Els sindicalistes sahrauís, contra l'explotació il·legal dels recursos naturals sahrauís

CONFEDERATION SYNDICALE DES TRAVAILLEURS SAHAROUIS

-sahara occidental–territoire occupé

الكونفدرالية النقابية للعمال الصحراويين

-الصحراء الغربية- المناطق المحتلة

(CSTS)

Au cour de la réunion du 20 juillet 2009 ,La confédération syndicale des travailleurs sahraouis (CSTS) du territoire occupé du Sahara occidental demande l’arrêt de l’exploitation abusive des ressources naturelles de la part du gouvernement

Marocain et des sociétés internationales qui ont signés des accords avec le Maroc . et sollicite aux organisations internationales d’intervenir pour empêcher ces sociétés

Laayoune , le 23 juillet 2009

Els i les sindicalistes sahrauís també denuncien l'explotació il·legal dels recursos naturals al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc i no per obvia, cal donar-li menys importància a la seva reivindicació.

Tot plegat indica que hi ha quelcom que no funciona ... com és posible que des de les institucions internacionals, espanyoles i catalanes no s'exigeixi d'una vegada que s'acabi amb els abusos del Marroc al Sàhara Occidental?

Una greu agressió marroquina al sindicalista sahraui Eddia Sidi Ahmed

Une attaque agressive contre le syndicaliste sahraoui Mr. Eddia Sidi Ahmed de la part de la police Marocaine

Le 20 juillet 2009, a 16 heure du soir, Une réunion syndicale était organisée au sein de la maison du secrétaire général de la confédération syndicale des travailleurs Sahraouis (CSTS), a fin d’informer les travailleurs sur l’ensemble des progrès relatifs a leurs droits violés.

A cet égard, le secrétaire général a passé en revue sur les derniers progrès relatifs aux dossiers des travailleurs sahraouis des sociétés et administrations espagnoles comme cubierta y tejadas, fonctionnaires, veuves, militaires et phosboucraa.. , et aussi les réunions entamaient a genéve le mois du juin 2009 avec plusieurs syndicats et organisations internationaux.

Au cours de la réunions, la police Marocaine a encerclé la maison, et ils ont entravé la réunion d’une manière abusive , par la suite , les membres de la police ont enquêté Monsieur Eddia Sidi Ahmed , ce dernier a reçu plusieurs menaces et insultes avec les membres de sa famille.

Au nom du CSTS, nous , les membres du bureau exécutif, nous rejetons fermement l’acte agressif et d’intolérance a l’encontre du secrétaire général, Eddia Sidi Ahmed, avec les membres de sa famille, exercé par les autorités marocaines et nous sollicitons a tous les syndicats et organisations nationaux et internationaux d’intervenir pour protéger les syndicalistes sahraouis au territoire occupé du Sahara occidental et assumer la responsabilité aux autorités Marocaines sur les conséquences de cette action inhumaine .

Bureau exécutif de la CSTS (LAAYOUNE, LE 20 JUILLET 2009)

DELICIAS SAHARAUIS de Conchi Moya

Hace ya unos días que recibí el libro de la muy querida Conx ... con una dedicatoria que nunca olvidaré. Mi paso por el mundo de los saharauis, del que creo formar parte, me ha llevado a valorar aquello que valoran los sahrauís, con los que comparto, creo, un poco de su carácter. Ya son muchas veces que me definen como saharaui por mis reacciones, por mi forma de pensar ... pero a mi, me falta lo esencial, el haber vivido en el desierto, del desierto, con el desierto ... y con su cielo ... con sus habitantes. Nunca he llegado a las costas escarpadas del Sáhara Occidental, con la sola compañía de un amigo y de un camello.

El libro de Conx, nos introduce en el mundo de los saharauis, empezando por las tradiciones, por aquellos hechos que los hacen diferentes, que ponen unos amplios fundamentos a una cultura, a una nación. El libro, después, nos lleva por la tierra, un conglomerado de belleza y dureza, de Dajla a Smara, de la isla de Herne a Tiris ... de los hombres y mujeres que recorren el desierto a la fundación de la ciudad santa, a Smara ....

