TRAB EL BIDAN el Sàhara i la llibertat dels sahrauís
Una haima plantada en la terra dels homes i les dones lliures
dilluns, de setembre 30, 2019
dimarts, de febrer 27, 2018
Allà on és la henna
Crec que m'he guanyat el dret de dir el que vull dir i en el cas del Sàhara Occidental crec que no he de donar explicacions a ningú, I si algú les vol, que preguntin als refugiats i refugiades que viuen a Tinduf. Saben que estaré amb ells i elles fins el últim dia de la meva vida.
Per sort per a mi el Sahara, el desert, em va donar una filla que va venir a casa meva d'una familia que ara és la meva. Una filla que m'ha donat moltes coses però sobretot molts motius més per pensar en tot allò que faig cada dia. És bo que en cada moment revisem el que fem, com interaccionem amb el món que ens envolta. ÉS LA ÚNICA FORMA DE SER MILLORS, o com a mínim d'intentar ser-ho.
Demà, 28 de febrer, es casa aquesta filla del desert i jo no hi puc ser. Aquella filla que va venir com un núvol de sorra, d'aquella que creaven la gent d'Ulad el Mizna quan travessaven amb els seus camells l'Àfrica Occidental.
Jo no hi puc ser però vull que ella sigui feliç, s'ho mereix després de molts anys de viure entre dues cultures. De dubtar entre ser entre allà on ella pertany i una gent que se l'estima sense condicions.
La meva pena, com dic, és no ser-hi. No poder ballar en el seu casament encara que ella s'hagi d'amagar darrera el seu vel; i hagi de fer veure que és allà i tan sols ser allà.
Moltes felicitats FATIMETU, espero que siguis feliç, no et conformis amb menys i espero que de tant en tant pensis en aquesta segona família, la de Mataró.
Mentre tant, en Toni, com sempre, t'estimara com una filla i estimarà el teu desert.
No ho dubtis, continuaré lluitant, com sempre, perque tu siguis lliure.
Continuaré lluitant perque els meus germans sahrauís siguin Lliures!
diumenge, d’abril 30, 2017
ELS SOLIDARIS SAHRAUÍS DAVANT LA RENOVACIÓ DEL MANDAT DE LA MINURSO
Aquests dies s’ha discutit la renovació del mandat de la
MINURSO, després de que el Marroc impedís l’entrada de l’enviat de l’ONU, C.
Ross, que tenia la voluntat d’entrevistar-se amb activistes sahrauís i posés en
evidència, un altre cop, l’ocupació il·legal del territori sahrauí i expulsés
els membres més implicats en una sortida pol Tot el que passa c a una
sortida justa a un conflicte que fa massa temps que dura., posa de manifest
tornat a posar de manifestítica dins de la pròpia MINURSO.
El Marroc i els seus aliats han volgut despistar la
comunitat internacional posant èmfasi en el fet de que l’exèrcit sahrauí ocupés
(dins del seu territori) la franja d’El GUERGUERAT per tal d’impedir que el
Marroc asfaltés una pista que hauria d’unir la part que ocupa amb Mauritània,
violant tots els tractats i posant de manifest la seva intenció d’ocupar
definitivament aquesta franja.
Aquest fet, desbloquejat (com sempre) pel Frente Polisario
que ha retirat les seves forces armades ha tornat a posar de manifest la manca
de sensibilitat de la comunitat internacional, ja que la renovació del mandat
de la MINURSO torna a obviar la vigilància dels drets humans i no concreta el
procés d’autodeterminació dels sahrauís.
Cal denunciar el bloqueig de França a qualsevol sortida
tutelada per la ONU, posa de manifest que el poble sahrauí haurà de buscar una
sortida pel seu compte, ja que la ONU està incapacitada per liderar aquesta
sortida pacífica i pactada.
El perill és la desesperació de tot un poble cansat
d’esperar, d’uns joves que volen tornar a la terra dels seus pares i mares. El
problema es d’una ONU incapaç d’actuar i donar lloc a una sortida justa a un
conflicte que fa massa temps que dura.
Els solidaris continuarem treballant per donar suport els
nostres germans sahrauís i per una sortida pacífica al conflicte
dissabte, de febrer 27, 2016
27 de Febrer, 40 anys de lluita per la independència del poble sahrauí
La
qüestió sahrauí és principalment un tema de descolonització, que s’inicia amb
la voluntat d’aquest poble de ser-ho i de concretar-ho assolint la seva
independència, tal com ho van aconseguir altres pobles d’Àfrica, que també van
patir la colonització europea.
