Wednesday, December 26, 2007

Marruecos también reprime por Navidad. Detención de Said Elballal



Si alguien pensaba que estos días servirían para mejorar las condiciones de vida de los saharauís de los Campamentos de Tindouf, se equivocaba radicalmente.

Repasando los mensajes que he ido recibiendo estos días, he visto alguno que se atrevía a ser crítico con el Frente Polisario por haber celebrado su XII Congreso en Tifariti o perque en este su hubiese planteado, de una forma o de la otra, la posibilidad de volver al conflicto armado. Curiosamente, esta gente, no dicen ni una palabra de la represión que padecen los saharauís en el Sáhara Occidental ocupado por Marruecos. No dicen nada de que mientras los saharauis puedan luchar pacíficamente por sus derechos personales y como nación, su ejército, el marroquí continua, dia a dia, reprimiendo a la población saharaui, deteniendo arbitrariamente a los defensores de los derechos humanos. És un ejército en estado de guerra permanente ... y luego quieren vender la "idea" de la autonomía ... es increible.

La única salida es continuar apoyando la lucha de los sahrauís, tanto los que lo hacen de forma pacíficamente en el Sáhara Occidental ocupado ilegalmente por Marruecos, como a los que resisten en los Campamentos de Tindouf.



Hoy las noticias no son buenas. Hemos de hablar de nuevas represiones, de detenciones de actuaciones brutales de la policía marroquí, ... ¿Alguien aun se atreve a culpar a los saharauis de desestabilizar el Magreb?
Hoy como podemos ver hemos de hablar de la represión brutal de la policía marroquí contra las familias de 15 saharauís detenidos el 25 de diciembre de 2005 y de los que no se sabe nada desde entonces. Las familias, en lugar de recibir noticias de sus familiares, han recibido los golpes brutales de la policía en medio de la Avenida de Smara de El Aaiun ocupado.
Ayer, 26 de diciembre, también fue arrestado, Said Elballal. Su delito: ser un activista por los derechos del hombre en el Sahara Occidental y haber participado en movilizaciones que pedían pacíficamente, la independencia de su pais, el Sahara Occidental. La pena por participar en estas movilizaciones es la tortura y la condena a penas que van de 4 a 8 meses de prisión (o incluso puede que te hagan desaparecer)
Esta es la democracia y la contribución a la estabilidad del Magreb, de Marruecos
Le sit-in des familles des 15 sahraouis disparus depuis le 25 décembre 2005, a été violement réprimé hier, mardi 25 décembre 2007, à l’avenue Smara à EL-Ayoune. Les familles qui voulaient célébrer la mémoire de leurs 15 enfants ont fait l’objet d’intervention brutale et violente ce qui a causé plusieurs victimes avec différents degré de blessures :

- Hassan Ould Sidi Hiba

- Abdati Lebeich Ould Sidi Hiba

- Hiba

- Saleh Ould Salma Ould Bouchalga

- Souad Ment Lebeich Ould Sidi Hiba

- Elbacha Ment Babeit

- Ment Anna Lebeich Ould Sidi Hiba

- Rabab Ment Bachir Sidi Hiba

- Laaroussi Ould Elwali Ould Babou

- Said Mustapha Hadad

- Mohamed Ali Hadad

  En plus la maison de Mr. Sidi Mahmoud Ould Boutanguiza, qui est aussi un activiste syndical, a été encerclée toute la journée d’hier. Deux des 15 disparus sont les enfants de la famille Boutanguiza.

  Par ailleurs la police marocaine a arrêté, aujourd’hui mercredi 26 décembre 2007, à Smara, Mr. Said Elballal, qui est un activiste des droits de l’homme et un étudiant qui vient de terminer ses études supérieures à l’université Mohamed V à Rabat. La police prétend que Mr. Said Elballal est recherché depuis les évènements du moi de Mai dernier durant lesquels un groupe d’étudiants sahraouis à Rabat ont été arrêté et condamné à des peines variantes entre 4 et 8 mois.

  De même la maison du membre du bureau exécutif de l’asvdh, Mr. Mohamed Mayara, est mise sous control de la police marocaine depuis ce matin. La famille de Mr. Mayara affirme que certains agents de la police marocaine sont venus s’enquêtés sur leur enfant.

