Una haima plantada en la terra dels homes i les dones lliures
dimecres, de juny 28, 2006
RECOLZEM LA LLUITA DEL POBLE SAHRAUÍ. RECOLZEM EL FRENTE POLISARIO
A vegades, costen d'explicar una sèrie de coses que pasen pel nostre mon i més quan les notícies son contradictòries o quan el do de l'oportunitat o el posibilisme polític es volen portar a extrems que crec que son incomprensibles, fins i tot, pels que el postulen.
Com cal entendre que mentre que des de l'ONU es nomeni un representant del Marroc com a vicepresident del grup africà en el Consell de Dret Humans de la ONU i al temps el Marroc sigui denunciat sistemàticament per organitzacions com Aministia Internacional, per la seva violació constant i cruel dels drets humans de les persones, incloent a sahrauís que lluiten per la independència del seu país i a marroquís que lluiten per democratitzar el seu país.
I es que davant la situació en que viuen els sahrauís, exiliats a la Hamada algeriana o patint la repressió dels ocupants colonials dins del seu país, cal actuar. Les notícies que ens arriben del Sàhara ocupat, son alarmants ... la última tàctica de les forces d'ocupació és l'eliminació dels joves que s'atreveixen a sortir al carrer i protestar per la situació diària en la que viuen i en la que no tenen cap espai per donar a conèixer les seves idees ... per ensenyar la seva bandera ... per explicar que molt aviat el VERD i el NEGRE s'intercanviaran.
Aquests dies, coneixem que SBAI AHMED,HADDJI AHMED MAHMUD (Elkinan) HADDJI SALAH i BRAHIM SABBAR, han estat detinguts i maltractats 10 dies per l'exèrcit marroquí. El seu delicta era la seva intenció de fundar la secció local de Bojador de l'Associació Sahraui de Víctimes de Violacions Greus dels Dret Humans Comeses per l'Estat Marroquí (ASVVGDHEM). Les penes per la seva intenció va de l'any als 3 anys en les presons marroquines, on continuaran patint les violacions dels drets humans, les tortures, ... abandonats per molts d'aquells que els haurien de recolzar, com l'estat d'Espanya.
Cada dia hi ha un motiu per continuar explicant el que estan patint els nostres sahrauís ... Cal continuar amb la nostra lluita ... cal continuar fer arribar la nostra solidaritat amb els presos i els activistes sahrauís ... cal continuar recolzant la lluita del poble sahrauí ... cal recolzar el FRENTE POLISARIO
dimecres, de juny 21, 2006
Roba sense productes tòxics. MODA SIN TÓXICOS
Aquesta és la imatge corporativa d'una nova campanya de GREENPEACE que vol incidir en un aspecte que fins ara potser no l'haviem tingut massa present.
Tothom que està preocupat per un consum més responsable i sostenible, potser centrava la seva atenció a aspectes com la mobilitat, amb propostes tant responsables com l'ús sistemàtic del transport públic i el potenciament de la bicicleta i de totes aquelles formes de moure's per la ciutat o el nostre país, que poden considerar-se com a més sostenibles i responsables (usos dels motors elèctrics o la mobilitat en companyia).
Un altre aspecte que potser ens afecta de forma més oberta, és el menjar. La nostra preocupació pels productes biològics o la lluita contra els transgènics, en son proves prou evidents i tots els que ens movem pel mon polític dels VERDS, cal que lluitem i mostrem la nostra preocupació per aquests temes.
Ara GREENPEACE, ens posa sobre la taula el tema de l'us de productes químics que poden afectar la nostra salut, en la roba que ens posem cada dia. I com sempre, i això potser no ho explica aquesta organització, els productes tèxtils que poden comprar els sectors més populars de les societats occidentals, són les més afectades per aquest problema, son les prendes de roba que pasen uns constrols sanitaris menys estrictes, si és que existeixen, ...
