Aquesta és la imatge corporativa d'una nova campanya de GREENPEACE que vol incidir en un aspecte que fins ara potser no l'haviem tingut massa present.Tothom que està preocupat per un consum més responsable i sostenible, potser centrava la seva atenció a aspectes com la mobilitat, amb propostes tant responsables com l'ús sistemàtic del transport públic i el potenciament de la bicicleta i de totes aquelles formes de moure's per la ciutat o el nostre país, que poden considerar-se com a més sostenibles i responsables (usos dels motors elèctrics o la mobilitat en companyia).
Un altre aspecte que potser ens afecta de forma més oberta, és el menjar. La nostra preocupació pels productes biològics o la lluita contra els transgènics, en son proves prou evidents i tots els que ens movem pel mon polític dels VERDS, cal que lluitem i mostrem la nostra preocupació per aquests temes.
Ara GREENPEACE, ens posa sobre la taula el tema de l'us de productes químics que poden afectar la nostra salut, en la roba que ens posem cada dia. I com sempre, i això potser no ho explica aquesta organització, els productes tèxtils que poden comprar els sectors més populars de les societats occidentals, són les més afectades per aquest problema, son les prendes de roba que pasen uns constrols sanitaris menys estrictes, si és que existeixen, ...
L'altre dia, una amiga que fa molts anys que treballa en el mon del tèxtil, m'explicava que precísament és la roba importada dels països asiàtics, la que es veu més afectada pels tractaments químics, amb productes molts d'ells cancerígens o que poden produïr altres malalties com alèrgies o l'asma i no és pel tipus de treball (que cal denunciar) sino per la impunitat amb que és treballa, per la manca de controls sanitaris en orígen, per la manca d'una legislació que ens pugui protegir de l'ús indiscriminat de productes que, a la fi, perjudiquen la nostra salut
No és massa millor la legislació a Europa, Espanya o Catalunya. El problema, no és comprar prendes de roba de cotó, lli o de seda, el problema és el tractament que reben en les fàbriques o en els camps on es cultiven aquestes plantes. Potser un primer pas és el Reglament REACH que ha aprovat recentment la Unió Europea, però sobretot, és el moment de començar a controlar els fabricants dels productes químics, potser cal començar a comprar roba sense tractaments químics, cal posar aquest tema al carrer ... això també es fer política (d'esquerres i ecologista, per cert)
1 comentari:
Totalmant d'acord en introduïr els temes de la relació entre els aspectes medi-ambientals i de salut humana en els àmbits de la producció, el consum i les importacions...Cal anar pensant en una taxa "eco.social" a les importacions de productes fets amb dumping ambiental i socio-laboral per que es puguin finançar programes de millora en aquests àmbits en els països d'orígen i informar als ciutadans d'aquí del que hi ha al darrera de determinats "preus baixos": explotació laboral, treball infantil i explotació. PERÒ ATENCIÓ, això també afecta els nostres productes, d'aquí la importància de desplegar la directiva REACH de registre i avaluació de productes químics i d'informar dels riscos ..... Aquest és un tema a introduïr en les properes campanyes electorals catalana i espanyola... i europea..
Salvador Milà
Publica un comentari a l'entrada