un treball de camp intern ., dins de l’ACAPS, que es va iniciar l’any 2006 i que hem continuat aquest últim any. Ens proposem traballar amb totes i cadascuna de les seccions d’ACAPS, situades arreu de Catalunya
En segon terme, volem superar totes les idficultats, tan econpomiques com a socials de la nostra entitat a base de treball.
Volem modernitzar definitivament l’ACAPS i obrir-nos a les institucions, partits, a les persones solidàries amb el poble sahrauí i a tota la societat catalana
Des d’aquí no ens queda més que posar-nos a la vostra disposició per a tot el que necessiteu i us poguem ajudar.
Mataró, 31 de maig de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)