Pero sobretodo, nos devuelve a aquello que hace diferentes los saharauis respecto a sus vecinos ... el respeto a su cultura y a aquellos que la sustentan: los poetas, los nómadas y sus historias. El respeto a la gente que lucha por los derechos de todo un pueblo, como siempre lo han hecho: con orgullo, con la fuerza de los activistas o con la determinación de los refugiados en la tierra de la Hamada, donde nos encontramos con la dureza de la vida de los Campamentos de Refugiados de Tindouf

Y por fin, llegan aquellos europeos que se han imbuido de la tierra, de la cultura, del carácter de los saharauis.

DELICIAS SAHARAUIS, és una lectura imprescindible para aquellas personas que desean conocer, introducirse en el mundo de los saharauis

"Elzam es el compañero de la darraa, formando ambos la típica vestimenta del hombre saharaui. Y por eso se ha convertido en un símbolo del atuendo nacional para la resistencia pacífica saharaui en las zonas ocupadas. Los jóvenes saharauis en las manifestaciones, tratan de proteger su identidad con elzam, a la vez que reivindican su saharauidad, y los presos políticos saharauis han aparecido en muchos de los juicis vestidos con la ropa nacional, darraa y trubante sobre los hombros, otra forma majestuosa de llevar elzam.

... "ahel elzam lakhal", los del turbante negro, para referirse a los saharauis

Barcelona, 12 de juliol: MARXA PER LA PAU I LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ

Unes 3000 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona, coincidint amb l’estada dels infants sahrauís acollits a Catalunya en el projecte Vacances en Pau. En aquesta manifestació han participat els infants sahrauís, les seves famílies acollidores, la diàspora sahrauí resident a Catalunya i una quantitat molt important de persones solidàries amb el poble sahrauí, seguint la crida sota el nom de la “Marxa per la Pau i la Llibertat del Poble Sahrauí”. La manifestació va reivindicar el dret a l’autodeterminació i la independència del poble sahrauí, que hauria de permetre que aquests infants i les seves famílies, retornar a la seva terra i viure en pau i llibertat, junt als sahrauís que fan front a les forces colonials del Marroc dins del Sàhara Occidental.

La marxa, que va estar presidida pel lema “Aturem el genocidi del poble sahrauí – Sàhara Lliure”, va ser organitzada per la Delegació de Frente Polisario a Catalunya, l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) i va comptar amb el suport de tot el Moviment Solidari amb el Sàhara a Catalunya i de totes aquelles persones, organitzacions i entitats sensibles a la causa d’aquest poble.

Al final de la manifestació, hi va haver una sèrie de parlaments, que va obrir Núria Salamé, presidenta de l’ACAPS i en els que Oualad Musa, Delegat del Frente Polisario a Catalunya, ha agrair el suport dels catalans a la causa sahrauí. Van participar en els parlaments, Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Miquel Carrillo, president de l’intergrup parlamentari Pau al Sàhara del Parlament de Catalunya. El manifest en suport a la reivindicació de la independència del poble sahrauí, va ser llegit per Jordi Rios, actor de Crackòvia i Polònia de TV3.

Cal destacar que per la resolució del conflicte que allunya els sahrauís de la seva terra i als quals la ONU els reconeix el dret a la autodeterminació i a la independència, cal exigir al govern d’Espanya, que assumeixi la seva responsabilitat històrica i es posicioni i encapçali el procés que ha de reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica.

També cal exigir al govern d’Espanya que cessi immediatament en la venda d’armes i material militar al Marroc, fet que sols contribueix a mantenir en estat de guerra el Magrib, al temps que també cal que cessi la relació privilegiada d’Espanya amb la monarquia feudal del Regne del Marroc.

Cal que la comunitat internacional, obligui al Regne del Marroc a respectar els drets humans individuals als activistes sahrauís, que pacíficament, lluiten per la llibertat del seu poble, així com també, els col·lectius, que obliguen a respectar els drets dels sahrauís sobre els recursos naturals de la seva terra.

Cal exigir a l'ONU, que faci respectar els seus mandats i obligacions, fet que obligaria a una major intervenció de la MINURSO en el control de la zona, davant dels abusos comesos pel Marroc en els territoris ocupats del Sahara Occidental

Després de la manifestació, els infants sahrauís i les famílies van participar en a la festa central de les colònies dels infants sahrauís acollits a Catalunya, que es va al Parc del Litoral de Sant Adrià del Besòs.

