dissabte, de juny 20, 2009

La solidaritat també vol dir denunciar la violació dels drets humans al Sahara

Després de molt de temps d'estar en el món solidari amb el Sahara, hi ha coses que em sorprenen i em descoloquen ... Aquests dies, la veritat, hem rebut una bona notícia, la denúncia per part dels grups parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d'Iniciativa per Catalunya Verds / Esquerra Unida i Alternativa (ICV EUiA) de la situació del pres polític sahrauí Yahia Mohamed el Hafad Iazza, després de 15 anys de pressó il·legal. El seu delicte, lluitar per la llibertat del seu poble.

El que sorpren és que la resta de grups que formen l'Intergrup Pau al Sahara, no signessin o no fessin el suficient per sumar-se a una iniciativa com la que es proposava: ENVIAR UNA CARTA AL CÒNSUL DEL MARROC, denunciant la situació de YAHIA MOHAMED EL HAFAD IAZZA o al menys no propossessin una iniciativa similar o equivalent. Cal recordar, potser, que en les nostres democràcies, cal denunciar la violació dels drets humans. Potser cal recordar, també, que la causa sahrauí no s'acaba ni comença enviant ajut als refugiats sahrauís a Tindouf. La causa sahrauí va molt més enllà i el compromís amb aquest poble comença restituint els seus drets com a persones i com a poble.

Es veritat que hi ha dirigents polítics i partits que fa molt de temps que mostren la seva solidaritat i que aprofiten moltes ocasions per mostrar-nos que estan amb nosaltres. Ara podria recordar com des de ICV i EUiA, sempre ens han recolzat i moltes vegades ens hem trobat amb en Raül Romeva, en David Cid, na Dolors Camats o Joan Herrera o com també des de ERC, en Miquel Carrillo, sempre ens ha demostrat la seva solidaritat.

Potser algú dirà que potser sense arribar a aquests nivells també es pot arribar a ser soldiari amb els sahrauís i potser es veritat ... però crec que hi ha situacions que van més enllà. La denúncia de la violació dels drets humans no és negociable i és lamentable que en aquests temes no hi hagi unanimitat


1 comentari:

zel ha dit...

Finalment, a l'hora de fer compromisos ferms amb cara i ulls, coneixes de quin peu calça cadascú, oi?

Petons atrafegats!