El
seu dret a la independència, ha estat i és reconegut des de les institucions
internacionals. La pròpia ONU, avui, considera el Sàhara Occidental, com un
territori a descolonitzar, i com a tal,
ja va instar a la potència colonial que l’ocupava, Espanya, a organitzar un
referèndum d’autodeterminació, pas previ, a la seva independència. Al temps que
es produïen aquests esdeveniments, el poble sahrauí també feia evident la seva voluntat
constituint i recolzant el seu moviment d’alliberament nacional, el FRENTE
POLISARIO, que primer va haver de lluitar contra la potència colonial, Espanya
i després va fer front a l’ocupació il·legal de les tropes del Marroc i
Mauritània, que van ocupar el territori com a conseqüència dels vergonyosos
acords tripartits de Madrid de 1976, on Espanya, es va intentar despendre de
les seves obligacions envers els sahrauís i envers la comunitat internacional.
Podem parlar d’identitat
nacional dels sahrauís?
No
podem oblidar que el nomadisme és una cultura que històricament es va articular
al voltant de la tribu i des de l’inici de la creació de la identitat nacional
sahrauí, la pertinença a les tribus va ser una referència d’identitat que
determinava les xarxes econòmiques, polítiques i socials a les quals pertanyien
els individus.
Com
en altres pobles de l’Occident d’Àfrica, el sentiment de pertànyer al poble
sahrauí neix amb els processos de descolonització i com també en d’altres
casos, és difícil establir límits de pertinença a aquesta identitat. En tot
cas, hi va haver un conjunt de tribus nòmades de guerrers i de pastors que
havien establert llaços importants al voltant del domini i distribució de
l’aigua i de l’espai territorial, basats en la força i les relacions comercials.
On cada grup tenia un territori i els més febles pagaven tributs de protecció
als més forts.
Va
ser bàsic en la creació de la identitat nacional sahrauí, la transferència dels
territoris per part de les tribus a la nova entitat nacional creada després de
la sortida dels espanyols i la invasió marroquina (1976) la República Àrab
Sahrauí Democràtica, així com també de la transferència de l’autoritat dels
antics caps als llavors joves dirigents del Frente Polisario, que dirigien militarment
la lluita per la independència.
Aquests
dirigents, van voler conservar els valors positius de les antigues tribus
camelleres al temps que marginalitzaven les relacions verticals del tribalisme
i així construir una identitat nacional democràtica, molt en la línia de la que
es desenvolupaven llavors a Algèria o Líbia, estenent el dret de vot a homes i
dones ...
Aquests
fets es poden retrobar en el desenvolupament de la societat sahrauí a l’exili i
la guerra, on els homes desenvolupaven el seu coneixement del territori,
participant a l’exèrcit sahrauí i les dones es convertien en el baluard dels
campaments (acostumades culturalment a sostenir els campaments base dels
nòmades i a desenvolupar els intercanvis econòmics) fets que no trencaven amb
les societats anteriors i mantenien la sociabilitat tradicional: la nova societat sahrauí igualava els drets
però no trencava les formes de sociabilitat tradicional
Les dones als Campaments de Refugiats de
Tinduf (a partir de 1976) van organitzar l’educació, la salut, la producció
(del que es podia produir) o la justícia i li donava accés a l’educació en tots
els nivells, ja que l’objectiu prioritari era contribuir a crear la societat
del futur, síntesi entre la societat
tribal i la modernitat occidental.