L'altre dia, una amiga que fa molts anys que treballa en el mon del tèxtil, m'explicava que precísament és la roba importada dels països asiàtics, la que es veu més afectada pels tractaments químics, amb productes molts d'ells cancerígens o que poden produïr altres malalties com alèrgies o l'asma i no és pel tipus de treball (que cal denunciar) sino per la impunitat amb que és treballa, per la manca de controls sanitaris en orígen, per la manca d'una legislació que ens pugui protegir de l'ús indiscriminat de productes que, a la fi, perjudiquen la nostra salut
No és massa millor la legislació a Europa, Espanya o Catalunya. El problema, no és comprar prendes de roba de cotó, lli o de seda, el problema és el tractament que reben en les fàbriques o en els camps on es cultiven aquestes plantes. Potser un primer pas és el Reglament REACH que ha aprovat recentment la Unió Europea, però sobretot, és el moment de començar a controlar els fabricants dels productes químics, potser cal començar a comprar roba sense tractaments químics, cal posar aquest tema al carrer ... això també es fer política (d'esquerres i ecologista, per cert)
Tothom que està preocupat per un consum més responsable i sostenible, potser centrava la seva atenció a aspectes com la mobilitat, amb propostes tant responsables com l'ús sistemàtic del transport públic i el potenciament de la bicicleta i de totes aquelles formes de moure's per la ciutat o el nostre país, que poden considerar-se com a més sostenibles i responsables (usos dels motors elèctrics o la mobilitat en companyia).
Un altre aspecte que potser ens afecta de forma més oberta, és el menjar. La nostra preocupació pels productes biològics o la lluita contra els transgènics, en son proves prou evidents i tots els que ens movem pel mon polític dels VERDS, cal que lluitem i mostrem la nostra preocupació per aquests temes.
Ara GREENPEACE, ens posa sobre la taula el tema de l'us de productes químics que poden afectar la nostra salut, en la roba que ens posem cada dia. I com sempre, i això potser no ho explica aquesta organització, els productes tèxtils que poden comprar els sectors més populars de les societats occidentals, són les més afectades per aquest problema, son les prendes de roba que pasen uns constrols sanitaris menys estrictes, si és que existeixen, ...
L'altre dia, una amiga que fa molts anys que treballa en el mon del tèxtil, m'explicava que precísament és la roba importada dels països asiàtics, la que es veu més afectada pels tractaments químics, amb productes molts d'ells cancerígens o que poden produïr altres malalties com alèrgies o l'asma i no és pel tipus de treball (que cal denunciar) sino per la impunitat amb que és treballa, per la manca de controls sanitaris en orígen, per la manca d'una legislació que ens pugui protegir de l'ús indiscriminat de productes que, a la fi, perjudiquen la nostra salut
No és massa millor la legislació a Europa, Espanya o Catalunya. El problema, no és comprar prendes de roba de cotó, lli o de seda, el problema és el tractament que reben en les fàbriques o en els camps on es cultiven aquestes plantes. Potser un primer pas és el Reglament REACH que ha aprovat recentment la Unió Europea, però sobretot, és el moment de començar a controlar els fabricants dels productes químics, potser cal començar a comprar roba sense tractaments químics, cal posar aquest tema al carrer ... això també es fer política (d'esquerres i ecologista, per cert)
dijous, de juny 15, 2006
Aminetu Haidar a Itàlia. Feu córrer la solidaritat
Crec que els que vam tenir la gran sort d'estar amb AMINETU HAIDAR, recordarem un moment o altre d'emoció, un moment o altre en els que ens queia aquella llàgrima, que a la fi reforça les nostres conviccions
La nostra estimada Aminetu, està a Itàlia i allà continua emocionant a qui la vol escoltar.
No hi ha millor embaixadora per un poble que ella. Allà continua relatant els patiments del poble sahrauí, de tots aquells i aquelles que viuen sota el règim colonial marroquí.
D'aquells i aquelles que pateixen l'arbitrarietat d'unes forces d'ocupació extrangeres i il·legals. Ens explica les atrocitats dels torturadors a les presons marroquines. De que hi ha 550 desapareguts, de l'enterrament en viu d'activistes sahrauís, de com moltes famílies pateixen, dia a dia l'assetjament de la policia, de com sortir de la presó no es cap garantia, perque et continuen perseguint ... com en l'època franquista, però molt pitjor.
Ara més que mai, cal fer arribar la nostra solidaritat al poble sahrauí, ells i elles continuen patint el dia a dia, nosaltres els podem ajudar des de la nostra modèstia, fent córrer la nostra solidaritat, fent correr les nostres opinions
És important, que recolzeu els actes on es denuncien les tortures, aquells en els que es denuncia la situació dels refugiats polítics, que com els sahrauís, han de viure lluny de les seves cases, fora del seu país ... una situació injusta ... molt injusta ...