EUCOCO BCN. Por la cohesión del movimiento pro saharaui

Una vez más, una nueva EUCOCO, esta vez en Barcelona.

Más allà de la importancia de un evento de esta categoría, deseo que la EUCOCO BCN, sea un punto de encuentro entre todos aquellos que estamos trabajando por la libertad y la independencia del pueblo sahrauí, más allá de siglas, protagonismos u otros condicionantes.

Desde la ACAPS de Catalunya, deseamos que sea un punto de encuentro y un punto de partida para un movimiento pro saharaui más fuerte y cohesionado, que sea capaz de afrontar la fase decisiva del conflicto saharaui des de la ofensiva y la razón que tiene el pueblo saharaui para exigir sus derechos como pueblo y como personas.

Participemos en la EUCOCO BCN, con el convencimiento de podemos ser más fuertes, que podemos estar, AUN, más unidos. Los enemigos del movimiento pro saharaui, son los que ocupan EL AAIUN y el Sahara Occidental, son los que violan los derechos humanos, torturando y encarcelando a los activistas saharauis, ... son, en definitiva, los que miran hacia otro lado cuando todo esto se produce

VACANCES EN PAU: Un manifest per la llibertat del poble sahrauí

Cal assistir a les mobilitzacions, no com a una obligació sino una part de la nostra lluita per la independència del poble sahrauí.

Cal recordar sempre que els infansts sahrauís vénen exlusivament per donar a conèixer la causa del seu poble.

Si els sahrauís fossin independents, un projecte com el de VACANCES EN PAU no es podria desenvolupar.

Seguidament, teniu una proposta de manifest marc, l'esquelet del que es llegirà a tota Espanya, en totes les manifestacions.

Seria bo, que el fessim córrer i el donessim a totes les famílies acollidores, als ajuntaments, als manifestants ...

COORDINADORA ESTATAL DE ASOCIACIONES SOLIDARIAS CON EL SÁHARA Por la Descolonización e Independencia del Sáhara MANIFESTACIONES SOLIDARIAS DEL MES DE JULIO

Del 11 al 18 de Julio

Amigos y amigas en la solidaridad:

En el Plan de Acción refrendado en el Plenario de CEAS, se acordó hacer fiestas y manifestaciones en todas las Comunidades/Paises del Estado, durante los días comprendidos entre el 11 y el 18 de julio, aprovechando la bienvenida de los niños y niñas del Programa “Vacaciones en Paz”.

El pueblo saharaui esta viviendo un momento de incertidumbre, con los “quiero y no puedo” de la ONU, mediatizada por la actitud de países que toleran, o apoyan, el constante boicot de Marruecos a la conclusión definitiva del conflicto del Sáhara Occidental.

Por ello hay mil y una excusas para salir a la calle y manifestar el malestar y la indignación de la solidaridad de todo el Estado, con la situación actual de la causa saharaui:

• A la Comunidad Internacional, para que obligue a Marruecos a aceptar de una vez por todas la legalidad internacional y el respeto de los Derechos Humanos (DDHH), a todos los y las saharauis que viven bajo su ocupación.

• A la ONU, para que de una vez por todas ejerza su obligación y responsabilidad en este largo conflicto, que pronto durará ya 34 años, y cumpla con la voluntad mayoritaria de países que piden una mayor intervención de la MINURSO en el control de la zona, ante los abusos cometidos por Marruecos de los DDHH en los territorios ocupados.

• A la UE, denunciar su actitud al firmar con Marruecos un “Estatuto avanzado”, para privilegiar las relaciones con la monarquía feudal de Mohamed VI, sin excluir de ello al Sáhara y los acuerdos de pesca, cometiendo así un acto de explotación ilegal de las riquezas naturales del Pueblo Saharaui.

• A Francia, por ser un valedor permanente de la ocupación Marroquí y por la deleznable falta de ética política y humana del Gobierno de Sarkozy, que boicotea en la ONU la defensa de los DDHH por parte de la MINURSO.

• A España, denunciar enérgicamente la actitud cómplice del Gobierno Español y su privilegiada relación con la monarquía Alauita. Exigir que cese de forma inmediata la venta de armas y material militar al régimen marroquí, lo cual vulnera todos los códigos de conducta del comercio de armas y material represivo a países que mantienen conflicto regional.