 
ورقة تعريفية
 
الاسم الكامل : سعيد مصطفى البيلال .
تاريخ و مكان الازدياد : 1978 بالعيون المحتلة/ الصحراء الغربية .
 لتحصيل الدراسي :
ü تلميذ : باكالوريا/ علوم سنة 1998.
ü طالب : الإجازة في العلوم السياسية سنة 2003 موضوع البحث : الدعاية السياسية والحرب على العراق .
ü طالب باحث : دبلوم الدراسات العليا المعمقة في العلوم السياسية سنة 2007 موضوع الرسالة : الإعلام الأمريكي بين الوظيفة والتوظيف : الحرب على العراق نموذجا.
ü أستاذ باحث : يحضر أطروحة الدكتوراه في موضوع : الإعلام والدعاية السياسية في الولايات المتحدة الأمريكية .
الصفة : أستاذ باحث و ناشط حقوقي ومسؤول الإعلام بلجنة الدفاع عن حق تقرير مصير شعب الصحراء الغربية Codapso .
 الأنشطة : شارك في العديد من الدورات التكوينية والندوات الدراسية من بينها دورة تكوينية للتربية على حقوق الإنسان من تنظيم مشترك بين جامعة محمد الخامس ومنظمات حقوقية مغربية وفرع منظمة العفو الدولية بالرباط، 2003، وبالجامعة الصيفية بالمغرب حول الإعلام و التنمية والانتقال الديمقراطي 2005، كما شارك في العديد من الندوات التي تعنى بالإعلام والدعاية السياسية، و بحقوق الإنسان بالمناطق المحتلة من الصحراء الغربية ، محلل سياسي وكاتب للعديد من المقالات الصحفية والدراسات والتقارير منشورة بالعديد من الصحف وعلى الشبكة العنكبوتية، اللغات : الانجليزية والفرنسية .
الإسم الإعلامي : مصطفى أيوب .
 
...................
 
عند قيامه بإجراء روتيني هو تغيير بطاقة التعريف لدى الدائرة الأولى للأمن بالسمارة المحتلة تم إلقاء القبض على الأستاذ الباحث و الناشط الحقوقي سعيد البيلال ولد المصطفى ولد الخيرعضو اللجنة الصحراوية للدفاع عن تقرير مصير شعب الصحراء الغربية على الساعة 11:00 صباحا بحجة مذكرة بحث صادرة في حقه على خلفية الإعتصام الذي كان يخوضه الطلبة الصحراويون بموقع الرباط الجامعي يوم 17 ماي 2007، وقد تجمهرت العديد من الجماهير الصحراوية المأزرة له ولعائلته ليتم نقله على الساعة 1و 14 دقيقة على متن سيارة للشرطة المغربية دون الإعتراف منها بأبسط حق من حقوق الإنسان ألا وهو الإخبار أو الإعلام لتنضاف هذه الحادثة إلى حوادث الإختطاف القسري التي تدعي السلطات المغربية أنها قد أقامت قطيعة معها و لكن يبقى الاستثناء دائما الصحراء الغربية.
 و لعل الشاهد على ذلك أيضا و كما هو معروف هو التدخل الهمجي الذي تعرضت له هذه الوقفة الاحتجاجية و التي أسفرت عن جرح 35 مواطنا صحراويا و دهم منزل أهل علي ولد النفاع بحي السكنى واتلاف جميع محتوياته
 
 




Wednesday, December 19, 2007

ZP y el Museo Nacional de Antropología de Madrid: la mirada perpleja

Estos dias, asisto perplejo a una discusión en la que se ven involucrados mis compañeros solidarios con la causa saharaui en España y la directora del Museo Nacional de Antropología, Pilar Romero.

El motivo de la lamentable discusión, és un mapa, que se puede ver en la 2ª planta de dicho museo, en el que el Sáhara Occidental, aparece entre paréntesis como marroquí. En una respuesta de Pilar Romero, justifica este gravísimo error, apelando a la situación actual del territorio del Sáhara Occidental, utilizando un lenguaje, que pretende ser científico y que seguramente es lo más parecido, salvando las distancias, al que utilizarían los creacionistas para revocar los argumentos darwinistas, ignorando las evidencias, ignorando, además en el caso de la directora del Museo Nacional de Antropología, la legalidad internacional vigente, que en último término, tendría que ser el baremo por el cual se debería medir el rasero en este caso.

En su respuesta, Pilar Romero, apela a la situación  actual del territorio, ocupado por Marruecos, nos dice. 