Una societat en guerra
permanent: entre el conflicte armat a la pau no resolta
Aquesta
societat que té la voluntat de ser, que cap a finals dels anys 60 del S.XX la
ONU instava a Espanya a facilitar el seu propi procés d’autodeterminació i
independència, pateix un conflicte que a
partir de l’any 1976, divideix els sahrauís entre els que es van veure obligats
a fugir de la seva terra i que perseguits amb napalm, per l’aviació marroquina,
es van haver d’instal·lar en els Camps de Refugiats de Tinduf i els que aclaparats per la situació, es van
quedar als Territoris Ocupats pel Marroc i que des de llavors pateixen una greu
repressió, que no sols afecta els que fan pública la seva voluntat de reclamar
els seus drets com a poble i com a persones, sinó que arriba als intents
repetits de destruir tota manifestació cultural que es pugui relacionar amb el
poble sahrauí i la seva pròpia identitat nacional. En aquest sentit, no podem
oblidar les greus separacions familiars, encara avui no solucionades
Els
ja declarats oficialment com a il·legals ACORDS de Madrid (14/11/19175) que
repartien el territori entre Mauritània i el Marroc, donaven pas a una guerra,
que finalment i sota els auspicis de la ONU (1991) s’arribava a un alto el foc
que obliga a les parts (Marroc i RASD) a reiniciar el procés
d’autodeterminació: el compromís de
tirar endavant amb el referèndum d’autodeterminació.
Amb
tot i com que la situació encara avui continua oberta, no podem amagar una
sèrie de realitats:
-
La voluntat de boicotejar repetidament el procés d’autodeterminació per part
del regne del Marroc, amb la sola intenció de consolidar la seva ocupació
il·legal del territori útil del Sàhara Occidental, que intenten explotar, de
forma il·legal, amb la complicitat d’Espanya, França i en ocasions, de la Unió
Europea (fet que contrasta amb l’escrupolositat dels USA quan signa tractats
comercials amb el Marroc, deixant sempre fora d’aquests els territori dels
sahrauís)
-
La manca de compromís per part d’Espanya de complir amb les seves obligacions
envers la ONU, i sobretot, envers els sahrauís, d’acabar amb el procés
d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
-
La ONU manté el Sàhara Occidental entre els territoris a descolonitzar i manté
a la zona una missió la MINURSO que hauria de verificar sobre el terreny el
compliment dels acords de la ONU, però amb un inconvenient important: no te
competències a l’hora de controlar el manteniment dels drets humans al
territori del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc
Perspectives: de
l’actualitat al futur des de Catalunya i Espanya
Som
conscients que la nostra solidaritat té una vessant política, que parteix del
nostre recolzament inequívoc a la voluntat dels i les sahrauís per tal
d’obtenir la independència del Sàhara Occidental i en el nostre recolzament al
Frente Polisario, com a legítim representant d’aquesta causa.
Per
altra banda, també ens obliga a reclamar a les institucions i als partits
polítics espanyols i catalans un posicionament clar envers conflicte i als
governs, també de Catalunya i Espanya a complir amb les seves obligacions.
-
La primera d’elles, és exigir al govern espanyol l’impuls i un
reconeixement inequívoc al procés d’autodeterminació dels sahrauís.
-
Al govern de la Generalitat de Catalunya, cal demanar que els interessos
econòmics i polítics, no poden amagar les violacions dels drets humans que es
produeixen als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental per part de les tropes
colonials marroquines
-
La nostra constatació és que massa sovint, les polítiques espanyoles en
aquesta zona s’han vist condicionades per interessos econòmics que han volgut
afavorir les multinacionals espanyoles establertes al Marroc.
-
Aquests interessos, han volgut convertir en “invisible” aquest conflicte i
sobretot, han volgut amagar la repressió que pateixen els defensors dels drets
humans sahrauís als Territoris Ocupats, per part de la policia i l’exèrcit
marroquins, així com també han amagat els boicots a la cooperació amb els
Campaments de Refugiats de Tinduf
En els Territoris del Sàhara
Occidental, ocupats pel Marroc
Denunciem
la situació que pateixen els sahrauís, que veuen violats els seus drets. Tot i
que coneixem el desenvolupament d’una veritable intifada sahrauí des del 2005
(resistència pacífica a l’ocupació marroquina) s’han anat desenvolupant
diversos actes de resistència, també pacífiques):