Por todo lo expuesto, compañeros y compañeras, como ciudadanos y ciudadanas del Estado español y como europeos, debemos salir a la calle de todas las Comunidades/Países, para reclamar una vez más, el derecho que asiste al pueblo saharaui a su soberanía y a la independencia.

Ejerce tu derecho y cumple tu compromiso.

Todos y todas a la calle, en Julio:

¡¡Por la dignidad y el derecho del Pueblo Saharaui a la Independencia!!

Una nova associació de joves sahrauís: LA CAUSA DE LA LÁGRIMA DE LOS SAHARAUIS

Fa pocs dies que va néixer una nova associació de joves sahrauís. Em van convidar, a Sabadell, a la seva presentació i vaig poder veure les seves ganes de treballar.

Personalment, m'he compromés amb ells / elles, a ajudar a tirar endavant aquesta associació i conec d'altres persones que també volen fer evident el seu compromís amb aquests joves sahrauís.

La seva primera preocupació és saber com poden contribuir a donar a conèixer la causa del seu poble i sobretot com la poden fer arribar als joves catalans. Una altra preocupació és de com poden col·laborar amb el conjunt del moviment solidari a Catalunya, amb el que han de tenir una relació privilegiada.

Per altra banda, crec que és bo per tots nosaltres, que hi hagi un grup de joves sahrauís compromessos i disposats a ajudar-nos en tot allò que pugui afavorir la difusió de la causa sahraí.

Aquesta nova associació, LA CAUSA DE LA LÁGRIMA DE LOS SAHARAUÍS, no neix amb la voluntat de competir amb ningú, sino d'enfortir l'estructura dels que creiem en la causa del poble sahrauí.

Hoy 6 de junio del 2009 se crea las bases de la futura asociación de jóvenes saharauis “LA CAUSA DE LA LAGRIMA DE LOS SAHARAUIS” en Sabadell (Barcelona).

Está previsto que la asociación tenga su sede en Granollers y que empiece a funcionar en breve.

Hemos visto la necesidad de crear esta asociación para agrupar a los jóvenes saharauis que vivimos en Cataluña y sentimos la necesidad de compartir nuestras inquietudes sobre el futuro de nuestro pueblo.

La asociación nace con 10 miembros, 8 mujeres y 2 hombres de 16 a 29 años y está abierta a todos los jóvenes que quieran colaborar.

Nuestro deseo es:

- mantener nuestra identidad y nuestra cultura

- tener contacto con los niños y jóvenes saharauis que viven con familias catalanas y españolas para recordarles nuestra cultura y que conozcan lo que sucede en los campamentos y en los territorios ocupado

- contactar con jóvenes españoles para que conozcan la situación de nuestro pueblo

- colaborar con las asociaciones de ayuda al pueblo saharaui - Poder manifestar nuestra opinión cuando haya alguna acción desfavorable o favorable a nuestro pueblo, etc.

Esperamos la colaboración de todas las personas sensibles a la causa saharaui.

Vacances en Pau / Vacaciones en Paz : PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA

Com sabeu el 12 de juliol, arreu d'Espanya es celebraran manifestacions per tal d'intentar posar, un altre cop, el tema del Sahara sobre la taula.

Un altre cop ens movilitzarem per tal de demanar allò que és just: la Independència del Sahara Occidental i pel futur dels nens i nenes sahrauís que ens acompanyaran, a partir d'avui, 2 mesos

Feu córrer la cita, FEM UNA GRAN MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA

La llibertat en una persiana

Quan no hi ha cap altra opció, sempre ens queda la pared i la persiana, però aquí també tenim una altra diferència entre la nostra societat i Sahara Occidental.

Aquí, com a molt ens poden definir com a incívics i tenir una sació administrativa. Al Sahara Occidental ocupat pel Marroc, pintar una persiana amb la bandera sahrauí o reclamant la llibertat d'expressar la teva voluntat de que el teu país, la RASD, sigui lliure, es considerat un delicte greu. Pots anar a la pressó.

Pintar una persiana, amb la bandera del teu país, al Sahara Occidental ocupat ... et pot portar a la presó uns quants anys.