Pilar Romero olvida, no solo la división real del territorio y por tanto, la zona libre que ocupa el Frente Polisario sino también el estatus real i legal del Sáhara Occidental, aquel que le reconoce la ONU: que lo situa en la Lista de las Naciones Unidas de Territorios No Autónomos y por tanto, bajo mandato internacional.

Alegar que el Sáhara Occidental es Marruecos, por el hecho de estar ocupado ilegalmente por este reino, sería negar el derecho de los saharauis a organizar un referéndum de autodeterminación y a decidir vivir en un pais libre e independiente, la República Árabe Saharaui Democrática y nosotros, las personas y las asociaciones solidarias con el pueblo saharaui, no nos lo podemos permitir.

Deberíamos iniciar una campaña pública denunciando este hecho. Nadie puede alegar ignorancia y menos una profesional que con una sola entrada en la web de la Naciones Unidas, podría comprobar su error ... si se me apura, incluso en la WIQUIPEDIA.

Pero al final, no sé si es ignorancia o desprecio a la verdad. ¿Pero que podemos esperar en un pais en el que el presidente del gobierno se muestra feliz y a gusto, delante de un mapa donde Andalucía, Murcia y Canarias se muestran como territorios integrantes del Reino de Marruecos?

¿Podemos esperar que la directora del Museo Nacional de Antropología, sea rigurosa, precisa y científica cuando trate un tema tan simple como un mapa?

¿O quizás el Presidente Zapatero se rodea de colaboradores incapaces y que permitan lo que le pasó delante del rey de Marruecos o lo que nos contesta la directora del Museo Nacional de Antropología, respecto al mapa del Sáhara Occidental, en su institución?

Yo solo puedo decir que siento PERPLEJIDAD

Desde aquí quiero felicitar a las/los compañeros de SAHARALIBRE, POEMARIO POR UN SAHARA LIBRE y SAHARA RESISTE, por su caracter combativo y por mantener el pulso en un tema como este. A Sahara Resiste, las gracias por motivarme a escribir este post

Sunday, December 16, 2007

Western Sahara Resource Watch


Ha nascut una nova web, en la que es denuncia l'explotació ilegal dels recursos naturals al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. És una iniciativa del Comitè Norueg de Suport a la Causa Sahrauí, que ja fa dies treballa de valent en aquesta línia i que ha de contar amb tot el nostre suport.

Entre d'altres iniciatives que han desenvolupat, podem citar la denuncia als intents d'iniciar l'explotació del petroli en territori sahrauí, les campanyes contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Marroc, que permetia l'explotació del banc de pesca saharià i el que de pas, reconeixia certs drets sobirans als marroquins.

La denuncia d'aquests fets, també és una part important del suport que podem donar al dret d'autodeterminació dels sahrauís

L'adreça opn podeu trobar aquesta web: http://wsrw.org

Saturday, December 15, 2007

14ª CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SÀHARA





Des del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya, us presentem la 14ª CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SÀHARA. Si voleu més informació podeu fer arribar un mail a 

storico@telefonica.net       /        acaps@acaps.cat

o telefonar a TONI: 687 76 18 65 /  670 85 47 33

Us podeu baixar el tríptic o el cartell directament del blog, clikant sobre les imatges.

ESPERO QUE LA CAMPANYA SIGUI UN GRAN ÈXIT. El moviment català de solidaritat amb el poble sahrauí s'ho mereix

Tuesday, December 11, 2007

MAPA DEDICAT ALS / LES MEVES ALUMNES DE 2on d'ESO



Reconec que aixó de tenir un professor lligat al tema sahrauí comporta algun inconvenient als meus alumnes i les meves alumnes. Entre aquests, el saber on està el Sàhara Occidental.

Després de veure LAILA, i de demanar un petit resum sobre la película i la situació del poble sahrauí, us puc assegurar que son joves i MOLT SOLIDARIS

Sunday, December 09, 2007

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (9 de desembre de 2007): L'INFERN SAHRAUÍ



Fermesa Fatma (esquerra) i Mamía Salek, a casa seva, a la localitat tenerifenca de La Laguna. Foto: ELISENDA PONS

Article de  JOSEP SAURÍ (LA LAGUNA)

  Alguns supervivents de les presons secretes marroquines recorden les atrocitats sofertes
• Dipositen les seves esperances de justícia en la investigació del jutge Garzón

