Ja torno a ser aquí, després d'uns dies d'estar a fora i en els que en certa mesura he recorregut Catalunya de Nord a Sud, a partir d'avui em torno a connectar a la xarxa.
Avui quan obria l'ordinador, el primer que he fet ha estat repassar el correu i obrir el meu blog. Els que em seguiu, potser recordareu, que en la meva última entrada feia uns comentaris a l'entorn del projecte de colònies, per tal d'acompanyar un petit video-clip realitzat per Agaila, l'estudiant sahrauí que actualment viu als Estats Units i que aprofita els recursos de la xarxa per tal de donar a conèixer la causa del seu poble, el sahrauí.
Recordo que deia que calia recuperar l'orgull de participar en tots els projectes i en concret, en el de colònies i avui continuo pensant el mateix. En aquesta entrada, hi tinc 2 comentaris, un d'ells d'en Ferran, a qui he d'agrair el comentari, però també el fet de que jo sigui en aquest mon (a ell i a la seva família) dels sahrauís i també el que hagi viscut, amb ells, alguns dels millors moments dels últims estius ... i algun moment d'angoixa, que ara no ve al cas.
Potser, en aquest comentari es sobrevalora la meva posició dins d'ACAPS Mataró i segur que comparteixo el fet que s'hagi d'evitar convertir les famílies acollidores en una mena d'Hotels per a Nens Sahrauís.
Quan dic que es sobrevalora la meva posició, ho dic amb totes les conseqüències. No renuncio al meu compromís amb el poble sahrauí i el meu compromís amb la gent que m'acompanya en aquest camí. Forma part d'aquest compromís el fer córrer la informació, donar a conèixer la situació en que viu el poble sahrauí, a vegades amb escrits i fotos de situacions que semblen tretes de les pitjors èpoques del Segle XIX i que en canvi, es permeten en ple Segle XXI, tant des de l'ONU com per França, els Estats Units o Espanya, quan no compleix amb les seves obligacions històriques.
El que us voldria dir és que allà on sóc, intento treballar en equip, però cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats, jo mai les defujo. Us puc assegurar que les famílies acollidores que han pogut venir a través meu, saben molt be el que fan quan acullen un nen o una nena sahrauí. Saben molt be, la història d'aquest poble i quins problemes viuen tant als Campaments de Tindouf com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. I a les que vénen a través d'altres vies, també s'intenta que arribi la informació. Segur que els comentaris d'en Ferran van per altres vies, i d'aquests, en cal aprendre.
És important, fer un exercici d'autocrítica, que a més de sa, ajuda a millorar les nostres accions. Cal tenir present que aquest any, el projecte de colònies, el vam començar a treballar tard, molt tard. Pels problemes interns d'ACAPS Catalunya, que en Junta del 4 de febrer acordava suspendre TOTS els projectes fins el 31 de març, fet que va obligar a retardar la signatura del conveni amb l'ajuntament de Mataró fins a finals de març (després de consultar i amb el permís de la direcció que llavors hi havia a ACAPS Catalunya) però també tenint present que l'organització de colònies a Catalunya, no es va acabar de definir fins el més d'abril i que la informació no es va poder concretar fins a última hora. Aquests fets han obligat a centrar els esforços en aconseguir famílies per tal d'assegurar que hi haguessin les mateixes que l'any anterior a la zona de Mataró, Argentona, Cabrera i Cabrils ... crec que s'ha aconseguit.