Celebrem que encara hi hagi joves, amb energia i la voluntat de ser lliures. Que es conisderin tan lliures com per pintar una bandera sahrauí a una persiana ... perque pintant-la, saben que poden renunciar a la seva pròpia llibertat, saben que lluiten per la llibertat del seu poble

SAHARA LLIURE!

La solidaritat també vol dir denunciar la violació dels drets humans al Sahara

Després de molt de temps d'estar en el món solidari amb el Sahara, hi ha coses que em sorprenen i em descoloquen ... Aquests dies, la veritat, hem rebut una bona notícia, la denúncia per part dels grups parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d'Iniciativa per Catalunya Verds / Esquerra Unida i Alternativa (ICV EUiA) de la situació del pres polític sahrauí Yahia Mohamed el Hafad Iazza, després de 15 anys de pressó il·legal. El seu delicte, lluitar per la llibertat del seu poble.

El que sorpren és que la resta de grups que formen l'Intergrup Pau al Sahara, no signessin o no fessin el suficient per sumar-se a una iniciativa com la que es proposava: ENVIAR UNA CARTA AL CÒNSUL DEL MARROC, denunciant la situació de YAHIA MOHAMED EL HAFAD IAZZA o al menys no propossessin una iniciativa similar o equivalent. Cal recordar, potser, que en les nostres democràcies, cal denunciar la violació dels drets humans. Potser cal recordar, també, que la causa sahrauí no s'acaba ni comença enviant ajut als refugiats sahrauís a Tindouf. La causa sahrauí va molt més enllà i el compromís amb aquest poble comença restituint els seus drets com a persones i com a poble.

Es veritat que hi ha dirigents polítics i partits que fa molt de temps que mostren la seva solidaritat i que aprofiten moltes ocasions per mostrar-nos que estan amb nosaltres. Ara podria recordar com des de ICV i EUiA, sempre ens han recolzat i moltes vegades ens hem trobat amb en Raül Romeva, en David Cid, na Dolors Camats o Joan Herrera o com també des de ERC, en Miquel Carrillo, sempre ens ha demostrat la seva solidaritat.

Potser algú dirà que potser sense arribar a aquests nivells també es pot arribar a ser soldiari amb els sahrauís i potser es veritat ... però crec que hi ha situacions que van més enllà. La denúncia de la violació dels drets humans no és negociable i és lamentable que en aquests temes no hi hagi unanimitat

Hi ha gent que es mereixen il·lusions i companyia al seu camí. Dedicat a tots els meus amics i amigues

Podré tornar enrere - Sopa de Cabra

Rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit,
mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols pasatgers, cada dia més distants
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Cal fer córrer la veu: CONTRA LA VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL. CODESA tèmoinage Katif parte 2

Potser algú es preguntarà el perquè publico uns videus en els que hi ha una part important de nosaltres que no entenem el que es diu ... per desgràcia en els Territoris Ocupats pel Marroc del Sahara Occidental, hi ha poc que entendre, tots i totes sabem el que passa, el que es diu i el que es veu.

Cal fer córrer la veu que en el Sahara Occidental ocupat pel Marroc, cada dia es produeixen violacions dels drets humans, moltes d'elles incomprensibles, sols possibles en una societat en la que es desprecia la vida ... en la que es desprecia la voluntat d'un poble, el sahrauí

Fem córrer la veu ... fem córrer les imatges ... encara que ens sembli, d'entrada, que no les entenem

E

CODESA tèmoinage Katif parte 1

Campanya per la protecció de la Gacela Dama Mhorr

En el marc del programa VACANCES EN PAU, la Secretaria Nacional de la Joventut de la RASD, proposa recolzar i promoure una campanya per denunciar que la GACELA DAMA MHORR, està en perill d'extinció i per tant, per pormoure una campanya per promoure la seva protecció.

Dins d'aquesta campanya, en el revers de les targes sanitàries dels infants sahrauís hi haurà una pegatina amb la imatge que adjunto a aquest post.

Recolzem aquesta campanya

Recolzar aquesta campaña també es recolzar el Sahara Occidental i els sahrauís

En el marco del programa VACIONES EN PAZ, la Secretaría Nacional de la Juventud de la RASD, propone apoyar y promover una campaña para denunciar que la GACELA DAMA MHORR, está en peligro de extinción i por tanto, promover una campaña para promover su protección.