Fatma i Mamia Salek semblen fràgils, però només ho semblen. Les desbordants ganes de viure d'aquestes dues germanes van vèncer el desmesurat dolor de 15 anys d'aïllament i tortures en presons secretes marroquines, en què van veure morir els seus pares. Avui, Fatma treballa en una empresa de neteja a Taco, el barri de La Laguna (Tenerife) on viuen. Mamia es va casar, i té una filla de tres anys. I s'il.lusionen amb el fet que la investigació oberta pel jutge Baltasar Garzón pugui aportar dades sobre el seu sofriment i el de milers de sahrauís, la mateixa llum que els cremava els ulls al deixar enrere el seu fosc infern.
El març del 1976, Fatma tenia 18 anys i Mamia, 14, i vivien al desert, entre Tarfaya i Aaiun. Amb la invasió marroquina, tres dels seus germans s'havien unit al Front Polisario. Una patrulla de la Gendarmeria es va emportar el seu pare, Salek, de 60 anys, i dues setmanes després van tornar per elles i la seva mare, Batul, de 58. A la comissaria central d'Agadir, al sud del Marroc, va començar una infàmia que va durar cinc anys a la presó secreta d'Agdez i 10 més a la de Kelà M'Guna, i que relaten amb una sorprenent fermesa: "El primer mes va ser el pitjor, els interrogatoris i les tortures eren constants. Ens despullaven i ens introduïen una ampolla per l'anus, o ens obligaven a seure sobre superfícies roents. Ens lligaven sobre una taula, ens pegaven i ens posaven àcid a les ferides. Ens fuetejaven amb cordes mullades, ens cobrien el cap gairebé fins a l'asfíxia amb una tela xopa de tòxics o d'orina. Ens penjaven de cap per avall i ens donaven descàrregues elèctriques als pits i als genitals". A més dels cops, puntades, patacades i assots "quotidians, des del primer dia fins a l'últim" del seu captiveri.
Només el pitjor dels records trenca l'aplom de Fatma i Mamia. "El maltractament més gran que vam patir va ser veure com torturaven els pares. Ens va deixar una empremta que no s'ha esborrat".
Els presoners no podien parlar entre ells, ni tan sols mirar-se a la cara. "Passàvem els dies com en una letargia, immòbils, assegudes a terra, sense saber si era de nit o de dia", expliquen. Encara que recorden totes les dates amb precisió: "Ens prohibien comptar el temps. Si deies quin dia era, et castigaven i t'interrogaven per esbrinar com ho sabies. Però ho fèiem".

Pastura de les malalties
Sense roba d'hivern, exposats al fred extrem de la nit i a la calor asfixiant del dia, gairebé sense menjar, sense veure el sol i sense higiene ni atenció mèdica, les malalties hi feien estralls. Dels 137 presos d'Agdez, en van morir 28, entre ells Batul, el 17 de juny del 1977. A Kelà M'Guna n'hi havia més de 200, i en van morir 14 més. També torturaven els malalts, i el 27 de maig del 1983 Salek no va resistir més.
¿Com s'aguanta una cosa així? "Amb fe. Fe que, encara que mo- ríssim, el Sàhara un dia seria lliure. I també fe en Déu".
La pressió internacional va forçar el seu alliberament, el juny del 1991, amb 320 presos més queRabat negava que existissin fins aquell moment. "No podíem ni obrir els ulls, la llum ens cremava", expliquen. Però el que finalment van veure va ser una ciutat ocupada per les forces de seguretat marroquines: "Vam descobrir que només havíem canviat una presó per una altra de més gran".
Fatma i Mamia encara van passar vuit anys més a Aaiun, "vigilades, interrogades sovint, perseguides. Només en volíem fugir". I finalment ho van fer. No coneixien el mar, ni tan sols sabien nedar, però van pujar a una pastera. "Ens feien més por els marroquins que l'Atlàntic". El 27 d'octubre del 1999, després de 36 angoixants hores a l'oceà, el seu bot, amb 13 persones a bord, va arribar a Fuerteventura.

