dilluns, de maig 12, 2008

Siguem REALISTES, demanem la independència



Hi ha una línia argumental, que lamentablement usen cada dia més els nostres polítics, que és parlar de realisme a l'hora de parlar del Sàhara Occidental. Però que vol dir realisme?

Vol dir acceptar les tesis del Marroc respecte el  Sàhara Occidental. Vol dir amagar les violacions quotidianes que pateixen els saharauis. Vol dir ignorar les més de 50 resolucions aprovades a la ONU. Vol dir ignorar l'opinió dels sahrauís que van haver de patir l'exili l'any 1975 i a tots els seus descendents, que viuen amb ells o estan en la diàspora.

És una vergonya saber com molts de polítics que són demòcrates i d'esquerres al nostre país, defensen les tesis marroquines, de forma directa o indirecta o com a mínin poden justificar les posicions d'un rei absolutista, per tal de "no molestar".

Crec que des del mon dels sahrauís cal començar a ser REALISTES, cal posar a sobre la taula totes aquelles raons per les quals estan patint més de 500000 persones, unes l'exili, les altres, la repressió brutal i diària de l'exercit i la policia colonial marroquina. Cal que els sahrauís marquin un "full de ruta" en el que es denuncii que mentre pateixen la repressió, la MINURSO, mira cap a un altre costat.

Un "full de ruta" que posi en un calendari qui és el camí capa a la independència. Un pla per l'independència, que posi sobre la taula els drets de tot un poble a decidir el seu futur. No em toca a mi fer-ho, suposo que ho enteneu ... però crec que ha arribat el moment de dir que cal que SIIGUEM REALISTES DEMANEM LA INDEPENDÈNCIA.

Potser és una forma de recuperar aquell lema del MAIG del 68 ... SIGUEM REALISTES, DEMANEM LA LLUNA, però segurament aquesta sigui la única forma de superar una situació en la que l'únic que es produeix és una degradació constant tant humana com social dels sahrauís. Els que hem anat als Campaments de Tindouf ho sabem, els que coneixem els casos de l'Aminetu Haidart o de Sultana Jaya, també.

Jo no acceptaré mai que ser REALISTA sigui acceptar intercanviar DRETS HUMANS per interessos ECONÒMICS, o dit d'una altra manera, no podem acceptar que els drets econòmics, legítims que pugui tenir el nostre país, Catalunya, al Marroc, pugui condicionar la denúncia de les violacions dels drets humans que es produeixen al Marroc mateix o al Sàhara Occidental.

SIGUEM REALISTES DEMANEM LA LLUNA ... SIGUEM REALISTES, DEMANEM LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL

4 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Hola Toni, com va tot?
M'ha agradat molt aquest post.
SIGUEM REALISTES: LA INDEPENDÈNCIA ÉS L'ÚNICA OPCIÓ.
Salut i República: àrab, sahrauí i democràtica.
Una abraçada ben forta.

storico ha dit...

Hola Antònia:
Jo estic be. I tu?
Be, aquest post respon a la preocupació que tinc amb el tema polític, ja que estic veient que els sahrauís cada cop pateixen més i des de aquí demanen aquest "realisme" pro marroquí que no té sentit.
Be, que t'he d'explicar a tu ...
Crec que ens veurem ben aviat

TONI

Albert ha dit...

bones,
està clar , que hi ha molts pobles que sempre seràn sotmesos a d'altres que els esclafen ideologicament (l'espanyol al catal ), culturalment o economicament ( el marroqui al saharaui o el israelià al palesti ), minories ens mans de pobles opressors.
Salut
http://albertarque.blogspot.com

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Toni

Tens un premi al meu bloc.