Dentro de esta campaña, en el reverso de las targetas sanitarias de los niños y niñas saharauis habrá un adhesivo con la imagen que adjunto a este post.

APOYEMOS ESTA CAMPAÑA.

Apoyar esta campaña también es apoyar al Sahara Occidental y a los saharauis

CODESA, defensa la vida de YAHYA MOHAMED EL HAFED IAAZA, de les tortures de les forces colonials marroquines

El Col·lectiu dels Defensors Sahrauís dels Drets Humans (CODESA) continua la seva lliuta per salvar la vida de l'activista YAHYA MOHAMED EL HAFED IAAZA, que després de superar més de 60 dies de vaga de fam, de ser traslladat de forma clandestina a l'Hospital Hassan II (sense donar cap explicació ni informació als seus familiars) que veu com els guardies colonials marroquins el volen forçar a menjar, que ha de viure condicions indignes d'empresonament (depullat en cel·les immundes) maltractats (sovint rep, com els altres presos polítics sahrauís, patades, intent de violació, insults, amenaces de mort ... 

Tot sense cap denúncia dels partits polítics espanyols i catalans, sense cap suport d'aquells que diuen recolzar la causa sahrauí.

Fins quan callaran aquells que diuen defensar els drets democràtics , aquells que com el ditputat del PSOE, Juan Callejón, diuen defensar una proposta d'autonomia que no te cap base legal ni es pot inscriure en cap ressolució de la ONU, però que no ha tingut el més mínim interès per conèixer la situació dels activistes sahrauís, que com YAHYA MOHAMED EL HAFED IAAZA, lluiten per la independència del seu país però també per la seva dignitat personal

En fi, segurament, en les properes eleccions, quan des del moviment solidari amb el Sàhara plantegem presentar una llista, es rebran les mateixes pressions per no fer-ho posible.

 

VI Jornadas sobre Cultura Saharaui de la Universidad de Alcalá

Són unes jornades molt treballades per una associació, la d'Alcalà de Henares, que porta molts anys treballant els aspectes culturals del poble saharaui. 

Aquestes son els coses que voldria veure a Catalunya

Rabab Amidane: una combatent sahrauí a internet. Notícia publicada a Kaosenlared

Rabab Amidane una combatiente saharaui en internet

"Zapatero tiene una oportunidad histórica para ayudar al pueblo saharauí"

Paka Díaz 

www.kaosenlared.net/noticia/rabab-amidane-combatiente-saharaui-internet

Ni la agresión a su madre y hermanas ni el encarcelamiento de su hermano han logrado callar a esta joven saharaui.Su denuncia, a través de internet, de la opresión a su pueblo le ha hecho merecedora del Premio de la Paz 2009 de los estudiantes noruegos.
 

Tiene sólo 23 años pero habla con la gravedad de quien ya ha visto demasiado. Rabab Amidane, universitaria saharaui, recibió el pasado 28 de febrero el Premio de la Paz de los estudiantes noruegos, de la mano de la premio Nobel irlandesa Betty Williams. Otros Nobel, como Desmond Tutu o Shirin Ebadi, le mostraron también su apoyo. Su lucha, la de todo un pueblo por conseguir la autodeterminación. Sus armas: vídeos, fotos y testimonios de la represión marroquí que esta aguerrida joven cuelga en Internet para acabar con el olvido de los medios y de la comunidad internacional a su causa. Entre esas imágenes, las suyas propias, tras sufrir la violencia de la policía en su carne. Amidane dedicó el premio a su pueblo.

YODONA. ¿Cómo te convertiste en una activista por los derechos del pueblo saharaui?

RABAB - Para mí, la ocupación y la opresión eran algo casi normal porque así había sido desde que nací. Además, la propaganda marroquí, el lavado de cerebro en la escuela y el estricto control de los medios hacen que sea muy difícil conseguir datos objetivos sobre la situación. Sin embargo, que amigos, conocidos e incluso miembros de mi familia fueran golpeados o encarcelados simplemente por alzar su voz, me hizo despertar y contribuir al cambio, aunque supusiera un riesgo.