-
Desembre 2009: Aminetu Haidar: vaga de fam per tal de reclamar el seu dret
a tornar El Aaiun
-
Novembre 2010: Gdeim Izik, protesta social dels sahrauís on es combinaven
reivindicacions socials (accés al treball, a prestacions socials ... ) i el
dret a l’autodeterminació. Tot de forma pacífica en un campament espontani que
serà dissolt pels marroquins per la força. Molts considerem aquest acte com
l’inici de la posterior primavera àrab que es va desenvolupar pel Nord d’Àfrica
-
2013: Judici a 23 activistes
sahrauís per haver participat en la mobilització de Gdeim Izik, amb acusacions
falses (demostrat) on fins i tot Amnesty International, posa en dubte la
validesa del judici, sense suficients garanties judicials i sense jurisdicció
pels tribunals marroquins. Tot i així les penes han estat absolutament
desproporcionades: 9 sentències a cadena perpètua, 4 de 30 anys, 7 de 25 anys i
3 de 20 anys, en presons infectes i on els abusos són un fet corrent
-
2015: es denega l’asil polític a Espanya a Hassana Aalia: l’estat espanyol vol
forçar la sortida de l’activista sahrauí al Marroc, condemnat el judici del
2013 a una pena perpètua. S’ha generat una forta solidaritat al voltant de
Hassana Aalia, que ha posat un altre cop la causa sahrauí sobre la taula
Aquestes
accions que semblen aïllades no son més que actes d’una resistència que han
desenvolupat els sahrauís els últims 40 anys i que ha estat silenciada pels
marroquins, amb un èxit força important: una repressió que ha inclòs la
destrucció física de tot símbol diferencial sahrauí i fins i tot de l’ocupació
espanyola. En aquest afany de destrucció, fins i tot, s’han traslladat els
joves a estudiar al Marroc, separant-los de les seves famílies, s’ha prohibit
parlar i estudiar espanyol, s’ha destruït tota la documentació que podien tenir
els sahrauís de l’època espanyola ...
Els Campaments de Refugiats
Sahrauís de Tinduf
S’han
vist greument afectats per les retallades a la cooperació que ha protagonitzat,
en el cas de Catalunya, el govern de la Generalitat.
Cal
recordar aquí les denúncies de la pròpia ONU, reclamant el compliment dels
compromisos amb els sahrauís per part de les administracions del nostre país i
potser cal recordar la necessitat de recolzar l’acció de petites i mitjanes
entitats que com l’ACAPS, també han demostrat una bona gestió dels recursos
assignats.
La
mateixa ONU i les seves agències, tampoc garanteixen els seus propis mínims
alimentaris i sanitaris en els campaments de refugiats
Aquests
campaments, van incidint en la seva autoorganització i aquí tornem a destacar
el paper de la dona sahrauí com a element equitatiu i la seva centralitat en la
transició entre la societat tradicional sahrauí i la modernitat de la societat
nacional i de la futura RASD independent.
Perspectives de futur
En
les nostres perspectives podem traçar-ne de 2 tipus:
Immediates:
-
La MINURSO la Missió Internacional de les Nacions Unides pel Referèndum al
Sàhara Occidental, hauria d’ampliar les seves competències per tal d’incloure
la vigilància del drets humans sobre el territori
-
La Unió Europea, en general, tal com fan els USA, hauran d’excloure
l’explotació dels recursos naturals del Sàhara Occidental, en els seus acords
amb el Marroc
-
La ONU i Espanya (com a potència colonial) han de garantir la celebració
del referèndum d’autodeterminació del sahrauís i han de garantir el seu accés a
la independència
A llarg
termini
-
La construcció de la futura RASD no serà gens fàcil, abans de tot, haurà de
superar les reticències geopolítiques que han convertit França, Espanya o els
USA, en aliats del Marroc i molt poc crítics amb les violacions dels drets
humans que s’estan produint al Sahara Occidental.
-
Internament, la pròpia RASD haurà de superar la retrobada de sahrauís que
venen de 2 realitats molt diferents: dels Campaments de Tinduf i els que han
viscut l’ocupació marroquina
dilluns, de juny 22, 2015
En recolzament de TAKBAR HADDI. Nota de premsa de l'ACAPS
La
Federació ACAPS i el conjunt del moviment de recolzament al poble sahrauí a
Catalunya, tal com ho ha fet el conjunt del moviment prosahrauí a Espanya i
arreu del món, volem posar de manifest el nostre recolzament a la sahrauí
TAKBAR HADDI, que va començar una vaga de fam el passat 15 de maig davant el
Consolat del Marroc de Las Palmas de Gran Canaria, reclamant justícia per
l’assassinat del seu fill, Mohamed Lamin Haidala, que llavors tenia 21 anys.