Gossos atiats
Un altre d'aquells 322 presos, Brahim Dahan, presideix avui una associació de defensa dels drets humans d'Aaiun, amb ple coneixement de causa. Va passar tres anys i set mesos amb els ulls embenats als soterranis del temut PCCMI, l'antiga caserna d'Artilleria espanyola. "Odio explicar-ne els detalls, em fa mal. Però la gent ho ha de saber", diu abans de mostrar gràficament algunes de les formes de tortura que va patir, com el pollastre. "Ens lligaven així, ¿veus? Les mans amb els peus, les cames flexionades. Ens passaven un pal entre els braços i els genolls i ens penjaven de cap per avall, com un pollastre rostit". O l'avió, també penjat de cap per avall, per les mans --lligades a l'esquena-- i els peus: "Senties que se't trencava l'espinada. I et podien tenir així una hora i mitja, o més".
També deixaven anar gossos perquè els mosseguessin. "Les dones començaven a cridar, i els gossos bordaven cada vegada més fort. Pensava que el cap m'esclataria de tant de dolor acumulat", recorda. I és que en una presó secreta no hi ha regles ni drets dels presos: "No en saps res, de fora, ni ningú sap què se n'ha fet, de tu. Ens deien: 'Si et mors aquí, és com si morís una mosca. No passa res'".
Dimarts, Garzón prendrà les primeres declaracions sobre la querella contra responsables marroquins per genocidi, assassinats, lesions i tortures al Sàhara Occidental. "No sabem què passarà, però volem de tot cor que es faci justí- cia", diuen Fatma i Mamia. "Cal no oblidar que al Sàhara se segueix segrestant i torturant. Espero que un dia això s'acabi i vegem alguna mena de justícia, encara que sigui simbòlica. Perquè no torni a passar enlloc. No l'hi desitjo ni a l'enemic", afirma Brahim.


Friday, December 07, 2007

Declaració del Comitè per a la Protecció dels Presos Polítics Sahrauís a les Presons del Marroc

Reprodueixo una declaració del Comitè per la Protecció dels Presos Polítics Sahrauís a les Presons del Marroc, en la que denuncia la troballa i i l'intent de la policia marroquina d'amagar les proves del que va ser i és un veritable genocidi, perpretat en contra del poble sahrauí. En la declaració, podem llegir (encara que amb alguna dificultat) la troballa per part de treballadors sahrauís, dels ossos que correspondrien a presos polítics sahrauis considerats "desapareguts". El comunicat acaba amb una demanda, justa, als militants pels drets humans a denunciar la situació i a presionar perque les institucions internacionals iniciin investigacions per tal d'aclarir els fets i condemnar els responsables.
 
DECLARACION:
Mientras que los funcionarios de municipio de Aaiun ocupado, estaban iniciando sus trabajos publicos se encontraron con restos de cadaveres humanos vestidos de civil y enterrados colectivamente cerca de la terrible Carcel Negra.

Por consiguiente, la Comision de la Proteccion de los Presos Politicos Saharauis en las Cárceles de Marruecos, llevó a cabo una investigacion de campo, dentro de la Carcel Negra, en la que descubrieron las muertes de saharuis durante los trabajos iniciados el 1976 , después de ser avisados por un responsable de los trabajos higienicos iniciados en los pozos de la red de tuberias de la ciudad ocupada, que mientras que estaban trabajando, se encontraron por casualidad, con restos de cadaveres humanos dentro de la Carcel Negra de Aaiun ocupado, y que despues recibieron  una orden clandestina para que los restos de huesos humanos fueran tirados en el rio de SAGUIA EL-HAMRA.
La terrible carcel negra ha conocido varias etapas de detenciones, incluyendo  presos de Smara ocupado y los de Aaiun . Segun las declaraciones de los supervivientes del infierno de la carcel negra, durante el periodo de sus detenciones, fueron asesinados muchos Saharauis entre ellos ABYIY HATRI, mientras que muchos de los demas fueron dados por desaparecidos.
Por lo tanto, afirmamos desde la Comisión de los militantes para la Protección de los Presos Saharauis, en las carceles de marruecos, que la carcel negra y sus alrededores, han sido un cementerio colectivo para los desaparecidos saharauis .
Por lo tanto, desmentimos la propaganda de los medios de informacion marroqui y resposabilizamos al estado marroqui de querer falsificar la realidad de la situación, de esconder  lo que fue un genocidio colectivo sufrido en el Sahara occidental.
Invitamos a todas las personas, que defienden los derechos humanos en todas las partes del mundo, a que cooperen,  en la demanda de una investigacion internacional para el descubrimiento de la realidad y el procesamiento de los criminales.
El comité para la protección de los presos saharauis en las carceles de Marruecos.
 