La nostra estimada Aminetu, està a Itàlia i allà continua emocionant a qui la vol escoltar.
No hi ha millor embaixadora per un poble que ella. Allà continua relatant els patiments del poble sahrauí, de tots aquells i aquelles que viuen sota el règim colonial marroquí.
D'aquells i aquelles que pateixen l'arbitrarietat d'unes forces d'ocupació extrangeres i il·legals. Ens explica les atrocitats dels torturadors a les presons marroquines. De que hi ha 550 desapareguts, de l'enterrament en viu d'activistes sahrauís, de com moltes famílies pateixen, dia a dia l'assetjament de la policia, de com sortir de la presó no es cap garantia, perque et continuen perseguint ... com en l'època franquista, però molt pitjor.
Ara més que mai, cal fer arribar la nostra solidaritat al poble sahrauí, ells i elles continuen patint el dia a dia, nosaltres els podem ajudar des de la nostra modèstia, fent córrer la nostra solidaritat, fent correr les nostres opinions
És important, que recolzeu els actes on es denuncien les tortures, aquells en els que es denuncia la situació dels refugiats polítics, que com els sahrauís, han de viure lluny de les seves cases, fora del seu país ... una situació injusta ... molt injusta ...
Roma, 15/06/2006 (SPS) La militante saharaui de los Derechos Humanos
Aminetu Haidar presentó el miércoles en Roma su testimonio sobre los
"abusos y los actos de violencia" de los que es víctima la población
saharaui de los territorios ocupados" por parte de las fuerzas de ocupación
marroquíes".
''Lo que he sufrido durante mi encarcelamiento no es nada comparable a
los sufrimientos diarios del pueblo saharaui'', señaló durante una
rueda de prensa, en el marco de un recorrido por Italia para explicar y
sensibilizar sobre la situación en el Sáhara Occidental que está
efectuando desde hace algunos días.
Durante una hora, la Sra. Haidar contó la "dura realidad" que vive la
población saharaui en los territorios ocupados por Marruecos, ''víctima
de los peores abusos y de actos de violencia por parte de las fuerzas
de ocupación marroquíes''.
''Fui víctima bajo el reinado de Hassan II y sigo siéndolo en la era
del rey Mohamed VI, ya que no hay ningún cambio en la política
marroquí'', afirmó la militante que describió los penosos momentos que vivió
junto a sus numerosos compatriotas durante su estancia en la "Cárcel negra"
del régimen marroquí.
''Nadie ha escapado a las atrocidades y a las torturas de las fuerzas
de ocupación. Hombres, mujeres, niños, ancianos, nadie se ha librado'',
afirmó, dando detalles de los momentos de su primera detención en
noviembre de 1987 y de las torturas y atentados a la dignidad causados
durante tres semanas de horror por haber participado en una marcha pacífica
pidiendo que se respeten los Derechos Humanos en los territorios
saharauis ocupados.
''Durante 3 años y 7 meses, he vivido la desgracia y el sufrimiento de
mis compatriotas, algunos de los cuales sucumbieron a sus verdugos y
otros fueron enterrados vivos en fosas comunes sin que lo supieran sus
familias'', recordó.
Aminetu Haidar evocó igualmente a los 550 desaparecidos cuya suerte
sigue siendo desconocida aún, las torturas aplicadas a un anciano de 70
años, a ''un sabio'' de una tribu o incluso los asesinatos de jóvenes en
la cárcel de Kaláat M'guna.
''Recurro a vosotros y a las organizaciones humanitarias para que un
día se juzgue a los responsables de estas atrocidades'', afirmó.
La militante saharaui señaló que "si hoy se habla de Intifada en los
territorios ocupados, de hecho no es más que la continuación de la
resistencia pacífica de la población saharaui a la que se quiere someter a la
dictadura de la ocupación".
''Reafirmo una vez más que el pueblo saharaui en su inmensa mayoría
está a favor de la independencia, contrariamente a lo que quiere mantener
la propaganda marroquí'', declaró.
Citó como ejemplo los movimientos de contestación pidiendo la
independencia en varias regiones del sur marroquí y en las universidades de
Marrakech, Casablanca y Rabat especialmente, las consecuencias de las
cuales, señaló, "han resquebrajado al poder marroquí a pesar del bloqueo
que ha impuesto sobre los medios".