El
passat 31 de gener, Mohamed Lamin Haidala, va ser agredit per colons marroquins
a El Aaiun, capital ocupada pel Marroc, del Sàhara Occidental. Vuit dies
després, el 8 de febrer, va morir, sense haver rebut l’assistència mèdica
necessària i d’un procés de negligència mèdica intencionada, auspiciada per les
forces d’ocupació marroquines.
Després
de més de 40 dies en vaga de fam, TAKBAR HADDI, no sols reclama justícia pel
seu fill, sinó que a més s’ha convertit
en portaveu dels sahrauís que estan patint tortures, empresonaments arbitraris,
desaparicions i assassinats, que es produeixen diàriament als Territoris del
Sàhara Occidental Ocupats pel Marroc.
La
situació de TAKBAR HADDI, és d’extremada gravetat i en tot aquest temps no s’ha
rebut cap pronunciament per part del govern espanyol, ni tan sols per reclamar
informació sobre els fets denunciats i es clar, tampoc s’ha pronunciat sobre la
demanda de justícia que ha fet TAKBAR HADDI.
La
situació és desesperada i ens cal el recolzament de la societat civil, dels
moviments socials i de la premsa per tal de donar a conèixer el cas de TAKBAR
HADDI. En aquesta línia volem destacar que persones com a HASSANA AALIA
(activista sahrauí) SALAH AMIDAN (atleta sahrauí) DIEGO CAÑAMERO, TERESA
RODRÍGUEZ, MIGUEL URBAN i molts altres activistes socials, han pres la
iniciativa d’anar rellevant parcialment TAKBAR HADDI en la seva vaga de fam,
fent-ne de 24 hores
Més de
400 associacions solidàries amb el poble sahrauí, ens hem unit per tal de
denunciar el cas de Mohamed Lamin Haidala, emmarcant-lo en una situació de
violència social exercida pel Regne del Marroc, que incita la violència dels
colons marroquins contra els sahrauís i que nega drets bàsics com el de l’assistència
mèdica
Demanem
al govern d’Espanya, recolzar les peticions per tal d’esclarir els fets, així
com també hem fet arribar al Parlament Europeu, que actuï en defensa dels Drets Humans als Sàhara
Occidental, directament i/o exigint al govern espanyol, que actui, ja que
Espanya, encara és potència administradora del Sàhara Occidental i exigeixi al
govern del Marroc, una investigació independent sobre la mort de Mohamed Lamin
Haidala i tal com demana TAKBAR HADDI, després poder-li donar un enterrament digne.
FEDERACIÓ
ACAPS
Barcelona
23 de juny de 2015
dilluns, de desembre 29, 2014
Exigimos a PODEMOS una rectificación definitiva y una disculpa por la publicación de un mapa que anexiona los territorios ocupados a Marruecos
Sahara Occidental: exigimos a Podemos una rectificación definitiva y una disculpa por la publicación de un mapa que anexiona los territorios ocupados a Marruecos
Desde la Plataforma de Acción Internacional por la Libertad de los Presos Saharauis de Gdeim Izik queremos saludar con alegría la incursión de este nuevo partido que ha conseguido generar un gran entusiasmo e ilusión entre la gente ante la posibilidad de un cambio en la política española. Precisamente por este motivo, no podemos sino expresar nuestra inmensa preocupación ante la utilización por Podemos de una cartografía ilegal.
Y es que el pasado 11 de diciembre Podemos publicaba en su página web para las elecciones municipales un Mapa de Municipios en el que aparecía gran parte del Sahara Occidental anexionada a Marruecos, siguiendo la delimitación establecida por el muro de ocupación marroquí.
Enseguida numerosas fueron las peticiones que recibió Podemos (dirigidas a Pablo Iglesias, a Carolina Bescansa, a Juan Carlos Monedero, a Íñigo Errejón, al Círculo Podemos Sahara, etc...) para rectificar el mapa. Al principio alegaron que dependía del diseñador del mapa, luego incluso Dina Bousselham respondió por Twitter que ya había sido corregido, cuando no era cierto y la eurodiputada Teresa Rodríguez reconoció el error e indicó que había solicitado que se corrigiera.
Sin embargo, más de dos días tardó en ser efectiva una modificación del mismo. Y a pesar de las indicaciones, el mapa modificado volvía a ser incorrecto.
¿Se trata de un simple error?
No consideramos que pueda ser casualidad, dado que todos los miembros del Consejo Ciudadano de Podemos cuentan con estudios superiores, muchos de ellos en Ciencias Políticas, como el propio Secretario General Pablo Iglesias o su asesora en el Parlamento Europeo, Dina Bousselham. En este contexto, resulta poco creíble que hayan sido necesarias hasta cuatro correcciones para que su mapa resultara legal y en cumplimiento de lo establecido por las Naciones Unidas. Además, en ningún momento desde Podemos se ha expresado una disculpa por este hecho.
No consideramos que pueda ser casualidad, dado que todos los miembros del Consejo Ciudadano de Podemos cuentan con estudios superiores, muchos de ellos en Ciencias Políticas, como el propio Secretario General Pablo Iglesias o su asesora en el Parlamento Europeo, Dina Bousselham. En este contexto, resulta poco creíble que hayan sido necesarias hasta cuatro correcciones para que su mapa resultara legal y en cumplimiento de lo establecido por las Naciones Unidas. Además, en ningún momento desde Podemos se ha expresado una disculpa por este hecho.
Y ahora nos encontramos de nuevo a que a fecha de 27 de diciembre el mapa ha vuelto a ser modificado y figura otra vez una versión errónea, puesto que, aunque ahora señala la línea divisoria entre Marruecos y el Sahara Occidental, no existe referencia a este último, sino que fuera de la delimitación del Territorio No Autónomo, en Mauritania, figura la mención Sahara (referida pues geográficamente al desierto).
Por otra parte, no podemos sino expresar nuestra preocupación ante la falta de actividad conocida y de reacción ante estos hechos por parte del Círculo Podemos Sahara. Aún más preocupante resulta el hecho de que la asesora de Pablo Iglesias en el Parlamento Europeo sea una marroqui que según diversas fuentes ha estado vinculada al PAM, partido de su país (Marruecos) conocido por su defensa de la marroquinidad del Sahara Occidental, y que a pesar de las reiteradas peticiones en ningún momento hasta ahora ha expresado públicamente un apoyo al respeto de la legalidad internacional en lo que respecta al Sahara Occidental. Con el agravante de que ésta realiza el seguimiento del trabajo del eurodiputado en comisiones tan sensibles para la cuestión saharaui como Asuntos Exteriores y Derechos Humanos en la Eurocámara.
Todo esto sucede después de la aparición de Pablo Iglesias el pasado 14 de noviembre en la EUCOCO, en la que éste expresara que “el cambio democrático pasa también porque el pueblo saharaui pueda recuperar sus derechos y tierras que le fueron injustamente arrebatadas”. Y que lanzara un “llamamiento a la Comunidad Internacional, a la ONU y a España a asumir sus responsabilidades y respetar y cumplir con la legalidad internacional, puesto que jurídicamente Marruecos está invadiendo territorio colonial español y explotando sus recursos”.
Por ello, ante lo expuesto:
Instamos a Podemos a rectificar su mapa de municipios de forma definitiva y sin ambigüedades para adecuarlo a lo establecido por la legalidad internacional,
Exigimos una disculpa formal por la publicación de un mapa que anexionaba el Sahara Occidental a Marruecos,
Reclamamos un posicionamiento público de Podemos claro e inequívoco a favor del derecho de autodeterminación del pueblo saharaui y por el fin de la ocupación marroquí,
Hacemos un llamamiento a Pablo Iglesias a que se comprometa formalmente a que su asistente Dina Bousselham no va a estar vinculada ni influenciar de ninguna manera el trabajo de Podemos en el Parlamento Europeo sobre la cuestión del Sahara Occidental, en tanto en cuanto ésta no realice una declaración pública de reconocimiento y de rechazo de la ocupación marroquí y a favor de la autodeterminación del pueblo saharaui y del cumplimiento del derecho internacional.
Pablo Iglesias se preguntaba en su discurso en el EUCOCO “¿qué más tiene que pasar para que la Comunidad Internacional intervenga?” Nosotros nos preguntamos ¿qué más tiene que pasar para que Podemos cumpla con la legalidad internacional en su mapa?
Porque la solidaridad con el pueblo saharaui no se demuestra con discursos grandilocuentes que ya pronunciaran otros como Felipe González en el pasado, sino con hechos y con ejercicios de coherencia política.
--
Plataforma de Acción Internacional por los Presos Políticos Saharauis de Gdeim Izik
accion.presos@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)