Segurament han faltat aquells actes que cohesionen el projecte. El primer sopar de famílies i els actes al carrer ... es veritat ... però també es veritat que les 5 famílies noves a Mataró han concretat el seu compromís el mes de juny (algunes d'elles, ben avançat aquest mes i una, no va saber que efectivament tindria nen fins ben entrat el mes de juliol). A la junta d'ACAPS s'han proposat activitats, com la parada de Sant Jordi i d'altres i que no s'han fet perque la Junta no ho ha cregut convenient ... les activitats es fan amb la participació de tothom i amb el compromís de tothom sino no tenen sentit. Podem sortir al carrer els 4 de sempre i es clar que és positiu però el que realment ens dona presència és el compromís de tothom
Però també seria injust que ens quedéssim amb aquesta imatge. Crec que aquest curs ha estat especialment intens en quan a activitats per ACAPS Mataró, d'entrada podria citar 5 actes públics diferents a Mataró i Argentona, centrats sobretots en la denúncia de la situació en que viu el poble sahrauí ... no és el moment ara de fer-ne una relació, però seria molt fàcil fer-la ... penso que caldria tirar molts anys enrera per trobar un ritme d'activitats tant important i no sé si en trobaríem cap
En els actes organitzats per ACAPS Catalunya o pel Comitè Aminetu Haidar a Barcelona, la delegació més nombrosa sempre ha estat la de Mataró (i Argentona) i tots eren actes de denuncia de la situació dels sahrauís als Campaments o al Sàhara Occidental ocupat i en tots ells, la demanda més important era la de demanar la independència pels sahrauís i molts dels assistents per Mataró eren famílies acollidores de l'últim any ... potser algú havia passat la informació, potser algú havia explicat la situació dels sahrauís, potser algú reivindica els projectes i perque es fan, potser hi tenen a veure els que treballen a l'associació i segur que d'aquestes coses es parlen a les juntes d'ACAPS Mataró
Potser les queixes poden anar per altres bandes, també ho sé, però crec que amb més participació es podrien fer tots els actes que volguéssim, fins i tot el de clavar una haima a la platja de Mataró (o en un altre lloc) al voltant de la qual es podria desenvolupar una festa oberta a la ciutat i dins d'ella, es podria trobar el te sahrauí i informació sobre el conflicte ... per cert, famílies acollidores d'aquest any estarien disposades a col·laborar-hi ... segur que s'els ha explicat el projecte i el conflicte en el que ha de viure el poble sahrauí
Potser les crítiques es poden dirigir al tractament de les dades del projecte i les relacions entre famílies, ... ja ho sabeu, jo no coordino colònies, ... , de totes formes voldria ressaltar la dificultat de fer-ho, de la dificultat d'intentar mediar sobre les relacions entre persones, d'intentar que tothom estigui content, ... , son masses aspectes i aquest sols és un espai d'un blog d'una persona particular. Si algú pensa que cal millorar, cal que ho faci en el lloc que toca, a la reunió de balanç de colònies o a les juntes de l'associació.
Potser algú pot dir que en Toni podria haver fet més, jo també ho penso, però molts i moltes de vosaltres sabeu que estat involucrat en processos que toquen molt personalment, el tancament de la fàbrica on treballes, no és fàcil d'afrontar, encara que ara sembla que puc mirar el futur amb cert optimisme ... però no deixa de ser un cop. Dins del mon sahrauí, la meva participació en la Gestora d'ACAPS nacional (a algú de vosaltres ja he explicat per les dificultats que es van passar en aquest procés, en el que ara no entraré) i en la posterior formació de la Junta Nacional, ... , en fi, cadascú ha de viure el que de viure i a vegades no pot estar per tot ... aquí s'hauria de veure la pinya, la participació de tothom
Ara, us convido a participar en les activitats de la tardor i l'hivern. Cal donar relleu al projecte de Tarbies, potser cal pensar en algun acte, a més de parlar si fem la loteria ... tinc alguna proposta al cap, si algú també vol pensar-hi i participar, ja sabeu, una trucada, un cafè i MOLTA SOLIDARITAT. Ha de ser un acte oberta la ciutat, amb pretensions d'arribar on calgui.
Segur que si és per la gent de Mataró i del Maresme, el Marroc no pot guanyar la guerra. Per nosaltres el Sàhara Occidental, seria un país independent, amb capital a El Aaiun, demà mateix