Aminetu Haidar denunció también el ''terrorismo de Estado'' del régimen
marroquí, la actitud de la Organización de las Naciones Unidas "que no
consigue, dijo, hacer que se apliquen sus propias recomendaciones" y
"el silencio y la complicidad de algunos países ante esta ocupación
ilegal y los atentados manifiestos contra los Derechos Humanos".
Rechazó de la misma forma el "proyecto de autonomía" propuesto por
Marruecos que "no responde al deseo del pueblo saharaui que aspira a su
independencia total", afirmó.
Antes de cerrar su intervención, hizo un llamamiento a la comunidad
internacional y a las organizaciones humanitarias para que "presionen a
Marruecos con el fin de hacer que respete la legalidad internacional y
ponga fin a los abusos contra la población saharaui", precisando que si
esta situación se prolonga, "se corre el riesgo de arrastrar una
radicalización del movimiento pacifista y que se reanuden las hostilidades
con Marruecos". (SPS)
Aminetu Haidar presentó el miércoles en Roma su testimonio sobre los
"abusos y los actos de violencia" de los que es víctima la población
saharaui de los territorios ocupados" por parte de las fuerzas de ocupación
marroquíes".
''Lo que he sufrido durante mi encarcelamiento no es nada comparable a
los sufrimientos diarios del pueblo saharaui'', señaló durante una
rueda de prensa, en el marco de un recorrido por Italia para explicar y
sensibilizar sobre la situación en el Sáhara Occidental que está
efectuando desde hace algunos días.
Durante una hora, la Sra. Haidar contó la "dura realidad" que vive la
población saharaui en los territorios ocupados por Marruecos, ''víctima
de los peores abusos y de actos de violencia por parte de las fuerzas
de ocupación marroquíes''.
''Fui víctima bajo el reinado de Hassan II y sigo siéndolo en la era
del rey Mohamed VI, ya que no hay ningún cambio en la política
marroquí'', afirmó la militante que describió los penosos momentos que vivió
junto a sus numerosos compatriotas durante su estancia en la "Cárcel negra"
del régimen marroquí.
''Nadie ha escapado a las atrocidades y a las torturas de las fuerzas
de ocupación. Hombres, mujeres, niños, ancianos, nadie se ha librado'',
afirmó, dando detalles de los momentos de su primera detención en
noviembre de 1987 y de las torturas y atentados a la dignidad causados
durante tres semanas de horror por haber participado en una marcha pacífica
pidiendo que se respeten los Derechos Humanos en los territorios
saharauis ocupados.
''Durante 3 años y 7 meses, he vivido la desgracia y el sufrimiento de
mis compatriotas, algunos de los cuales sucumbieron a sus verdugos y
otros fueron enterrados vivos en fosas comunes sin que lo supieran sus
familias'', recordó.
Aminetu Haidar evocó igualmente a los 550 desaparecidos cuya suerte
sigue siendo desconocida aún, las torturas aplicadas a un anciano de 70
años, a ''un sabio'' de una tribu o incluso los asesinatos de jóvenes en
la cárcel de Kaláat M'guna.
''Recurro a vosotros y a las organizaciones humanitarias para que un
día se juzgue a los responsables de estas atrocidades'', afirmó.
La militante saharaui señaló que "si hoy se habla de Intifada en los
territorios ocupados, de hecho no es más que la continuación de la
resistencia pacífica de la población saharaui a la que se quiere someter a la
dictadura de la ocupación".
''Reafirmo una vez más que el pueblo saharaui en su inmensa mayoría
está a favor de la independencia, contrariamente a lo que quiere mantener
la propaganda marroquí'', declaró.
Citó como ejemplo los movimientos de contestación pidiendo la
independencia en varias regiones del sur marroquí y en las universidades de
Marrakech, Casablanca y Rabat especialmente, las consecuencias de las
cuales, señaló, "han resquebrajado al poder marroquí a pesar del bloqueo
que ha impuesto sobre los medios".
Aminetu Haidar denunció también el ''terrorismo de Estado'' del régimen
marroquí, la actitud de la Organización de las Naciones Unidas "que no
consigue, dijo, hacer que se apliquen sus propias recomendaciones" y
"el silencio y la complicidad de algunos países ante esta ocupación
ilegal y los atentados manifiestos contra los Derechos Humanos".
Rechazó de la misma forma el "proyecto de autonomía" propuesto por
Marruecos que "no responde al deseo del pueblo saharaui que aspira a su
independencia total", afirmó.