¿Cuál es la situación que se está viviendo allí?

Muy dura. Los informes de organizaciones como Human Rights Watch o Amnistía Internacional denuncian que vivimos, bajo la ocupación marroquí, en una de las sociedades más represivas del mundo. Pero, aunque muchos saharauis pasan miedo, tengo la impresión de que desde nuestra intifada de mayo de 2005, más y más gente se está atreviendo a romper el silencio. Por eso, la policía, el ejército y los servicios de inteligencia marroquíes han aumentado su opresión. Estamos demostrando que no aceptamos ser marroquíes.

Varios miembros de tu familia han sufrido esa represión directamente.

Sí, mi querido hermano, El Ouali Amidane, fue condenado a cinco años de prisión hace dos, en un juicio en el que no dejaron presentarse a sus testigos; algunos hasta fueron torturados para evitar que acudieran. Y mi hermana Malak fue despedida por la presión de la policía marroquí. Además, han asaltado nuestra casa en numerosas ocasiones. En la última, en noviembre de 2007, golpearon a madre y a todas mis hermanas y la casa fue pulverizada.

Tras esos ataques,¿a quién pueden acudir?

A la policía no, desde luego, porque ellos son los perpetradores o quienes los dirigen. Además, muchas veces van a los hospitales y amenazan a las víctimas. El único modo de parar esto es organizarnos mejor y trabajar local, nacional e internacionalmente para demandar el respeto a nuestros derechos. Nos han convertido en ciudadanos de segunda en nuestro propio país, mientras el gobierno marroquí y sus aliados internacionales hacen dinero a costa de los recursos que poseemos: fosfatos, hidrocarburos, pesca...

¿Cómo es, por tanto, crecer en el Sáhara?

Hay una gran frustración entre los jóvenes. Los profesores nos humillan por nuestra lengua o informan a la policía marroquí si nos mostramos contrarios a la ocupación. Hasta la fecha, el gobierno marroquí no ha creado ni una universidad, así que tenemos que ir a estudiar a su país, y allí sufrir persecuciones y humillaciones por nuestra ropa, nuestra lengua... En los exámenes orales, sean de lo que sean, nos preguntan si el Sáhara Occidental forma parte de Marruecos. Si no contestas lo que quieren oír, te suspenden. Yo he tenido que abandonar la Universidad por las persecuciones y el miedo. Han matado a varios alumnos saharauis. Intentaré seguir estudiando fuera, pero ahora permanezco encerrada en mi casa casi todo el tiempo. No hay bibliotecas, ni cines, y con los puestos de control nos impiden ir a la playa o hacer un picnic en el desierto. Sólo salgo para grabar la represión policial en las protestas pacíficas.

¿Ves un fin, unas elecciones libres y la tierra de nuevo en vuestras manos?

Sí. No se debe desestimar la determinación de los saharauis a luchar. Sería peligroso e insensato. Como los sudafricanos, los timorenses o los namibios, lo conseguiremos. Tras tantos años, sabemos que nadie nos dará nuestros derechos voluntariamente, dependemos de nuestros esfuerzos. Al mismo tiempo, reconocemos la ayuda internacional; cuanto más apoyo consigamos, antes lograremos la libertad.

¿Qué le pedirías al presidente José Luis Rodríguez Zapatero para tu gente, para tu país?

Debe reconocer que España tiene la principal responsabilidad histórica de nuestra situación. Aún así, la mayoría de nosotros mira a los españoles como hermanos, y esperamos que actúen correctamente. Zapatero tiene una oportunidad histórica para ayudarnos. Primero, retirando su apoyo a los intentos marroquíes de legitimizar la ocupación. Esa propuesta de autonomía es contraria a la ley internacional y al deseo saharaui. La autonomía debe ser votada en un referéndum libre, justo y transparente.

Per tots i totes, les persones que estimen el poble sahrauí

No creas, poeta, que tu voz no se oye.

Con bellas palabras puede cambiarse el  mundo

si esas palabras dicen  lo que hay que decir.

No hay alto el fuego para los poetas:

Sólo versos, como balas, disparando al corazón de la injusticia.

 

M. J.  Alvarado

Les misèries del moviment solidari a Catalunya. El meu post 500 (quina llàstima!!!!!)