  EL AAIUN OCUPADO 05.12.2007


Thursday, December 06, 2007

SAHARA LIBRE. Por el derecho a la autodeterminación. Xerrada al SCI (Servei Civil Internacional de Catalunya)

 El 20 de desembre, l'SCI (Servei Civil Internacional de Catalunya) organitza una xerrada, sota el títol SÀHARA LIBRE. Por el derecho a la autodeterminación, en la que hi participarem en RAÜL CARRETERO, en TONI GUIRAO i posiblement, na SULTANA KHAYA (aquesta cal acabar de confirmar-la).
És una xerrada que vol tractar els diversos aspectes que relacionen la solidaritat catalana amb el Sàhara i el moviment d'alliberament dels sahrauís. Des del recolzament polític i social al procés d'autodeterminació del Sàhara Occidental, al desenvolupament de programes de cooperació als Campaments de Refugiats de Tindouf. Per fi, ens endinsarem en la greu situació que pateixen els activites que lluiten per l'alliberament del seu païs i les vexacions que sovint pateixen per exercir com a sahrauís. Cal anar a la xerrada
Cliqueu sobre la imatge. 
La xerrada es farà el 20 de desembre, al local de l'SCI, carrer del Carme, 95 - Barcelona
a les 7 de la tarda

Monday, December 03, 2007

Concentració a favor del poble sahrauí a LISBOA

 CONCENTRACIÓN EL SÁBADO 8 DE DICIEMBRE A LAS 14.30 H. CON MOTIVO DE LA CUMBREUNIÓN EUROPEA-UNIÓN AFRICANA EN LISBOA
Plaza de Camoes (Lisboa)

 
 Ante la próxima cumbre del 8 de diciembre entre la UE y África en Lisboa, a la que asistirán los Jefes de Estado y de Gobierno de Europa y Africa, para tratar distintos aspectos de la  Cooperación entre los dos Continentes, la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara, CEAS-Sáhara,  quiere manifestar:
 
Que esperamos que no se intente olvidar la grave situación por la que atraviesa el Pueblo saharaui, que lleva mas de 32 años intentando que se aplique la legalidad internacional y pueda ejercer su Derecho a la Autodeterminación e Independencia, como todos los demás Pueblos africanos que después de la Colonización decidieron libremente su futuro.
 
Que es una buena oportunidad para la UE y, especialmente para  España,  para que se asuman las responsabilidades que siguen existiendo en el proceso de descolonización del Sáhara Occidental, que fue obstruido por la invasión militar de Marruecos a este territorio en flagrante contradicción con la legalidad internacional, resoluciones de Naciones Unidas y con el Dictamen del Tribunal Internacional de Justicia de la Haya y se exija al Reino de Marruecos el cumplimiento de las múltiples resoluciones de Naciones Unidas y Unión Africana que reconocen el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.
 
Que esperamos que se exija a Marruecos el respeto de los Derechos Humanos de la población civil saharaui, y la libertad de todos los presos políticos y desaparecidos. La estabilidad y el progreso económico y social del norte de África, depende en gran medida de la solución justa y definitiva de un conflicto que lleva ya muchos años, y que impide la cooperación y el desarrollo de la región del Magreb. La cumbre de Lisboa debe propiciar el respeto a la Legalidad internacional, la necesidad de salvar la Paz y la seguridad, seriamente amenazados en esta frágil región, por la intransigente postura de Marruecos y su obstrucción a la búsqueda de una solución que respete el Derecho inalienable del Pueblo saharaui a decidir libremente su futuro.
 
 CONCENTRACIÓN EL SÁBADO 8 DE DICIEMBRE A LAS 14.30 H. CON MOTIVO DE LA CUMBRE
UNIÓN EUROPEA-UNIÓN AFRICANA EN LISBOA
 Plaza de Camoes (Lisboa) 


Saturday, December 01, 2007

La Universitat de Girona (UdG) i la prehistòria dels sahrauís





























De molts de nosaltres és coneguda la vinculació de la Universitat de Girona amb la terra dels sahrauís.

Una d'aquestes vinculacions, son els estudis que es porten a terme en les zones de Zemmur i de Lejoad, on es porten a terme unes excavacions arqueològiques, que ens parlen dels canvis climàtics en aquesta zona de la Terra.

Uns estudis que per altra banda tenen una llarga tradició, contant amb els treballs pioners de Norbert Font i des del 1995, amb els treballs dels doctors Narcís Soler, Joaquim Soler i Carles Serra, Gabriel Alcalde i Joan Lluís Alegret.

Reprodueixo l'article que publica la revista ENGEGA, editada per la Universitat de Girona i en el que es destaca la riquesa dels jaciments de la zona de Zemmur i sobretot, destaca la Cova del Diable.

Per poder llegir l'article. CLIQUEU SOBRE LES IMATGES.