Antes de cerrar su intervención, hizo un llamamiento a la comunidad
internacional y a las organizaciones humanitarias para que "presionen a
Marruecos con el fin de hacer que respete la legalidad internacional y
ponga fin a los abusos contra la población saharaui", precisando que si
esta situación se prolonga, "se corre el riesgo de arrastrar una
radicalización del movimiento pacifista y que se reanuden las hostilidades
con Marruecos". (SPS)
diumenge, de juny 11, 2006
Llibertat d'expressió pels sahrauís
Els sahrauís, fins i tot, dins del Marroc continuen resistint i reivindicant el dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental.
Cal continuar reivindicant la llibertat dels presos polítics sahrauís, ja que després de l'alliberament d'Ali Salem Tamek i dels altres presos polítics sahrauís, la repressió de les forces d'ocupació marroquines ha continuat ... però com podem veure, la repressió no sols te a veure amb l'empresonament dels sahrauís pel sol fet de manifestar-se o defin ir-se favorables a la independència del seu país ... hi ha un altre tipus de repressió, la que nega el dret dels sahrauís a comunicar-se amb l'exterior, la que nega el dret dels sahrauís a fer un ús lliure d'Internet. Tothom sap que hi ha webs que no es poden visitar des del Sàhara Occidental ocupat, l'exemple més conegut és el de ARSO. La limitació de la llibertat d'expressió també forma part de la repressió, així com la limitació de comunicació, la limitació del dret a tenir un passaport (recordem el cas d'Amninetu Haidar). L'impediment al retrobament entre famílies sahrauís que viuen als Campaments de Tindouf i les que viuen al Sàhara ocupat, també limita la llibertat d'expressió, vulnera tots els tractats internacionals i els compromissos del Regne del Marroc amb la ONU
Cal continuar reivindicant la llibertat dels presos polítics sahrauís, ja que després de l'alliberament d'Ali Salem Tamek i dels altres presos polítics sahrauís, la repressió de les forces d'ocupació marroquines ha continuat ... però com podem veure, la repressió no sols te a veure amb l'empresonament dels sahrauís pel sol fet de manifestar-se o defin ir-se favorables a la independència del seu país ... hi ha un altre tipus de repressió, la que nega el dret dels sahrauís a comunicar-se amb l'exterior, la que nega el dret dels sahrauís a fer un ús lliure d'Internet. Tothom sap que hi ha webs que no es poden visitar des del Sàhara Occidental ocupat, l'exemple més conegut és el de ARSO. La limitació de la llibertat d'expressió també forma part de la repressió, així com la limitació de comunicació, la limitació del dret a tenir un passaport (recordem el cas d'Amninetu Haidar). L'impediment al retrobament entre famílies sahrauís que viuen als Campaments de Tindouf i les que viuen al Sàhara ocupat, també limita la llibertat d'expressió, vulnera tots els tractats internacionals i els compromissos del Regne del Marroc amb la ONU
Rabat (Marruecos), 08/06/2006 (SPS) Los estudiantes saharauis en Rabat
denunciaron el miércoles los crímenes y las prácticas inhumanas
cometidas contra los indefensos ciudadanos saharauis en los territorios
ocupados del Sáhara Occidental, al Sur de Marruecos y en las universidades
marroquíes por la máquina represiva marroquí, según un comunicado.
Han reclamado igualmente a Marruecos que "libere a todos les presos
políticos saharauis que se encuentran aún tras los barrotes en las
cárceles marroquíes, que se esclarezca la suerte de las personas
desaparecidas, así como que se levante el estado de sitio mediático y militar
impuesto sobre el territorio desde su invasión militar por Marruecos en
octubre de 1975".
Además, los saharauis que estudian en Rabat han expresado su
"incondicional" apoyo al derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación y a
la independencia, rechazando toda otra solución que no tenga en cuenta
ese derecho reconocido por la comunidad internacional, precisa el
comunicado que hicieron público el miércoles y una copia del cual ha llegado
a SPS.
Por último, los estudiantes saharauis en Rabat han hecho un llamamiento
a todas las fuerzas democráticas y a las personas sedientas de paz y de
justicia, para que intervengan con "toda urgencia" para poner fin a los
sufrimientos que vive el pueblo saharaui en los territorios ocupados
del Sáhara Occidental, al Sur de Marruecos y en los campus
universitarios. (SPS)
Ens adherim al Dia Mundial del Refugiat i al Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura
El COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, s’adhereix al Dia Mundial del Refugiat (20 de juny) i volem mostrar la nostra solidaritat a totes aquelles persones del mon que per una raó o per l’altra, han de marxar de casa seva a causa de catàstrofes naturals, marxant de règims que els priven de llibertat o de països que ocupen la seva terra, ignorant els drets dels pobles a viure lliures i independents.
També ens adherim al Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura (26 de juny) per quan aquesta pràctica vulnera els drets més elementals de les persones a expressar-se en llibertat i si és el cas, al dret a una justícia digna, que respecti la declaració Universal dels Drets Humans i tota la legislació internacional que garanteix a les persones a ser tractades amb dignitat i respectant els seus drets personals i col·lectius.
El COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR, treballa aquestes dues vessants, centrant el nostre treball, en la denuncia de les violacions als drets humans que pateix el poble sahrauí per part del règim marroquí que ocupa de forma injusta i il·legal, el seu territori, el Sàhara Occidental.
Denunciem , l’existència dels Camps de Refugiats de Tindouf, on viuen 180000 sahrauís, des de fa 30 anys, que varen veure obligats a marxar del seu país, perseguits per l’exercit i l’aviació marroquina, que els bombardejava amb napalm i fòsfor blanc, per tal d’aniquilar-los. Avui, continuen allà, en mig de la Hammada algeriana, mantenint l’esperança de tornar al seu país i participar del procés d’autodeterminació, que ha de donar la independència al Sàhara Occidental.
Denunciem, també, la violenta repressió que pateixen els activistes sahrauís que son violentament empresonats i torturats en les presons del Regne del Marroc, pel sol fet d’expressar la seva opinió favorable al dret d’autodeterminació del seu poble, pel sol fet d’expressar les seves inquietuds.
Denunciem, la repetida violació i ignorància de les resolucions aprovades per la O.N.U., per part del regne del Marroc, favorables al dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
Així com també demanem al govern d’Espanya, que assumeixi, d’una vegada, els seus compromisos com a potència colonial i encapçali el procés d’autodeterminació del poble sahrauí, contribuint així a la resolució justa d’un conflicte, que a més, ha d’aportar credibilitat a Espanya, i sobretot, estabilitat al Magrib.
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l'alliberament de tots els presos polítics sahrauís
Per a més informació: sah_ahaidar@yahoo.es
També ens adherim al Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura (26 de juny) per quan aquesta pràctica vulnera els drets més elementals de les persones a expressar-se en llibertat i si és el cas, al dret a una justícia digna, que respecti la declaració Universal dels Drets Humans i tota la legislació internacional que garanteix a les persones a ser tractades amb dignitat i respectant els seus drets personals i col·lectius.
El COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR, treballa aquestes dues vessants, centrant el nostre treball, en la denuncia de les violacions als drets humans que pateix el poble sahrauí per part del règim marroquí que ocupa de forma injusta i il·legal, el seu territori, el Sàhara Occidental.
Denunciem , l’existència dels Camps de Refugiats de Tindouf, on viuen 180000 sahrauís, des de fa 30 anys, que varen veure obligats a marxar del seu país, perseguits per l’exercit i l’aviació marroquina, que els bombardejava amb napalm i fòsfor blanc, per tal d’aniquilar-los. Avui, continuen allà, en mig de la Hammada algeriana, mantenint l’esperança de tornar al seu país i participar del procés d’autodeterminació, que ha de donar la independència al Sàhara Occidental.
Denunciem, també, la violenta repressió que pateixen els activistes sahrauís que son violentament empresonats i torturats en les presons del Regne del Marroc, pel sol fet d’expressar la seva opinió favorable al dret d’autodeterminació del seu poble, pel sol fet d’expressar les seves inquietuds.
Denunciem, la repetida violació i ignorància de les resolucions aprovades per la O.N.U., per part del regne del Marroc, favorables al dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
Així com també demanem al govern d’Espanya, que assumeixi, d’una vegada, els seus compromisos com a potència colonial i encapçali el procés d’autodeterminació del poble sahrauí, contribuint així a la resolució justa d’un conflicte, que a més, ha d’aportar credibilitat a Espanya, i sobretot, estabilitat al Magrib.
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l'alliberament de tots els presos polítics sahrauís
Per a més informació: sah_ahaidar@yahoo.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)