Potser feia massa temps que pensava a què dedicaria el meu post 500 en el meu blog, potser esperava dedicar-lo a quelcom d'alegre o interessant, de motius n'hi ha:

L'amiga Conx, ha escrit un llibre excel·lent sobre costums i tradicions sahrauís o l'antropòleg basc Andoni Sáenz de Buruaga ha escrit un excel·lent compendi del seu treball a Tiris: Contribución al conocimiento del pasado cultural del Tiris. Sahara Occidental, dues formes d'entendre el treball en positiu, de donar alçada i prestigi al poble i al moviment solidari amb el Sahara Occidental.

Però no, des de aquest racó, de la Península Ibèrica, som incapaços de celebrar res. Tot al contrari, et trobes en mig de conflictes que no semblen tenir solució i que l'únic que fan es mermar, dia a dia, la nostra credibilitat. Crec que fins i tot els marroquins ja no es molesten ni a intentar desacreditar-nos, ens ho fem nosaltres sols

Et trobes amb gent que de cop i volta et deixen de saludar o parlant-te malament sense saber l'arrel dels posibles problemes (si es que hi son). Et trobes amb gent que t'inclou en una sèrie de conflictes sense saber de que vénen o a on van i el més fotut del cas, A MI NI M'INTERESEN NI EN VULL SABER RES. Sembla mentida que hi hagi gent que no sàpiga ENCARA, que sóc dins del mon de solidaritat amb el poble sahrauí, per intentar fer cooperació, per recolzar una causa que em sembla justa, per intentar que TOT UN POBLE, surti dels seus inferns particulars, ja sia a la HAMMADA o al SAHARA OCCIDENTAL ocupat per les forces colonials del Marroc.

Un d'aquests dies he rebut un mail (que evidentment no faré públic) d'un company ja desanimat. L'entenc perfectament i no sap com. Però es que hi han coses que clamen al cel. Treballes i treballes i de cop i volta, surt la crítica, quan tu ni tan sols t'has plantejat criticar a ningú.

La veritat és que estem en un món miserable, on carregar unes maletes en una cinta transportadora es pot convertir en un acte de poder i no de col·laboració. On fer-se una foto amb segons qui es pot convertir en un punyal i no en un acte de cooperació i solidaritat. On es juga amb la misèria d'uns refugiats i no es promou amb força la cooperació.

La veritat, encara sóc en aquest món, per amics com el que cito indirectament.

La meva proposta és clara, cal treballar a Catalunya, des d'un sol moviment solidari, respectant la realitat organitzativa de cadascú. Ja no val allò del ser o no ser ACAPS, cadascú és d'on és sense més. És miserable, tenir una visió prèvia de les persones pel fet d'estar o no estar organitzat segons on. És Miserable i hipòcrita.

Crec que tothom que em conèix sap que fa ja uns anys que vaig fer un pas que pensava que ajudaria a compondre el moviment solidari amb el Sàhara. Jo encara estic en aquest mateix punt, mai he preguntat a ningú si era o no era d'ACAPS a l'hora de treballar ... sols he preguntat si s'està no s'està amb els sahrauís, amb el FRENTE POLISARIO ... és l'únic tracte que espero que es tingui amb mi, res més.

2500 solidaris davant el mur, 1 sahrauí ferit per les mines marroquines: quina vergonya!

És molt posible que la mina sigui de fabricació espanyola. Moltes de les mines que he vist al Sahara ho son ... és així com ajudem a la pau i a una sortida justa al Sahara Occidental?

Moltes de les armes que tenen els soldats marroquins als mur de la vergonya, també són espanyoles ... regalades pel govern wespanyol als marroquins, tal com s'ha denunciat moltes vegades ... és així com ajudem a la pau i a una sortida justa al Sahara Occidental

La veritat és que estem molt cansats de paraules molt mesurades políticament per tal de no ofendre a ningú però que no s'acompanyen amb cap acció sobre el terreny o potser si, quan els polític espanyols accepten d'una forma o de l'altra que es parli d'autonomia, quan la única sortida és l'autodeterminació

Espero que cap mort sahrauí, cap ferit sahrauí, pugui servir per cap altra cosa que no sigui que per aconseguir la INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL